Els nens són els que sempre veuen millor la cavalcada. Ho aconsegueixen fer per molts motius, però un d’ells és que tenen la sort de poder pujar a espatlles dels seus pares i veure-ho tot més clar, encara més en un any com aquest, en el qual els carrers de Barcelona han vist com petits i grans tornaven a ocupar-los amb moltes ganes per saludar els Reis d’Orient. Escales, tamborets i cadires també han envaït les voreres per intentar no perdre’s ni un detall.
Els que tenien l’alçada suficient han estat els primers a avisar de l’arribada de Ses Majestats, amb les forces acumulades durant els dos Nadals que portaven esperant per a això, després que la pandèmia obligués a posposar la cavalcada l’any passat. “Ja venen”, es començava a sentir, encara que la frase més efectiva per donar l’avís ha estat: “Ja es veuen els cotxes de policia”.
Com s’havia de fer notar que la ciutat havia trobat a faltar a Melcior, Gaspar i Baltasar, la cavalcada ha estrenat una nova carrossa, la carrossa Barcelona, que amb balls i ambient de festa ha estat l’encarregada d’obrir la comitiva real, sota la direcció artística de Marta Almirall i Barbarana Pons. Les celebracions que han fet els barcelonins en el Nadal pandèmic han estat les protagonistes, així com les terrasses de la ciutat, sense referències als blocs de formigó que tanta animadversió han generat ni les plataformes modulars que han de venir.
Sense més demora, han passat els carters, buscant les cartes d’aquells nens que sempre esperen a l’últim moment per demanar els seus regals. Grans artefactes han estat els encarregats de recollir les missives, evitant tocar mans i guardant en els seus sacs els desitjos de molts assistents. La sorpresa ha arribat quan ha aparegut el gegant Olmut, fet amb les cartes que anys enrere els petits de la ciutat van fer arribar a Ses Majestats. Amb una presència impotent, el nou membre de la comitiva real ha precedit a tots els xumets que s’han acomiadat dels seus amos que ja s’han fet una mica més grans.
Si l’arribada de l’Olmut ha estat una novetat per als assistents, que s’han posat a pensar quina de les seves cartes ha passat a ser un gegant, la carrossa de l’estrella ha tornat a alegrar els barcelonins, molts dels quals no dubten a triar-la com la seva preferida. Les cares s’han il·luminat en veure com la gran estrella s’ha fet encara més gran, afegint una llarga cua. Amb aquest gir de guió queda clar que ja no hi ha qui pugui competir en popularitat amb aquesta carrossa.
Malgrat que l’estrella és conscient que sempre agrada i enlluerna, també sap que és efímera, ja que la segueixen els Reis Mags, que sempre s’emporten els crits més efusius. L’eufòria s’ha desfermat quan han arribat Ses Majestats, amb tots els nens reclamant la seva atenció i cridant els regals que havien demanat, per si la carta s’havia extraviat.
Per a sorpresa de molts, aquest any no ha calgut guardar energies per saludar amb més força al teu Rei preferit perquè, amb la voluntat d’ensenyar als més petits que no hi ha res com compartir, s’han muntat els tres en la mateixa carrossa. Potser el missatge, per molt noble que sigui, ha costat d’entendre, per la qual cosa, els Reis d’Orient, conscients d’això, han estrenat nous vestits, encarregats a la dissenyadora barcelonina Raquel Bonillo, per garantir que el seu ensenyament arribava a tothom.
Molts assistents s’han adonat que aquests vestits eren completament nous i han aplaudit l’exuberància dels seus colors i l’elegància de les seves formes. Tant els hi han agradat que han decidit anar-se’n a casa, pensant que ja res més ho podria superar. Altres assistents han detectat que algunes carrosses, amb molts regals, eren autobusos històrics de TMB i han recordat que enguany l’operador de transport celebra el seu centenari i que ha volgut començar-lo amb un homenatge a Ses Majestats. També hi ha qui ha vist que hi havia menys integrants en la comitiva real, sabent que així els patges han pogut guanyar espai per executar les seves coreografies, sempre pensant que val més distància i que corri l’aire perquè la pandèmia és pitjor, fins i tot, que el carbó.
Amb la voluntat d’ensenyar als més petits que no hi ha res com compartir, els Reis Mags s’han muntat a la mateixa carrossa
I, sens dubte, tots els assistents han lamentat l’absència dels grans protagonistes de la cavalcada… Els caramels…. Després dels Reis d’Orient, és clar. Aquest any les escales no servien per ser qui agafa més caramels ni calia carregar grans bosses en les quals guardar el botí. Tampoc s’han vist baralles a terra, en les quals moltes mans es mouen a una velocitat envejable per col·leccionar caramels i en les quals, fins i tot, participen aquells que ja fa temps que van deixar de ser nens. Els avui nostàlgics dels caramels han entès perfectament que aquestes disputes per ser qui més col·lecciona sempre porten al contacte amb altres assistents, la qual cosa trencaria amb les bombolles de convivència que els Reis han demanat respectar, i que, si algú s’hagués emportat un caramel a la boca, s’hagués tret la mascareta, la qual cosa hagués disgustat encara més a Ses Majestats.
Tots els regals que han demanat els nens de Barcelona han tancat la cavalcada… Sense oblidar la carrossa del carbó, completament nova. De manera unànime, el públic ha corejat la seva cançó, molt probablement per espantar a la mala sort i esperar amb totes les seves forces haver-se portat prou bé perquè, sota l’arbre, no hi hagi aquesta sorpresa que tanta por fa. Molt probablement, tot aquest carbó que ha desfilat per la ciutat ha anat a parar a un altre lloc, perquè, aquest matí, només s’han vist somriures, i molts nervis, en les cares de tothom.
