L’arquitecte Carmelo Zappulla va estudiar a la Universitat de Palerm, on es va graduar amb la menció d’honor i de molt jove es va instal·lar a Barcelona, on ha creat External Reference Architects, el despatx d’arquitectura des del que lidera els seus projectes per a tot el món. En tot el que fa hi deixa la seva empremta: aposta pel disseny i la investigació als espais sensorials, l’interiorisme, l’arquitectura i el biodisseny paisatgístic.
D’ell són obra, entre d’altres, el Pavelló d’Espanya a l’Expo Yeosu 2012 de Corea del Sud, l’exposició ONU-Art Consensus, Le corti di Buenos Aires de Milà, el Tolosa Aerospace Campus o el Pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal 2020 de Dubai, ciutat on també es troba el seu interiorisme a la botiga de sabatilles Presentedby.
— Parli’m de Barcelona. Per què es va instal·lar a la ciutat?
— Em vaig instal·lar a Barcelona des de Londres per fer un doctorat per investigar les noves eines de l’arquitectura. A partir d´aquí vaig començar a tenir diferents projectes de treball i tres anys després vaig decidir obrir l’estudi.
— Creu que la ciutat, en els darrers anys, ha guanyat o perdut pes com a referent de l’arquitectura més avançada?
— Barcelona sempre ha tingut una escola d’arquitectura molt potent que s’ha anat perdent després de Miralles. Tot i que institucions com l’ETSAB segueixen sent importants, crec que sens dubte Barcelona ha perdut molt de pes en l’arquitectura.
— Ens va deixar Miralles, recentment Bohigas i Bofill, entre altres destacades figures. Qui serien per a vostè els referents actuals de la ciutat o Catalunya?
— No crec que actualment hi hagi cap referent, el concepte d’arquitecte estrella és irrepetible, ja no és actual. El concepte d’arquitecte referent o estrella és obsolet, no n’hi ha a Barcelona ni a cap altra ciutat. És un fenomen, un concepte que ha anat desapareixent. Hi ha molt bons arquitectes a Barcelona i a Espanya en general. Els que em semblen més interessants són RCR, l’estudi d’Olot, amb qui vaig col·laborar a l’inici de la meva aventura a Barcelona i crec que són els referents més internacionals i importants que tenim a Espanya.
“El concepte d’arquitecte referent o estrella és obsolet, no n’hi ha a Barcelona ni a cap altra ciutat”
— Com a expert en disseny urbà, quina opinió li mereix l’estat de la ciutat?
— No em considero un expert en disseny urbà. No m’agrada la definició d’expert perquè et tanca la possibilitat de continuar creixent. Tinc un doctorat en projecte arquitectònic i he fet molts projectes d’urbanisme a escala urbana, però us donaré el meu punt de vista com a ciutadà i no com a arquitecte.
— Digui’m.
— He decidit viure a Barcelona. Per mi és la millor ciutat on viure. És una ciutat fantàstica, a mida del ciutadà, on et pots moure amb bicicleta o en patinet… és una ciutat amable, amb un clima espectacular i amb una posició a la Mediterrània privilegiada, que et permet estar connectat amb tota Europa i el món. Barcelona té una posició privilegiada entre el mar i la muntanya i una estructura urbana molt clara que permet viure-hi i fàcil, una ciutat realment mediterrània. Jo sempre dic que té la informalitat del sud i l’estructura del nord, el pro i contra dels dos mons. Una ciutat molt ben organitzada, amb un sistema molt funcional, i per altra banda, la informalitat que forma part d’un sistema creatiu. M’agradaria només que tingués una millor qualitat de l’aire.
— Són molts els seus treballs al món del retail, amb Alkimia, Moritz, Vinoteca Jané… Què busca el ciutadà quan entra a un local?
— L’experiència amb Alkimia, Moritz, Vinoteca Jané estan vinculades. Vam començar col·laborant amb Moritz fa molt temps, fins que vam dissenyar el concepte Store de la marca i abans aquesta vinculació ens va portar a desenvolupar el projecte d’Alkimia, que per mi marca un abans i un després a la meva carrera d’arquitectura i dissenyador. És un projecte que resumeix tot allò investigat al nostre despatx, com la relació entre el que és antic i nou, entre la tradició i la innovació. L’altre element és la integració de la dimensió digital amb la dimensió física del projecte per generar experiències dins l’espai, tot això ho hem anat treballant a Alkimia. Quan una persona entra en un local busca una oferta clara i una cosa única, nova. Cal sempre un factor experiencial important que surti de la gent, de com viu la ciutat.
— És diferent la gastronomia?
— La gastronomia construeix un teixit urbà que atrau i desplaça la gent, genera un fil narratiu lúdic, de lleure, que els dissenyadors han de percebre i interpretar.
— Com?
— En el disseny d’interiors, l’experiència realment és trobar la manera d’estimular els sentits i deixar un record a la memòria de qui viu aquest espai. Sobretot al món del retail i al gastronòmic. La tensió s’ha desplaçat del producte cap a l’experiència, els valors de marca, els sentits… Quan vas a un restaurant la pregunta ja no és com has menjat, sinó quina experiència has tingut. És la suma de tots els factors. L’experiència, però, no només és disseny, és servei, és el tracte, la sorpresa, transformar un acte funcional en un acte memorable.
“El projecte d’Alkimia marca un abans i un després a la meva carrera d’arquitectura i dissenyador”
— Quines tendències veurem aquest any en el disseny d’interiors?
