Jordi Valls Riera (Manresa, 1960) tanca el seu primer any com a director general de Mercabarna, amb un munt de projectes sobre la taula pressupostats en gairebé 200 milions d’euros. Després d’una dècada a l’empresa privada —va ser alt directiu del grup Agbar al Regne Unit, Xile i Mèxic—, l’executiu ha tornat al sector públic amb l’objectiu de liderar un ambiciós pla de transformació del gran mercat central de Barcelona, que afronta un quàdruple repte en matèria de transició energètica, digitalització, reaprofitament alimentari i ampliació de la superfície del pol alimentari.
Després d’aconseguir desbloquejar la compra de la parcel·la que possibilita l’ampliació de Mercabarna, l’expresident del Port de Barcelona (2007-2011) i també exconseller de Treball de la Generalitat (2006) i exalcalde de Manresa (1995-2006) ultima els detalls d’un innovador concurs públic per seleccionar un operador privat que permetrà instal·lar 120.000 m² de plaques fotovoltaiques i oferir energia verda a un preu competitiu a les empreses concessionàries. A Mercabarna hi conviuen unes 500 companyies que facturen 5.000 milions d’euros i sumen 7.500 treballadors.
–Com va trobar Barcelona després d’una dècada vivint a l’estranger?
–Vaig tornar a Barcelona procedent de Mèxic en plena pandèmia, tancant una etapa internacional molt interessant. M’he trobat amb una Barcelona que està pagant el preu d’invertir moltíssima energia durant onze anys en un projecte determinat que no ha donat resposta a les inquietuds i emocions que va generar en el seu moment. La societat està una mica esgotada des del punt de vista energètic per haver fet aquest esforç, però crec que ara estem en un moment molt atractiu, perquè la gent té ganes de fer coses i hi ha projectes comuns més enllà del que pensi cadascú i del seu projecte polític. El canvi és tan accelerat, tan brutal, que o ens posem a treballar tots cap a una certa direcció o aquesta onada de canvis ens portarà molt desconcert. Però la bona notícia és que hi ha ganes de desenvolupar projectes conjuntament, perquè la situació és complicada.
–Quina valoració en fa de Mercabarna després d’aquest primer any?
–Em vaig trobar amb una companyia que té molt clara quina és la seva funció. Mercabarna en tota aquesta pandèmia ha vist amb un punt d’orgull la seva importància, ha garantit en tot moment l’abastiment d’aliments i s’ha començat a reconèixer públicament aquesta funció. Som un pol d’exportació extraordinari i tenim un rol molt important en el marc de distribució alimentaria al sud d’Europa; poca broma amb Mercabarna! Ara bé, com a societat mercantil tenim també molt clar que en els propers cinc anys hem de dur a terme canvis substancials en matèria de modernització, eficiència, sostenibilitat, economia circular, digitalització, en reforç dels productors de proximitat…
–Parlem d’aquestes prioritats. Quins són els reptes amb els quals està treballant per fer front a aquesta onada de canvis?
–Hem de fer moltes coses alhora. Per una banda, reforçar el nostre capital econòmic. Hem de generar resultats i capital per poder fer les inversions necessàries. En segon lloc, hem de generar capital natural; les nostres activitats, directe o indirectament, tenen un impacte en el Planeta i per això hem de minimitzar aquest impacte introduint elements com l’energia verda o la potenciació de l’economia circular. Per altra banda, hem de millorar el nostre capital social i capital humà, apostant per la formació i per enfortir, per exemple, els vincles que tenim amb les universitats. I també hem de créixer físicament, perquè els nostres clients necessiten espai i els hi hem de proporcionar, i per això hem arribat a un acord per comprar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) una parcel·la de 173.194 metres quadrats que permetrà incrementar en un 22% la superfície disponible. Un altre repte des del punt de vista de la resiliència i capacitat d’adaptació és, per exemple, definir el rol que hem de tenir en l’àmbit de la salut, en el reforç de la producció de proximitat, en les noves tendències del sector de l’alimentació o en l’auge de la proteïna vegetal o de les foodtech que innoven en nous models disruptius en aquest sector.
–Quina inversió requeriran tots aquests projectes?
