Va quedar marcat a l’agenda pública d’actes del Port de Barcelona: el 5 de novembre del 2014 es programà la col·locació de la primera pedra de la Marina Vela, el port esportiu més nou i modern de Barcelona. Aquell dia, el llavors alcalde Xavier Trias, el també aleshores president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el gerent de la marina, Nicolas Mayol, van deixar rodar una gran bola de pedra per una improvisada rampa de fusta a mode d’acte simbòlic i tret de sortida de les obres.
El recinte del port no era una instal·lació totalment nova, sinó l’aprofitament d’una làmina d’aigua de cinc hectàrees, a més a més de dues hectàrees i mitja de terreny, que havien quedat reservades després de l’adaptació de l’escullera en obrir-se la bocana nord del port. Així, es va aprofitar per al lleure nàutic (inicialment es va plantejar si traslladar-hi el port de pescadors) la zona que queda al peu de l’Hotel W Barcelona, pel costat sud-oest.
La previsió inicial de la instal·lació va ser poder disposar de 134 amarratges per a embarcacions d’entre 10 i 40 metres d’eslora i, com a novetat principal, oferir una marina seca automatitzada per acollir 200 barques de fins a nou metres d’eslora mitjançant un elevador que treia o deixava a l’aigua aquestes embarcacions en qüestió de minuts, a l’estil de l’aparcament robotitzat de Palau Nou, davant de La Boqueria. En aquest cas, en comptes de cotxes, les llanxes quedaven resguardades en un magatzem.
A més de les instal·lacions netament marítimes, el projecte del nou port incloïa una sèrie de locals comercials i de restauració, tant al costat oposat al dic que va acabar convertit en l’extensió del passeig marítim, com al costat del solar on durant molt de temps va estar previst aixecar la delegació barcelonina del Museu Hermitage.
Concessió fins al 2045
El mallorquí Nicolás Mayol, amb interessos marítims a Eivissa —com Marina Botafoch i també els pantalans esportius del port formenterenc de La Savina—, va guanyar la concessió de l’Autoritat Portuària de Barcelona per desenvolupar i explotar la zona durant 30 anys, és a dir, fins a l’any 2045.
El 2015, precisament, hi va haver un canvi de rumb a l’alcaldia de Barcelona. Amb una nova alcaldessa al timó d’un equip amb una sensibilitat diferent de la del seu antecessor pel que fa al desenvolupament portuari i la navegació esportiva, unit a una frenada inversora internacional dels anys següents, van alentir el projecte. A això s’hi va afegir la tempesta Glòria del gener del 2020 que va afectar seriosament les instal·lacions, sobretot la marina seca, que va quedar molt malmesa i va haver d’afrontar una costosa reparació per tornar a l’activitat.
A tot això es va unir el confinament, iniciat setmanes després del pas de Glòria per la península Ibèrica, amb especial incidència al litoral Mediterrani. Una tempesta perfecta que va aturar en sec el desenvolupament i obres d’aquest indret per manca de finançament i tensions de tresoreria.
Incus redirigeix el rumb
Per redreçar el rumb de la Marina, Incus Capital Advisors, firma d’assessorament en inversions alternatives en actius reals amb oficines a les capitals d’Espanya, Portugal, França i també a Milà, ha adquirit el 70% de les accions de Marina Vela. Aquesta decisió ha arribat per part d’Incus després d’haver rematat altres operacions recents com la compra del 50% de Torre Caleido, enorme gratacel de Madrid amb 181 metres, que fins ara estava en mans d’Inmobiliaria Espacio, de la família Villar Mir. També ha entrat al negoci de les energies renovables amb el 23,5% de Dominion Energy i ha comprat el 10% de Aguas de Valencia.
Incus no era fins ara aliena al negoci nàutic i, de fet, l’adquisició de la majoria de l’accionariat de Marina Vela ve dels inicis de la concessió: el grup Mayol va adreçar-se a Incus Capital, que va obtenir 27 milions del fons canadenc Ontario Teachers’ Pension Plan. Gràcies a això es va poder dur a terme una inversió de gairebé 30 milions a les instal·lacions, que no es van poder recuperar per la tempesta perfecta abans descrita, afegida a les nombroses despeses corrents.
La marina seca automatitzada amb capacitat per a 200 embarcacions és un dels principals reclams del port.
Per afrontar la situació, Incus ha adquirit la majoria (exactament el 70%) de les accions de Marina Vela, gràcies a una capitalització del deute, cosa que li permetrà emprendre les inversions pendents a les instal·lacions. Un nou escenari on Mayol es queda, finalment, amb un 30% de les accions.
Reconduint el rumb
Amb l’entrada de la societat, aquesta marina de Barcelona, que potser és la més desconeguda per la seva situació, redreçarà el seu rumb econòmic. A simple vista també s’evidenciarà aquesta nova etapa, ja que es posarà finalment fil a l’agulla a una de les obres pendents més evidents: la terrassa sobre els locals comercials inacabats que corre en paral·lel al nou passeig de l’escullera.
A la part final, aquesta nova àrea pública permet tenir unes vistes magnífiques del mar. Són pràcticament inèdites, per la seva proximitat a la bocana, a les entrades i sortides de tots els vaixells que arriben a la part nord del port, com els creuers de menor capacitat o part dels ferris de les navilieres Trasmed, GNV i Baleària. També passen per aquesta zona els pesquers i tots els vaixells d’esbarjo que arriben o surten de la drassana MB92, els clubs Nàutic, Marítim, de Marina Port Vell i per descomptat, Marina Vela.
Des d’aquest nou passeig també hi haurà una vista privilegiada sobre tots els moviments aeris de l’heliport del moll adossat, una altra de les concessions de l’autoritat portuària.
