Diumenge es va celebrar, per primer cop, el Dia Internacional de la Mediterrània i l’Ajuntament de Barcelona va il·luminar la seva façana amb una branca d’olivera per commemorar una jornada que té per objectiu el foment de la identitat mediterrània i l’enfortiment dels llaços entre les dues ribes del Mare Nostrum. El Dia Internacional de la Mediterrània neix d’una declaració aprovada un any abans pels quaranta-dos estats membres de la Unió per la Mediterrània (UpM), coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari del Procés de Barcelona. No sé vosaltres, però a mi em fa la impressió que aquest primer Dia Internacional de la Mediterrània ha passat desapercebut a la ciutadania i és una pena.
Dic que és una pena perquè els objectius de la UpM són més necessaris que mai i també perquè Barcelona té una ànima profundament mediterrània. Hem esmerçat molts esforços per ser moderns i europeus —creient, equivocadament, que per ser moderns i europeus ens havíem de tornar nòrdics o, com a mínim germànics— i, pel camí, em fa l’efecte que hem renunciat a bona part de la nostra identitat mediterrània o l’hem substituïda per una mediterraneïtat d’anunci de cervesa.
Soc un dels molts barcelonins que té la sensació que aquesta Barcelona propulsada cap a l’èxit internacional pels Jocs Olímpics del 92 ha anat perdent una mica allò que la fa única al món. És a dir, la seva ànima. Doncs bé, per recuperar part de la seva essència potser no cal encarregar costoses auditories sinó, senzillament, mirar menys cap a l’altre costat de l’Atlàntic i més cap a Itàlia, Grècia, Turquia i, per descomptat, cap a la riba sud de la Mediterrània.
Hem esmerçat molts esforços per ser moderns i europeus i, pel camí, em fa l’efecte que hem renunciat a bona part de la nostra identitat mediterrània
És en aquesta línia que, ahir, el Museu Marítim de Barcelona va acollir la cerimònia de lliurament de premis d’Un Mar de Paraules, un concurs literari euromediterrani que organitzen anualment l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) i la Fundació Anna Lindh. Hala Kabalan, una jove activista siriana resident a Beirut, va guanyar el primer premi amb el seu relat Out of tune que explora els sentiments de rebuig i empatia cap als refugiats.
Aquest cap de setmana, pensava en tot això, després de comprar entrades pel concert que farà Lluís Llach al Palau Sant Jordi el pròxim 18 de desembre, perquè justament vaig convertir-me en fan del cantautor de Verges el 1993 arran d’Un pont de mar blava, un cant al respecte i a l’entesa entre les cultures mediterrànies.
Torno a escoltar, després de molts anys, les veus de Llach, Amina Alaoui —en àrab— i Nena Venetsanou —en grec—, i m’acabo de convèncer que seria fantàstic que Barcelona sabés aprofitar aquest nou Dia Internacional de la Mediterrània per recuperar i reivindicar la seva mediterraneïtat: “Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents, diferents”.