–En el període 2021-2026, Mercabarna preveu efectuar unes inversions d’entre 175 milions i 200 milions d’euros. D’aquests, 75 milions corresponen a l’ampliació del 22AL, és a dir, a la compra i condicionament de la parcel·la del CZFB. Uns 60 milions es destinaran al pla d’inversió anual de Mercabarna, dotat d’uns deu milions per cada exercici. I la resta a altres projectes, com el pla de transformació energètica, la reforma del Punt Verd o al projecte de transformació digital.
–Els fons Next Generation de la Unió Europea, quina part d’aquest pressupost podrien aportar?
–El nostre objectiu és anar a buscar uns 28 milions del fons Next Generation que destinarem al pla d’economia circular, a la nova infraestructura del Punt Verd i al nou centre d’aprofitament alimentari, que hem anomenat Foodback. Ja hem presentat una primera sol·licitud de dos milions per una fase del Punt Verd.
–En què consisteix aquest nou centre de reaprofitament alimentari?
–Els projectes en l’àmbit de l’economia circular són claus per Mercabarna. Fins ara no hi havia una cultura de reaprofitament, sinó un model de donació al Banc dels Aliments o de destrucció i valorització a través del Punt Verd que vam posar en marxa l’any 2000 i que funciona molt bé, amb un grau de reciclatge del 75%. Ara volem posar en marxa un nou sistema on tot estigui integrat i amb un model de penalitzacions i d’incentius que ens permeti reduir al màxim el malbaratament i que ja no depengui només de la voluntariat. És un projecte important que requereix una inversió d’uns 6 milions d’euros i que ja està en fase d’execució.
–Com funcionarà aquest model de bonificacions i penalitzacions?
–Posarem contenidors de brossa intel·ligents a tot arreu per saber qui i quines quantitats tira en cada moment. Aquests contenidors aniran al Punt Verd i, per tant, s’haurà de pagar una tarifa per aquest residu generat. El que volem és que el màxim volum d’aliments vagi al nou Centre de Reaprofitament Alimentari Foodback i allà es decidirà si aquests excedents han d’anar al Punt Verd o poden ser aprofitats per les entitats socials. Si és així, hi haurà un incentiu o una bonificació fiscal. A banda del Banc dels Aliments a partir d’ara hi haurà altres entitats socials involucrades amb l’objectiu de duplicar l’aprofitament alimentari de fruita i verdura. Dels sis milions d’euros, 3,5 milions es destinen a la remodelació del Punt Verd, 1,1 milions a la construcció del centre de reaprofitament i 900.000 euros a la compra dels contenidors industrials intel·ligents per poder establir les penalitzacions.
–Quina és l’aposta per l’energia verda de Mercabarna?
–Volem desenvolupar un projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a tots els edificis públics i crear una comunitat energètica juntament amb el sector privat. L’objectiu és que gràcies a la fotovoltaica puguem generar entre un 20% i un 25% de les necessitats energètiques de la unitat alimentaria, que és una de les concentracions de fred més important que hi ha a Espanya. En paral·lel, hem de preparar la infraestructura per incorporar els sistemes de càrrega de vehicles elèctrics i també l’ús de l’hidrogen com a combustible dels camions.
—Com s’ho faran per aconseguir que l’energia solar generi el 25% de l’energia necessària?
—Aquest primer semestre de 2022 convocarem un concurs públic per buscar un soci privat que ens permeti instal·lar, de cop, 123.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques a les teulades dels mercats del peix i de la fruita i a altres edificis titularitat de Mercabarna. És un projecte clau, molt rellevant per nosaltres, amb una inversió de 5 milions que volem fer de la mà del Mecanisme per a l’Energia Sostenible de Barcelona (MES Barcelona) impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.
—Com es finançarà aquesta iniciativa?
—El que farem amb la convocatòria d’aquest concurs serà buscar no només una empresa instal·ladora i gestora del parc de plaques fotovoltaiques, sinó també finançadora. La idea és crear una SPV (special purpose vehicle), una societat que tindrà com a client a Mercabarna i que es podrà endeutar. El soci privat que guanyi el concurs, en principi, tindrà la majoria de l’accionariat de la SPV, on l’Ajuntament de Barcelona, a través de MES Barcelona, podria tenir el 30% del capital. Estem valorant si Mercabarna també tindria una participació en aquest vehicle. L’objectiu és poder oferir una tarifa competitiva als nostres operadors, és a dir, a les empreses que treballen sota les teulades on posarem les plaques solars. És un tema de compromís ambiental, però també volem afegir competitivitat a les empreses de Mercabarna amb una nova font energètica que tindrem disponible en un context d’alts preus de l’energia.
