El Molino, l’edifici de l’editorial Gustavo Gili, el gimnàs Sant Pau i la Casa Tosquella són quatre dels tretze immobles singulars que ha comprat aquest últim any l’Ajuntament de Barcelona per destinar-los a futurs equipaments públics o per ser ocupats per diferents serveis municipals. L’adquisició d’aquests tretze actius, entre edificis, solars, naus i locals, ha suposat una inversió de 36,7 milions d’euros, xifra que equival a un terç de tot el pressupost municipal destinat pel consistori a la compra de patrimoni l’any 2021.
El total, l’ajuntament encapçalat per Ada Colau ha invertit 108,48 milions d’euros en la compra de béns immobles, una xifra que marca un rècord històric i que supera el pressupost inicial previst, de 104 milions. Així, la corporació municipal s’ha convertit en un dels principals agents inversors de la ciutat en nombre d’operacions, amb 78 compravendes. Totes aquestes operacions persegueixen una triple finalitat: la recuperació, per a l’àmbit públic, d’actius immobiliaris d’especial interès i rellevància cultural, històrica o social; la reactivació econòmica, i l’augment del parc públic d’habitatge.
Així, a banda dels tretze immobles singulars, Barcelona ha comprat 55 locals per destinar-los a la reactivació del comerç de proximitat i tretze edificis sencers —agrupats en deu operacions— que permeten sumar 369 habitatges addicionals al parc públic de la ciutat. L’adquisició d’aquestes tretze finques ha tingut un cost de 50,43 milions d’euros i s’ha efectuat exercint el dret de tanteig que té l’ajuntament, en un termini de 60 dies, sobre les possibles compres formalitzades a la ciutat. En paral·lel, s’han adquirit 19 habitatges de forma individual, fins a sumar 388 pisos en un sol any, una xifra que més que triplica la mitjana d’adquisició d’habitatges dels últims sis anys (111 habitatges/any).
Les finques d’habitatges que han passat a mans de l’ajuntament es concentren a l’Eixample (als carrers de Calàbria, Floridablanca, Balmes, Compte Borrell, Diputació) i als districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta Guinardó i Nou Barris. Segons el consistori, aquestes adquisicions “són una eina essencial” per ampliar el parc d’habitatge assequible de la ciutat i permet l’assoliment de quatre objectius: generar habitatge assequible de manera distribuïda per la ciutat; accelerar el ritme d’ampliació del parc assequible; millorar l’estat d’habitatges i finques no tenen un estat de conservació adequat i lluitar contra la gentrificació.
Finalment, Barcelona ha efectuat una inversió de 21,35 milions en la compra de 55 locals comercials de planta baixa en compliment d’una mesura de govern destinada a lluitar contra els efectes negatius de la pandèmia. El propòsit, segons el balanç efectuat aquest diumenge per la Direcció de Patrimoni de l’ajuntament, ha estat “poder oferir locals comercials competitius i que tot i oferir-se a preus més assequibles que els del mercat privat, puguin permetre als negocis que s’hi ubiquin impulsar projectes econòmics de tot tipus“. Un altre repte ha sigut poder disposar de naus industrials per atraure i desenvolupar projectes vinculats amb l’impuls de l’economia circular i dinamitzar així els polígons industrials de la ciutat.
Segons l’ajuntament, haver entrat a competir amb operadors privats per la compra de locals ha sigut “un procediment sense precedents que ha estat molt positiu i ben acollit”. Així, el consistori va rebre l’any passat 88 ofertes per part de propietaris de locals i finalment es van comprar 55 actius que sumen una superfície total de 15.596 metres quadrats. Es troben distribuïts pels districtes de Ciutat Vella (10), l’Eixample (5), Les Corts (16), Gràcia (2), Horta-Guinardó (6), Nou Barris (3), Sant Andreu (3), Sants-Montjuïc (6) i Sant Martí (4).
