Un mes i mig abans del primer confinament, la primera setmana de febrer de 2020, va néixer a Fira de Barcelona la Barcelona Wine Week (BWW), una fira hereva de l’antic Saló Intervin, que es celebrava dins d’Alimentaria i que havia anat perdent pes en els últims anys. Amb gran unanimitat, el sector del vi i l’empresa Alimentaria Exhibitions van decidir reinventar la fira i el nou format es va revelar com a molt exitós i adaptat als nous temps.
De caràcter anual i amb la vocació d’ocupar el primer lloc al calendari internacional d’esdeveniments vitivinícoles, la pandèmia va impedir organitzar la segona edició de la BWW l’any 2021 i enguany la virulència de la variant Òmnicrom va obligar a posposar la fira dos mesos, traslladant-se l’esdeveniment als pròxims dies 4, 5 i 6 d’abril. Conversem amb el president del saló, Javier Pagés, sobre les expectatives d’aquesta segona edició.
— Quin és l’objectiu de la Barcelona Wine Week?
— Volem ser la fira de referència del sector del vi a Espanya. L’esdeveniment que realment aglutini a tot el sector espanyol del vi de qualitat i que el representi en tota la seva diversitat geogràfica i varietal. És una fira amb una clara vocació internacional que busca generar negoci pels cellers i enfortir la imatge del sector mostrant les seves novetats, el seu dinamisme i com va millorant any rere any. Tenim molta il·lusió posada en aquesta fira perquè és molt bona pel sector. Tots hem de fer-li costat perquè serà molt positiva pel vi espanyol.
— Tenen bones expectatives per aquesta segona edició?
— Sí, serà una edició molt bona; tindrem ocupació plena, amb la participació de més de 600 cellers. Serà la segona edició d’un model de fira que es vertebra per denominacions d’origen i que, pel seu disseny, respira vi per totes bandes, amb un fort protagonisme dels tasts i amb un enfocament 100% professional. Aquesta fira està pensada per fer negoci i prioritza l’eficiència, és a dir, que hi hagi un bon retorn per tots els cellers participants. Apostem per la senzillesa, la sostenibilitat i per un cost baix dels estands, que, a més a més, tenen un metratge limitat; no volem que la BWW sigui una carrera per veure qui té l’estand més gran.
— La participació d’empreses serà superior a la de la primera edició?
—Sí, sí, aquests 600 cellers que ja tenim confirmats són més dels que van venir l’any 2020, però mantenim el mateix espai expositiu al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. En aquesta edició vindran grans marques que no van estar presents a la primera, com per exemple, Protos, Marqués del Atrio, Perelada o el grup Freixenet.
— Però encara hi ha absències, oi?
— És cert que encara no hem assolit del tot el nostre gran objectiu: que la Barcelona Wine Week sigui verdaderament la fira del sector del vi espanyol i que no falti ningú que realment tingui alguna cosa a dir o formi part indiscutiblement de la imatge del vi espanyol.
— Què falta per aconseguir realment erigir-se en el gran saló del vi espanyol? Hi ha qui pot pensar que és una fira més centrada en Catalunya pel fet de celebrar-se a Barcelona?
— Aquesta és una fira totalment centrada en el vi espanyol, és la nostra especialitat, la nostra diferenciació en el mercat internacional de les fires de vi. Volem enforcar-nos en el vi que produeixen totes les denominacions d’origen d’Espanya, no només les de Catalunya. El fet que es faci a Barcelona és perquè és una ciutat de fires, molt atractiva a nivell internacional i també perquè és un lloc que està rodejat d’importants zones vitivinícoles productores, però la vocació de la fira és 100% de vi d’Espanya i per això hi han d’estar presents totes les denominacions d’origen i tots els grans i petits cellers per poder donar una imatge completa de la diversitat del vi espanyol al comprador que ve de fora.
— Totes les denominacions d’origen (DO) espanyoles participen en la fira?
— No totes, però pràcticament la totalitat, més de 60 DO, quasi el 90% del total.
— Rioja, no hi és.
