L’arquitecte que dirigeix les obres de la Sagrada Família no s’esperava aquest destí mentre estudiava a la universitat. Jordi Faulí (Barcelona, 1959) era “gairebé arquitecte” quan es va incorporar a l’equip que continua l’obra d’Antoni Gaudí i ho va fer perquè va conèixer al llavors arquitecte director de les obres, Jordi Bonet, gràcies a l’escoltisme. “Ara fa 32 anys que sóc aquí”, explica en una entrevista amb The New Barcelona Post.
Acompanya totes les respostes amb il·lustracions, fotografies, plànols i llibres que mostren la visió que Gaudí va voler plasmar en aquest edifici, en construcció des de fa 140 anys. Se’ls sap de memòria. La vocació no li va venir de família, amb un pare periodista que va ser el primer director de l’Avui. Simplement, es va sentir atret per aquesta disciplina. Des de fa uns anys, viu a Cervelló, on es va mudar buscant tranquil·litat. Més enllà de Gaudí, és un apassionat de Tintín.
— Arriba a principis dels noranta a la Sagrada Família i dirigeix les obres des de fa deu anys. En quin estat es trobava el temple quan va entrar?
— L’arquitecte director, Jordi Bonet, acabava de rebre l’encàrrec de la Junta Constructora de construir les naus, tot l’interior, començant per la nau principal. Quan jo vaig entrar, hi havia tres columnes de la banda de ponent, amb només deu metres d’alçada. Hi havia el cel, no hi havia res més. Per tant, he tingut la sort de veure el projecte i intervenir-hi, i també de participar en la construcció de totes les naus.
— Ha canviat molt en tot aquest temps?
— Quan vaig arribar, l’equip d’arquitectura era molt diferent perquè a l’oficina només érem quatre persones. Tot era molt més reduït, també la incidència de la Sagrada Família. Aquests anys han estat un creixement continuat, de tot, no només de les entrades de visitants i de les aportacions econòmiques. Ara, som 11 arquitectes els que ens ocupem d’estudiar el projecte de Gaudí i de preparar-lo per a la construcció.
“Quan vaig arribar a la Sagrada Família, tot era molt més reduït, també la seva incidència”
— Com va conèixer l’obra de l’arquitecte barceloní per excel·lència?
— Una de les mancances de la nostra escola d’Arquitectura és que no parlàvem de Gaudí. Jo no vaig aprendre sobre la seva figura estudiant, sinó que simplement vaig visitar els seus edificis. Sóc nascut a Barcelona, per tant, conec la Pedrera, la Casa Batlló… Em cridaven l’atenció. El Palau Güell, molt poc. I la Sagrada Família, evidentment. Però el vaig conèixer de debò quan vaig començar a treballar aquí.
— Sense haver pogut estudiar en profunditat a Gaudí, quina va ser la seva sensació quan va començar a pensar en com acabar la Sagrada Família?
— Per a mi va ser una descoberta. Va ser veure que no només era un edifici que es construïa gràcies a la gent, sinó que a més responia a un projecte que Gaudí va deixar molt definit i d’un interès absolutament original, diferent de la resta de l’arquitectura.
— En aquests últims anys s’han aconseguit fites importants. Amb quina es quedaria?
— L’acabament de les naus de la basílica ha estat el més destacable. L’episodi previ d’acabar la nau principal, també. Cada part ha tingut la seva novetat, el seu repte i les seves dificultats, que s’han anat resolent. Al començament, va ser muntar les primeres columnes inclinades del temple: semblava un prodigi.
— Tots aquests episodis destacats que comenta es fan sense Gaudí. Com es pot construir l’obra d’un arquitecte que ja no hi és i fer-ho respectant el sentit original?
— Gaudí tenia una gran intuïció, era molt llest. Sabia que el seu temps era limitat, com tots. Per això, intenta definir al màxim possible aquelles coses que si no deixa seran difícils de fer. A inicis del segle XX, l’any 1906, es publica un plànol a la premsa i és el que estem fent. Molt aviat, a finals del segle XIX o començaments del XX, ell té clar el conjunt, que no canvia, però no el detall de cada element. De forma que sap cap a on anar i també ho saben els seus col·laboradors i successors. Quan compleix 60 anys, decideix dedicar-se exclusivament a la Sagrada Família. Veu que, treballant intensament uns quants anys a les obres, podrà assegurar la futura construcció i deixar prou dades sobre com podrà ser construïda seguint les seves idees.
— Per tant, ell ja s’imaginava que no la podria acabar.
— Sens dubte. Sabia que calia temps i diferents generacions. A les catedrals, sempre hi havia la voluntat que es poguessin utilitzar ben aviat per al culte. A vegades, començaven per l’absis i, un cop estava acabat, ja la podien fer servir. D’altres vegades, anaven pujant les façanes i, quan tenien una mica de nivell, uns deu metres, les cobrien provisionalment i podien celebrar el culte a dintre. Però Gaudí proposa construir l’edifici per parts, que seran façanes completes, i començar per la del Naixement.
— Per què?
