Barcelona és un dels destins mundials per als skaters. Ho és pel seu clima, que permet patinar tot l’any; per les seves parets i asfalt, amb racons que aixequen passions; per un control policial permissiu, i, finalment, per la possibilitat d’anar bevent pel carrer, factor que fascina als que venen des dels Estats Units. Així ho explica Sören Manzoni, col·leccionista de monopatins que ha comissariat l’exposició Fusta i rodes a Casa Seat, dedicada a repassar la història d’aquesta icona urbana.
Fusta i rodes, que es podrà visitar fins a finals de febrer, comença el seu recorregut amb patinets del tot rudimentaris, fets amb una planxa, una caixa de fusta, un pal i poc més. Per convertir aquests patinets en monopatins, van haver d’aparèixer els surfistes dels Estats Units, que buscaven surfejar l’asfalt quan no hi havia ones i els van crear a partir de planxes de fustes combinades amb rodes d’antics patins, després de treure el manillar. Una paret plena de planxes amb decoracions surferes resumeix aquests orígens, als anys 40, amb lemes com ara Roll-n-Surf. Entre aquestes planxes, hi ha alguna per la qual li han arribat a oferir a Manzoni fins a 8.000 euros.
A Espanya van trigar més a arribar els monopatins i es va haver d’esperar fins a la dècada dels 70. No se sap exactament on van arribar els primers, però Catalunya i el País Basc estan ben posicionades per emportar-se aquest títol, gràcies a l’aparició d’empreses com les catalanes Volador i Vecar i la basca Sancheski, les primeres a produir skateboards en sèrie al país. Catalunya també pren la davantera en ser la que té el primer skatepark d’Espanya, a Arenys de Munt, que data de l’any 1979.
D’aquí l’exposició salta a l’habitació d’un adolescent dels 80, en la qual Manzoni voldria quedar-se a dormir, acompanyat per ET. Representa el moment en el qual l’skate es converteix en un símbol per als més joves i envaeix el seu dia a dia. Com era massa car aconseguir-ne un, eren objecte de robatoris recurrents, segons recorda el comissari. Fusta i rodes també té espai per als 90, amb una àrea destacada per a la pel·lícula Kids, que va marcar a Manzoni, radiocassets, pinballs i recreatius. També hi ha un cartell de neó dels mítics Nasty Mondays d’Apol·lo, detall que s’explica pel fet que Manzoni va ser el creador d’aquesta festa. El futur d’aquest objecte queda apuntat amb un capítol final dedicat a Retorn al futur i al monopatí futurista de Matel, amb el qual es prometia poder volar.
Un “Diògenes de coses maques”
L’exposició a Casa Seat és una petita mostra de tot allò que Manzoni porta col·leccionant des de fa 25 anys en un garatge de 200 metres quadrats al Poblenou, en el qual ja no sap ni què hi ha. “Està tot molt embotit”, resumeix. Guarda majoritàriament monopatins, amb més de 1.000 exemplars, però també es poden trobar pinballs, radiocassets, joguines o lunchboxes. El 80% de les peces les ha comprat en mercats ambulants com els Encants o les ha recollit de les escombraries.
Aquesta necessitat imperiosa de guardar objectes que l’apassionen, Manzoni la defineix com el seu “Diògenes de coses maques”. Sosté que ho fa perquè té la capacitat de llegir diferent els objectes i trobar la seva part maca i no només útil. Tot això va començar ja de ben petit, quan el seu germà i ell es van posar a guardar llaunes de beguda que anaven trobant. La recol·lecció va ser tan gran que va arribar un moment en el qual els seus pares els van demanar que les tiressin, però el seu germà va acabar rescatant la seva col·lecció de llaunes.
L’exposició a Casa Seat és una petita mostra de tot allò que Manzoni porta col·leccionant des de fa 25 anys en un garatge de 200 metres quadrats al Poblenou
Malgrat que el garatge del Poblenou fa anys que acumula objectes, Manzoni no va començar a compartir-los amb tothom fins l’any passat. Va ser llavors quan va obrir al públic el seu Manzoni’s Garage, el primer museu de l’skate d’Espanya. Mazoni es va adonar que col·leccionar estava bé, però que també ho estava poder-ho mostrar. “L’orgasme és poder ensenyar allò que tens”, argüeix.
El mateix dia de la inauguració de Fusta i rodes a Casa Seat, Manzoni ja es fixava objectius expositius més ambiciosos, com obrir un museu de l’skate amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. “Seria fantàstic”, confessava. De moment, encara no ha contactat amb el consistori per proposar-ho.