— La DO Rioja està representada a la fira a través de molts dels cellers participants, però és cert que el Consell Regulador directament no hi té un estand. Per filosofia, la DO Rioja no participa mai a fires, només fa una excepció amb l’alemanya Prowine. Això no obstant, espero poder-los convèncer en el futur de què hi siguin.
— És important doncs que aquesta segona edició sigui un èxit per assegurar la seva consolidació en el futur.
— Ho serà. Aquesta fira vol aglutinar a tot el sector i crea un espai de negoci brutal en molt poc espai de temps. Cada vegada veurem a més empreses que no es permetran no participar a la Barcelona Wine Week. Crec que tots hauríem de tenir un major sentit de sector, perquè el sector del vi és més fort, s’enforteix, quan tots apostem per iniciatives com aquesta que creen imatge i potencien el vi espanyol. Demano als cellers, especialment als grans, responsabilitat i lideratge del sector i que siguin ells mateixos els que provoquin el gran èxit d’aquesta fira, ja que amb la seva participació la Barcelona Wine Week encara s’engrandeix més.
— Hauran de créixer molt en metratge, no?
— Segurament sí, però no és la prioritat. La idea de la BWW no és créixer amb metres per créixer, l’objectiu és la qualitat i aconseguir una bona representació de tot el sector. No volem anar a volum, sinó a valor, i ser un esdeveniment premium.
— Quants visitants preveuen?
— Esperem més de 20.000 professionals.
— Estan pensant a obrir la fira al gran públic?
— No, aquesta és una fira professional. Un esdeveniment que vol representar tot el que es cou en el món del vi, parlar dels seus reptes i preocupacions i que està molt enfocada a negoci i a crear imatge. Una fira oberta al consumidor final hauria de tenir un altre plantejament.
“Cada vegada veurem a més empreses que no es permetran no participar a la BWW. Crec que tots hauríem de tenir un major sentit de sector, perquè el sector del vi és més fort, s’enforteix, quan tots apostem per iniciatives com aquesta que creen imatge i potencien el vi espanyol”
— Com asseguren el caràcter d’esdeveniment internacional?
— Des de l’organització de la BWW ens ocupem de portar, d’assegurar-nos, la presència de grans compradors internacionals i en tenim ja més de 350 de confirmats procedents de més de 40 països; però en vindran molts més, aquests són només els que portem nosaltres.
— Com els pot afectar la guerra d’Ucraïna?
— Ara com ara no esperem una influència directa del conflicte bèl·lic a la BWW, tanmateix és evident que la guerra afecta les exportacions dels cellers espanyols cap al mercat ucraïnès, rus i bielorús. Però això és independent de la fira. En tot cas, Ucraïna suposa un mercat molt petit pel vi espanyol. Rússia sí que és un mercat més gran, però no tant com per posar en perill a un celler.
— I els compradors russos que estava previst que vinguessin?
— Els compradors russos no vindran a la BWW. S’ha cancel·lat la participació dels dotze compradors d’aquest país que estaven invitats pel programa Hosted buyers; no poden venir per les sancions econòmiques que la UE ha imposat a Rússia.
— L’última edició Intervin es va celebrar l’any 2018. Vist en perspectiva, com valora la decisió de posar fi a aquell saló dins d’Alimentaria i crear la BWW?
—La primera edició va rebre un feedback, una opinió general molt favorable; el canvi va ser molt ben rebut. Els cellers ens van comunicar que havien pogut fer negoci i molts contactes i que li donaven un valor altíssim al nou format. Els expositors van quedar molt contents i en aquesta segona edició ho tornarem a fer. Ens vam plantejar si fer la BWW cada dos anys i, arran d’aquest bon resultat, vam apostar per fer-la anualment, ja que el sector del vi és molt dinàmic i creiem que això ha de passar cada any.
— La decisió de deixar Alimentaria, doncs va ser encertada.
— Sí, va ser encertada, totalment. El món del vi és particular dins del món de l’alimentació i té prou grandària i vida pròpia per tenir la seva pròpia fira. Crec que va ser molt encertat.
— Però aquest any, en posposar l’edició de febrer a abril, coincidireu de nou amb dates amb Alimentaria. Quin efecte pot tenir per la BWW?