— Sabia que d’aquesta manera donava a cada generació un objectiu. Jo me’n recordo de quan era petit, als anys 60 i 70, de tota la propaganda i les captes per finançar la construcció de la façana de la Passió. En els temps de Gaudí, s’havia d’acabar la façana del Naixement, que ell no veu acabada, perquè quan només hi havia un campanar, té l’accident. Però havia deixat la maqueta.
“Gaudí sabia que calia temps i diferents generacions per construir la Sagrada Família”
— Com es fa per ensenyar els arquitectes que continuaran construint la Sagrada Família més de cent anys després? Amb la maqueta ja n’hi ha prou?
— Gaudí es dedica exclusivament a la Sagrada Família en els últims 20 anys de la seva vida, definint amb molt més detall totes les parts. Per exemple, els terminals de la façana del Naixement els projecta amb maquetes de guix, algunes de cinc metres d’alçada, només deu vegades més petites que l’original. També projecta els terminals de la façana de la Passió i de la façana principal, la façana de la Glòria. Fa maquetes i les deixa per al futur. També són a través de les quals explica el projecte als arquitectes joves que el visitaven cada cap de setmana i que van ser els que van acabar construint la façana de la Passió. Però, a més, tenia una intuïció. Volia deixar un projecte per al futur i no només en uns plànols generals, sinó amb informació al detall. Per això, es basa en la geometria, fent que tot sigui molt més reconeixible i interpretable. Tot són formes geomètriques. Algunes noves, que no s’havien utilitzat mai a l’arquitectura, però que ell utilitza per fer tots els elements del projecte i les ensenya als seus col·laboradors.
— Moltes de les maquetes es van destruir durant la Guerra Civil.
— La paraula bona no és que es destrueixen, sinó que es destrossen. Destrossar vol dir que queden trossos i, a partir dels diferents fragments, es reconstrueix la maqueta. Però, a més, Isidre Puig Boada, un dels arquitectes joves que el visitaven, va publicar un llibre amb totes les explicacions del projecte, les que Gaudí els hi havia dit, tant de l’aspecte arquitectònic com de l’aspecte simbòlic. I va incloure una fotografia d’una maqueta, on es veu a una persona que passa per sota. Mirant una columna a la fotografia i coneixent la manera de pensar de Gaudí, vam poder projectar aquesta columna i construir-la.
— Gaudí veia possible construir la Sagrada Família amb les tècniques que hi havia en el seu moment o ja pensava que l’arquitectura avançaria per fer-ho més fàcil?
— Ell era conscient que en el futur hi haurien moltes més possibilitats tècniques, però també tenia clar que el que estava projectant es podia construir. Per exemple, ell va construir la façana del Naixement sense grua i, quan es construeix la façana de la Passió, ja se’n fan servir. D’altra banda, els terminals de la façana del Naixement, Gaudí els fa amb formigó armat, convertint-se en els elements fets amb aquest material més alts d’Europa. Es tracta d’una tècnica nova que va utilitzar per fer realitat el seu projecte.
“Ell era conscient que en el futur hi haurien moltes més possibilitats tècniques, però també tenia clar que el que estava projectant es podia construir”
— I ara han aparegut noves maneres de fer.
— Exacte. Nosaltres estem construint les torres centrals amb pedra tassada, que era una tècnica que Gaudí desconeixia, però que ens permet fer unes torres amb menys gruix.
— La informàtica ha hagut d’ajudar a fer aquestes projeccions geomètriques que Gaudí va deixar per definir…
— Gaudí utilitza hiperboloides, una forma geomètrica que si es buida és perfecta per recollir la llum i difondre-la. Això, dibuixat a mà, com es feia quan jo vaig començar, es podia fer i ho fèiem. Però, el fet de poder fer servir la informàtica, que vam introduir al cap de pocs anys, ens va permetre fer-ho amb molta més precisió i més rapidesa, i podent provar moltes més solucions per acostar-nos a l’original. Més endavant, també hem pogut escanejar les maquetes i entrar-les directament a l’ordinador per aplicar-hi la geometria. La tecnologia ha ajudat molt a interpretar, reproduir i construir la Sagrada Família.
— En la seva feina hi ha moltes dificultats. Ha de construir una obra que un arquitecte va crear fa molt temps, deixant molt material, però s’ha de continuar i reinterpretar segons els cànons actuals. Com gestiona la pressió?
— Amb l’equip, cadascú té el seu paper. Escoltar-nos és una forma d’arribar a tenir un criteri. Hi ha certa responsabilitat, evidentment. Perquè no és el nostre projecte, és el de Gaudí. Això és el primer que has de tenir clar. Segon, que el resultat ha de ser bell i fidel al que es va plantejar. I anar fent camí. D’altra banda, també hem de saber aprofitar totes les possibilitats de la tecnologia del moment per ser més fidels i fer una arquitectura que sigui d’avui dia.
— Coneix molt bé, al detall, l’obra de Gaudí. Què és allò que més li agrada?
