La demanda per a la compra o el lloguer d’espais comercials ha crescut entorn d’un 15% aquest any a Barcelona, segons la consultora immobiliària Laborde Marcet, que apunta que aquesta mínima reactivació del sector retail es consolidarà el 2022. Ha estat en el quart trimestre de l’any quan s’ha registrat un increment més important de l’interès per llogar o invertir en nous locals i amb “propostes més ajustades als preus de mercat”, explica Gerard Marcet, soci fundador de Laborde Marcet. Mentre que, fins a l’agost passat, s’apreciava que moltes operacions responien a inversors o operadors immobiliaris amb perfil clarament oportunista que “oferien molt per sota del preu de mercat”.
Per àrees d’activitats, la consultora constata que al llarg d’aquest any el sector moda s’ha consolidat i que existeix la tendència generalitzada d’unificar botigues en flagships, buscant per aquest tipus d’oferta una millor ubicació i més metres quadrats d’espai comercial. Respecte a les marques de luxe, “les que més han patit amb la pandèmia perquè el seu client principal és el turista”, hi ha hagut molta renegociació de les rendes de lloguer per ajustar-les a la baixa. A hores d’ara, pràcticament ja s’ha absorbit tota la superfície disponible als carrers que freqüenten les marques de luxe perquè la demanda es va reactivar al llarg de l’any buscant una ubicació estratègica i posant el focus en artèries prime com el Passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya.
Cal tenir en compte que, segons dades de la consultora, als carrers més turístics de la ciutat hi ha hagut una reducció dels preus, amb una disminució de les rendes que ha oscil·lat entre el 5% i el 50%, segons la zona. “També és cert que veníem d’unes rendes insostenibles per als operadors en determinades ubicacions amb alta demanda comercial”, diu Marcet. Els inversors russos i de l’Orient Mitjà són els que més interès mostren en adquirir locals comercials a Barcelona, com succeeix en el conjunt d’Espanya, concreta.
També ha crescut l’ocupació a l’Avinguda Diagonal, que “sempre ha estat una avinguda freqüentada principalment per públic local”, indica Marcet. El soci fundador de la consultora explica que “l’ampliació de les voreres i la implantació de grans marques ha donat ales a aquesta avinguda, que ha esdevingut una nova artèria comercial, i ara cal esperar que l’Ajuntament de Barcelona continuï amb el pla d’ampliació de voreres des de Passeig de Gràcia fins a Passeig Sant Joan”.
Respecte a la restauració, 2021 ha estat l’any per guanyar terreny en el nombre d’obertures de noves superfícies, davant de les obertures del sector moda. Tot i això, és destacable l’obertura de botigues físiques per part de marques de moda que anteriorment únicament tenien presència en línia. L’interès per disposar d’un local de venda directa al públic s’ha reafirmat en algunes activitats comercials, comenta Marcet.
La restauració ha guanyat terreny al sector moda en el nombre d’obertures de noves superfícies
Malgrat tot, hi ha zones de Barcelona que encara arrosseguen l’impacte negatiu de la pandèmia. És el cas del districte de Ciutat Vella, on “carrers com Portaferrisa o La Rambla encara no desperten el mateix interès que el 2019, i dubto que això canviï fins que no s’aconsegueixi reactivar amb més força el flux turístic”, subratlla l’expert. Això ha comportat un cert reajustament del disseny de l’oferta comercial i de moda en aquestes zones. És destacable, per exemple, que a “la Rambla de Barcelona s’ofereixin actualment menús molt competitius, accessibles per a treballadors de la zona i els veïns de la ciutat, quan abans de la pandèmia aquest tipus d’oferta era inexistent a La Rambla i només es podia trobar en els carrers propers al passeig”.
En aquest sentit, Gerard Marcet manifesta que l’Ajuntament de Barcelona hauria de flexibilitzar la restricció d’activitats que va establir per als negocis comercials a Ciutat Vella o, si més no, “regular amb més precisió, carrer per carrer o tram per tram, per evitar que aquestes limitacions s’apliquin de manera idèntica a tot el barri. En concret, a parer meu, donaria més flexibilitat a l’obertura de locals d’alimentació, cafeteries amb degustació, etc. perquè és un tipus de negoci que dóna molta vida als barris”.
La reactivació comercial fa palès, segons Marcet, que l’omnicanalitat s’ha imposat en el retail i la pandèmia, tot i el nombre d’establiments que s’han vist abocats al tancament, l’ha reforçat com una alternativa per garantir el futur del sector. “No podem parlar d’un renaixement de la botiga física, sinó més aviat d’una contínua evolució cap a propostes d’establiment de venda directa on la part de l’experiència de l’usuari tingui més rellevància, davant del format tradicional del punt de venda com a aparador”, explica.
En aquest mateix sentit, Gerard Marcet insisteix en el fet que l’omnicanalitat consisteix a transmetre la mateixa experiència tant al canal online com a offline i, per tant, es traduirà en aspectes concrets com ara simplificar processos de compra a la botiga per facilitar el pagament amb el mòbil, agilitzar la recollida de productes prèviament comprats per Internet, i accentuar el control i la traçabilitat dels productes adquirits per cada client/usuari per poder dirigir accions de màrqueting precises en el futur, entre d’altres.