— Personalment no sóc gaire de tendències, no m’interessen, no crec que el disseny vagi per tendències, va per conceptes i per idees. Les tendències estan a tot arreu, hi ha un repertori visual sempre més impactant a través de xarxes socials i són tendències que es van generant per si soles i la gent se’n nodreix de forma gairebé instantània, però jo no sóc un cercador de tendències, jo sóc més de generar continguts. Les tendències les generen altres i estan lligades a un fet temporal que, francament, no m’interessa.
— Cada cop es dóna més importància a l’espai de treball. Com ha de ser? ¿Barcelona ha de ser una segona Califòrnia o ha d’adoptar el seu propi estil?
— L’espai de treball ha d’interpretar la visió de l’empresa que viurà aquest projecte. Nosaltres hem dissenyat a Barcelona la primera etapa de les oficines de Wallbox i a Moscou les oficines de Sberbank per a la franja directiva de l’empresa: són cinc plantes i ha tingut una gran acollida per part del client i dels usuaris molt èxit. Són projectes molt diferents però en tots dos casos busquem entendre el funcionament de les dinàmiques de comportament. Una oficina és una màquina orgànica feta de persones que s’han de relacionar entre elles per produir el màxim resultat. Les persones han d’anar motivades, apassionades a l’oficina. Per què la gent ha de desplaçar-se de casa a una oficina per anar a treballar si l’espai de treballat no és agradable? Ha de ser un lloc on anar perquè treballar en comunitat és un acte més sa i enriquidor que fer-ho des de casa. Hi ha tasques que pots fer en remot, però l’espai de treball ha d’estimular la gent perquè hi vagi, i això cal fer-ho amb activitats com gimnàs, restauració, guarderia, aparcament…, fer la vida fàcil. Fer un espai còmode, fàcil i sa. I aquest darrer punt és fonamental, perquè els espais de treball han de ser saludables.
“Treballar en comunitat és un acte més sa i enriquidor que fer-ho des de casa”
— I les llars com seran?
— Mentre al retail i a l’hospitality busquem una experiència que t’ha de marcar en poc temps i quedar-se a la teva memòria, a l’espai domèstic busquem el contrari. Les llars han de donar harmonia, pau. Aquí som radicals a la recerca d’un espai càlid, amable i funcional, on els sentits es relaxen i permeten recarregar-te per començar un altre dia. Seran llocs on es prioritzi el confort, on la qualitat de l’aire serà un paràmetre fonamental, seran altament tecnològiques, però tindran una tecnologia silent al servei però invisible.
— External Reference ha desenvolupat el primer arbre del món amb tecnologia 3D que absorbeix CO2 i moltes altres experiències en sostenibilitat com la introducció de foto-bioreactors. Aquest objectiu com determina la feina?
— Avui dia, encara que tots els professionals haurien de fer un esforç i acostar-se cap a un futur més sostenible, no sempre és possible. Si una ciutat com Barcelona empeny cap a un futur sostenible però els materials de construcció reciclats o de cradle to cradle tenen la mateixa taxació que un material que contamina, implica que no treballem amb pressupostos que fomentin la utilització de materials sostenibles. Sovint és complicat que un client accepti l’increment econòmic que comporta construir un projecte sostenible. Tot i així, hi ha vegades que podem acostar el projecte a un comportament tan sostenible com sigui possible i que utilitzi materials i estratègies properes a l’economia circular. Nosaltres solem treballar amb Construcía, empresa que també recolza l’economia circular i amb ells estem treballant al waterfront de la Barceloneta per a Novabocana.
— Hi ha nous materials…
— Quan realment podem innovar i aportar la nostra visió usem un material per al qual som ambaixadors, Wearpure.tech, un material bioplàstic que deriva del blat de moro i que absorbeix CO2 i substàncies tòxiques de l’aire. Aquest material Wearpure.tech es pot aplicar a qualsevol superfície, és únic al món, i imprès en 3D permet transmetre uns valors estètics que segueixen la nostra investigació en el disseny paramètric i en la investigació digital. La conclusió natural del nostre treball de recerca formal és imprimir en 3D.
“Sovint és complicat que un client accepti l’increment econòmic que comporta construir un projecte sostenible”
— Els foto-bioreactors com actuen?
— Part de la nostra investigació lligada amb la sostenibilitat és la utilització de foto-bioreactors, amb microalgues que tenen un efecte d’oxigenació molt més gran que la vegetació normal. Per això plantegem jardins tecnològics on els bioreactors poden ser uns activadors no només per a la producció d’oxigen, sinó també per a la producció de biofuel i de nutrients. Per exemple, per produir un bistec de carn has de produir una quantitat enorme de CO2, mentre que per fer proteïna vegetal d’aquest tipus, absorbeixes CO2 i generes oxigen. És a dir, millores les condicions de l’aire i, a més, generes proteïna. Aquestes són alguns dels camps de recerca que estem duent a terme des d’External Reference: alternatives a microplàstics, la utilització de micelis que hem aplicat a l’IAAC… Tornant als bioreactors, amb l’empresa russa NTT hem produït un concentrador d’oxigen que potencia el poder de les microalgues, i a través de bioreactors, són capaços de generar tot l’oxigen contingut a una habitació. Es tracta d’una solució més sofisticada que la presentada al Pavelló d’Espanya de l’Expo de Dubai 2020, on hem realitzat el disseny expositiu.