— És una arquitectura que ho té en compte tot. Té una estructura molt clara i és funcional. A més, resulta agradable a la gent, que li agrada veure i ser en els edificis de Gaudí. És una síntesi en la qual tot té el seu paper. La forma és un resultat de com l’arquitecte vol comunicar l’edifici i com vol que les persones el visquin. Però també té una estructura ordenada i amb un valor constructiu. Ell dominava molt els estils històrics, tots. Tenia una capacitat d’observació molt gran i, per tant, d’entendre la naturalesa, sabent destriar les seves bases i l’estructura que hi ha darrere dels diferents elements. I això creava una síntesi que li permetia fer arquitectura.
“En l’arquitectura de Gaudí, la forma és un resultat de com vol comunicar l’edifici i com vol que les persones el visquin. Però també, té una estructura ordenada i amb un valor constructiu”
— Fins que un no entra a la Sagrada Família no és capaç de viure tots els elements que Gaudí va projectar. Què volia transmetre?
— La Sagrada Família és una expressió de la fe cristiana. La fe que ell vivia l’expressava a la seva vida, però també amb el que feia. I, què feia? Arquitectura. I més a la Sagrada Família que és un temple, expressió de la vida de Jesús i de la vida espiritual d’un cristià. Però Gaudí ho feia per a tothom. La seva voluntat era comunicar l’alegria que tenia i la vida que vivia, que arribés a tothom i que cadascú la visqués a la seva manera. Fa un edifici que acull, no imposa i explica, acull a partir de la bellesa. L’espai interior està destinat a la celebració eucarística, per tant, per a la pregària, però també és un lloc per a qualsevol persona.
— Ara, amb tots els turistes que rep la Sagrada Família, és com haver-ho aconseguit a un nivell que potser ni Gaudí es podia imaginar, amb l’arribada de tantes persones i de tantes procedències.
— Gaudí va dir: Vindrà gent de tot el món a veure el que fem. Això vol dir que el que fem interessarà a tothom perquè té valor i arriba a la gent, al seu cor, als seus sentiments. T’has de posar en la seva situació, als anys 20, que es viatjava poquíssim. Jo no sé si es podia imaginar el que està passant avui dia, potser no, perquè el món ha canviat molt, però sí que tenia clar que estava fent un edifici que seria d’interès per a tothom, fossin d’on fossin i pensessin el que pensessin.
“Jo no sé si Gaudí es podia imaginar el que està passant avui dia, però sí que tenia clar que estava fent un edifici que seria d’interès per a tothom”
— S’ha de ser creient per construir la Sagrada Família?
— Jo crec que no, però, sens dubte, ajuda perquè interpretes molt més. A mi m’ajuda.
— Està clar que admira a Gaudí.
— Sí, és obvi.
— La seva feina seria més fàcil si l’hagués conegut?
— Suposo que sí. Entenc que els successors directes de Gaudí es podien sentir encara més responsables, però coneixien la persona que havia creat la Sagrada Família. Per tant, segurament, era més fàcil per a ells entendre el que hi ha darrere de les maquetes. A vegades, sí que penso “Gaudí què faria?”. Però, més que això, que no serveix de gran cosa, investigo el projecte profundament, miro de trobar l’essència, i interpreto al màxim tota la informació que va deixar.
— Què li diria a les persones que defensen que la Sagrada Família s’hauria d’haver quedat tal com la va deixar Gaudí?
— Que vinguin i els explico el que vulguin. Totes les crítiques són respectables. A vegades, és per desconeixement. Quan hi ha coneixement, totes les crítiques són vàlides i tot ajuda a fer créixer, sempre que siguin crítiques constructives. Poden ser contràries, però basades en uns arguments.
“A vegades, sí que penso “Gaudí què faria?”. Però, més que això, que no serveix de gran cosa, investigo el projecte profundament i miro de trobar l’essència”
— Recentment, s’ha estrenat la torre de la Mare de Déu i s’ha il·luminat la seva estrella. Què ve ara?
— Un cop construïda la sagristia, l’objectiu és construir les sis torres centrals. La torre central, la de Jesucrist, que va coronada amb una creu de quatre braços, les dels quatre evangelistes i la torre de la Mare de Déu, que està acabada. En queden cinc. Estan totes començades i s’han d’acabar. En aquests moments, estan al voltant dels 100 metres.
— Per completar el projecte de Gaudí, cal trobar una solució per a les illes d’habitatges que no hi eren quan l’arquitecte va projectar el temple i ara dificulten la seva construcció.
— Això s’ha de fer. Gaudí va plantejar unes escales d’accés perquè la Sagrada Família està cinc metres per sobre del carrer. Aquesta és la seva idea. Nosaltres estem construint l’edifici, seguint el seu projecte, i, en aquests moments, ja amb una llicència d’obres regularitzada. Ara bé, en el que no és el nostre solar hem de fer un diàleg. Explicarem el que ell volia, que, a més, considerem que és l’adient per donar accés a l’edifici. Però s’ha de parlar amb l’Ajuntament i s’ha de trobar una solució justa per a tothom, per tant, també per als veïns. Això demana temps.
