Les històries que defineixen els cinemes moltes vegades són més increïbles que les de les pel·lícules que projecten. És així per al Cinema Maldà, l’únic que encara perviu a tot el districte de Ciutat Vella i el barri Gòtic, abans ocupat per emblemes com el Pelayo o el París, a Portal de l’Àngel. També té l’honor de ser el cinema amb només una sala més antic de Barcelona, inaugurat el 1945.
Amb gairebé 80 anys, el Cinema Maldà, recentment guardonat com a Ramblista d’Honor, ha tingut episodis per a tots els gustos, protagonitzats per robatoris, sorolls eixordadors, inspiracions Bollywoodianas… Fins i tot, per la irrupció d’una pandèmia, tot i que això ara sembla del tot quotidià. “Ens ha passat de tot”, resumeix el seu gerent i programador, Xavier Escrivà, des de la seva petita oficina plagada de cartells de pel·lícules, situada a la mateixa taquilla on ven les entrades, que permeten al preu d’una passar la tarda veient reestrenes en versió original.
El frenesí narratiu que hi ha darrere de la trajectòria d’aquest cinema barceloní comença per Escrivà, que tampoc es queda curt en girs cinematogràfics i casualitats afortunades. Abans d’acabar al cinema, Escrivà treballava molt prop de la sala, a Mobles Maldà, on feia de tot, des de netejar vidres a anar d’una botiga a l’altra. Entre aquestes múltiples tasques, quan sortia de treballar els divendres, s’anava al Cinema Maldà per veure les seves pel·lícules d’autor i independents. “Em va enganxar aquest tipus de cinema”, recorda.
Un dia, es va acomiadar del Cinema Maldà l’encarregat de fer passar els espectadors i col·locar-los a les butaques. Era l’any 1987. Escrivà es va convertir en el nou noi de l’entrada, però aquí no va quedar la cosa. Temps després, es va jubilar l’operador i a Escrivà li va faltar temps per treure’s el carnet i posar-se a projectar pel·lícules. “Com a Cinema Paradiso“, declara amb un somriure.
Com a qualsevol trama, sempre acaben arribant les dificultats. L’any 2003, el cinema va haver de tancar per motius seguretat i quatre dels seus treballadors van invertir per fer les reformes necessàries, entre ells Escrivà, però no va ser possible. Es va vendre la llicència a un empresari indi, Hankar Kishnani, que volia projectar exclusivament pel·lícules de Bollywood, amb 14 sessions a la setmana. Quan va obrir, el nou projecte no va acabar de funcionar i va acabar tancant de nou.
Va ser el 2010 quan Escrivà es va convertir en el gerent del Cinema Maldà, que va recuperar la seva programació allunyada dels títols comercials i la seva entrada única per veure més d’una pel·lícula, fórmula molt popular als cinemes de reestrena des dels anys 60, encara que ho va fer adaptant-se als nous temps. Si abans s’oferien dues pel·lícules cada tarda, es va passar a incloure’n quatre o cinc.
La nova etapa tampoc va començar amb el millor context, en plena crisi econòmica global. “Cada any, anàvem patint”, exposa Escrivà. L’any 2014, van haver de llançar una campanya de rescat per buscar amics del cinema que evitessin el tancament. D’aquesta cerca de suports, que s’ha mantingut des de llavors, s’ha aconseguit sumar a entre 100 i 150 patrons que, amb una aportació anual de 100 euros, ajuden a sufragar costos.
Però la crisi del 2008, amplificada pel cop que ja havia provocat el canvi de model que va suposar la digitalització i la pujada de l’IVA el 2012, no és l’únic contratemps que aquest cinema barceloní ha hagut d’afrontar. Unes obres al pis que hi ha just a sobre de la sala van dificultar el seu funcionament el 2018, amb el martelleig com a nova banda sonora i una considerable caiguda de la facturació.
Però la cosa no es queda aquí. Al Cinema Maldà han entrat a robar dues vegades. La primera va ser el març de 2019, emportant-se tots els diners que tenien a la taquilla i la caixa forta. L’ensurt va ser tan gran que Juan Antonio Bayona va decidir ajudar la sala amb la projecció de Jurassic World: el Reino Caído i un col·loqui posterior, assumint els costos i cedint la recaptació al cinema. Es va penjar el cartell de complet i va haver-hi gent que es va quedar fora. Per a Baiona, el Cinema Maldà és on ha descobert algunes de les millors que pel·lícules que ha vist mai i, malgrat que portava temps sense anar-hi, com li va dir a Escrivà el dia de l’acte, des de llavors es deixa veure més. Al robatori amb un director heroic al rescat pel mig, li va seguir un altre el setembre de 2020, aquest cop amb menys impacte.
Al Cinema Maldà han entrat a robar dues vegades, amb un director heroic al rescat pel mig
Després de tot això va arribar la pandèmia, que aquí continua i encara es fa notar. El cinema va aguantar bé el primer confinament amb els estalvis que li havia donat una bona taquilla de principis d’any, gràcies a títols com Paràsits i que a l’hivern, quan fa fred de veritat, la gent s’anima més a anar a veure pel·lícules. El suport dels patrons i iniciatives com packs de descompte i la seva cistella cultural per Nadal també els van ajudar a capejar el temporal. El problema va ser tornar a obrir, amb les despeses de sempre i sense l’audiència prepandèmica.
Amb anades i vingudes, ara, amb el retorn de la limitació d’aforament al 70%, el Cinema Maldà torna a veure l’horitzó complicat, amb molts dels seus habituals quedant-se a casa. També els afecta la pujada de la llum, amb factures que van augmentar en 800 euros mensuals a l’estiu, obligant a reduir les pel·lícules programades cada tarda, així com a tancar alguns dies. Amb tot això, el Cinema Maldà va fer 75 anys el desembre de 2020. No va poder celebrar l’efemèride com es mereixia, però tampoc podrà negar que tots aquests anys li han donat una història que ja desitjarien moltes pel·lícules.