— Nosaltres estarem a Montjuïc, en un recinte separat, però és cert que podem guanyar visitants, ja que alguns professionals que visitin Alimentaria també ens poden visitar a nosaltres, no obstant això la coincidència de dates serà força neutral. Ens hauria agradat poder-ho celebrar a començaments de febrer, per no coincidir amb altes fires i per ser els primers en el calendari anual, tot i que Prowine ha posposat també les seves dates i nosaltres seguim per davant.
— Quin és el repte del vi espanyol en el competitiu mercat internacional?
— S’ha de fer encara una feina gegant. El vi espanyol per qualitat i diversitat hauria d’ocupar una posició de número u, o amb els números u del sector. En part, ja ocupem aquesta posició, perquè som el país amb més vinya i que ven més vi, però encara no ocupem el lloc que ens pertoca quant a imatge i percepció per part dels consumidors a l’hora de consumir vins de més valor. La gran feina que tenim per davant és la d’anar aixecant la imatge i el valor del vi espanyol en la ment del consumidor i de tots els mercats; encara estem lluny, però hi ha una corba anual ascendent de millora. És una feina constant que hem de fer i que requereix temps.
“El vi espanyol encara no ocupa el lloc que li pertoca quant a imatge i percepció per part dels consumidors internacionals a l’hora de consumir vins de més valor”
— Però els experts tastadors i els gurús del sector del vi sí que tenen ja als nostres vins com a referents, no?
— Clarament, quan es tasten els nostres vins tothom s’adona de la qualitat i per això tenim la base per poder fer aquest pas cap al valor. No és un tema de qualitat de producte, l’oferta la tenim, és un tema de construir imatge i de canals de comercialització. Ens queda molta feina. I, per això, una fira com la BWW ajuda moltíssim a aconseguir aquest repte perquè amb un parell de dies pots veure i tastar i fer-te una idea molt clara de què és el vi espanyol. El punt fort d’aquesta fira és l’especialització que tenim per entendre i tenir accés a tota la realitat del vi espanyol, a diferència d’altres salons com Prowine, on has de competir i compartir el temps dels compradors amb tots els països.
— L’emergència climàtica qüestiona el futur del vi espanyol?
— Jo crec que no, el sector del vi s’adapta al canvi climàtic de forma molt diversa en l’àmbit agrícola, de varietats i d’elaboració. Anem clarament cap a una agricultura i elaboració molt més respectuosa i sostenible, l’emergència climàtica és un tema que preocupa al sector. Per això es posa cada vegada més èmfasis en potenciar les varietats autòctones, les més conegudes, i també varietats autòctones noves emergents que ens permeten diferenciar-nos i donen personalitat pròpia al nostre vi. Són varietats que per si mateixes ja estan adaptades al nostre clima i poden respondre millor al canvi climàtic. A la BWW hi haurà un wine bar precisament per donar a conèixer aquestes noves varietats, les hidden grapes.
“Anem clarament cap a una agricultura i elaboració molt més respectuosa i sostenible, l’emergència climàtica és un tema que preocupa al sector”
— Quins altres reptes té avui el sector del vi?
— S’afronta el repte continuu de professionalització de tota la cadena, des de la vinya al màrqueting. La digitalització és un tema molt important pel món del vi, i també l’enoturisme, perquè els cellers veuen en aquest àmbit un camí perfecte per donar a conèixer els seus vins i crear una experiència única vinculada als seus cellers. En l’àmbit territorial també és crucial. L’enoturisme és una font de riquesa per tothom.
—El mercat del vi ha evolucionat de manera molt positiva aquest 2021.
— Espanya ha viscut uns creixements molt rellevants a escala internacional internacional perquè la pandèmia va deixar sense proveir els mercats i aquest any se suma l’increment del consum amb la necessitat de tornar a omplir els canals. Les vendes creixen a doble dígit per aquest motiu, però és cert que el consum de vi està funcionant molt bé. Més del 60% de les nostres exportacions es concentren a Europa i guanyen cada cop més protagonisme els Estats Units, Canadà, Mèxic, el conjunt de Llatinoamèrica, Japó i la Xina, que és un gran mercat de futur.