–Actualment, a Mercabarna ja hi ha plaques solars en alguns edificis com el Biomarket i les oficines corporatives, oi?
–Sí, en edificis públics, comptant el Mercat de la Flor, ara tenim instal·lats 316,42 kWp, amb una producció estimada d’uns 380 MWh/anuals. En paral·lel, ja hi ha operadors privats que han fet també inversions i que sumarien 1.782,94 kWp més.
—Els 123.000 m² nous que ara es preveuen instal·lar a les teulades dels mercats, quina energia generaran?
–La primera fase seria de 6.376 kWp i la segona (en previsió de noves edificacions) de 1.338,36 kWp. L’energia produïda en la primera fase seria d’uns 7.710 MWh/any, i la segona fase d’aproximadament 1.618 MW h/any.
–I la idea és incentivar que els operadors privats també cobreixin de plaques fotovoltaiques els seus edificis?
–Sí, volem acompanyar a les empreses privades en aquest procés amb l’objectiu de crear una comunitat energètica, de forma que l’energia sobrant d’un lloc es pugui consumir en un altre, exportar a la xarxa o inclús acumular-la en bateries. El potencial fotovoltaic en immobles privats estaria al voltant dels 13.515 kW, amb una energia total produïble d’uns 16.342 MWh/any.
–Quin pla de digitalització preveu dur a terme Mercabarna?
–Mercabarna, Barcelona i totes les grans ciutats han de fer un salt radical en la digitalització de la distribució de l’última milla. La clau és poder disposar de dades que ens permetin ajudar a aquest repte de ciutat i a poder prendre decisions en temps real. Tenim previst dur a terme una inversió de 15 milions d’euros en modernitzar i digitalitzar les nostres entrades, per tenir un major control de tots els vehicles que entren i surten i implantar un model de smart mobility i smart parking amb un ús intensiu de tecnologia, sensòrica i intel·ligència artificial. Aquest és un dels projectes que treballarem aquest 2022 i pel que ara per ara busquem finançament.
–Participaran en el projecte de noves terminals ferroviàries del Port de Barcelona?
–Sí, se’ns ha invitat a participar en la nova terminal intermodal del Port i hem manifestat que sí que ens interessa ser un dels promotors d’una de les quatre terminals, la de ferrotage, és a dir, la que permet posar els camions sobre el tren. El Port de Barcelona ara ha de fer un concurs i ens interessaria poder tenir una participació accionarial minoritària perquè com a empresa pública hem de donar suport a una modalitat de transport que pot treure molts camions de la carretera i contribuir així a reduir les emissions. Mercabarna registra un volum de trànsit molt elevat des del sud d’Espanya i cap al nord d’Europa i per això crec que incentivar el ferrotage és important.
–Mercabarna va decidir tancar l’escorxador perquè era deficitari i això ha alliberat una important parcel·la de terreny. Quin pla tenen per aquesta superfície?
–Sí, l’escorxador es va tancar i pel febrer estarà del tot enderrocat. Ens queda una parcel·la —anomenada MB15— amb una superfície total de 27.556 metres quadrats (42.980 m² construïbles) que volem començar a comercialitzar aquest 2022 i que podria acollir entre tres i quatre projectes. Tenim ja algunes empreses interessades, tot i que no puc dir noms per ara. A més a més d’aquests projectes de tercers que ja tenim sobre la taula, també estem pensant a construir des de Mercabarna un nou pavelló polivalent on podríem ubicar un sandbox, és a dir, un banc de proves per startup del sector de l’alimentació.
–Quines demandes li han fet arribar les empreses concessionàries en aquest primer any?
–Els concessionaris estan preocupats pel preu de l’energia i la seva repercussió en els costos i en la inflació. Però també m’han fet arribar, ja, que volen que s’aprovi una nova ampliació del període concessional. Fa poc que va entrar en vigor una pròrroga que allarga les actuals concessions fins al 2037, però ara ja es parla del més enllà i s’ha d’entendre. Les empreses per fer les inversions necessàries han de poder treballar amb períodes llargs i ho estem estudiant. No és fàcil, però estem valorant legalment què es pot fer.
–No hi ha pressa, no?
–Ho veurem en el seu moment, però, sí, els operadors tenen pressa, apreten, i s’ha d’entendre. Si Mercabarna és com és, és gràcies a ells, que volen tenir una clara projecció de futur.
