Un Parlament, com el seu nom indica, és un lloc on la gent hi va a parlamentar. Un lloc on tenir converses. La possible idea implícita és que hi ha diferents idees i cal un lloc on trobar-se per confrontar-les, parlar-ne, buscar punts d’acord. Un espai on pots escoltar als altres, i una tribuna on et pots explicar davant la resta. Tot sembla indicar que la cosa ha degenerat, i que ara mateix als Parlaments cadascú hi va convençut de les seves idees, amb poques ganes d’escoltar les dels altres, i en absolut disposat a canviar d’opinió. Les imatges dels nostres Parlaments són prou penoses: crits, brega i fins i tot insults quan parla el teu opositor, i aplaudiments i eufòries sovint ridícules quan un dels teus diu quelcom fiblant.
L’Ajuntament és un altre model i el seu nom també ho indica: és un lloc on ajuntar-se, un lloc on anar plegats. Un lloc on es prioritzen les coses que compartim i es deixen de banda les que ens separen. Ens ajuntem i posem focus en les causes comunes. Les podem parlar, les podem discutir, però estem junts. Ajuntats. En francès en diuen Mairie, etimològicament emparentat amb el concepte de casar-se, ajuntar-se, conviure. En anglès, City Hall, la sala de la ciutat. El lloc de tots. L’espai comú.
Ajuntament i Parlament són dos termes etimològicament diferents perquè fan referència a dues propostes diferents per atendre allò compartit. El Parlament, parlar-ne, pot ser un model més adequat quan es tracta d’administrar i gestionar interessos molt diversos. En canvi, l’Ajuntament, reunir-se, coordinar-se, pot ser el més eficient quan allò compartit és clar, evident i vertebrador. Segurament als pobles més o menys petits la idea d’Ajuntament continua sent força natural i eficient, en canvi, les ciutats estan assolint una mida i una complexitat que provoca que a la pràctica, els seus Ajuntaments ja funcionen com Parlaments: blocs oposats que no només han oblidat col·laborar, sinó que s’han parlamentaritzat i ja ni s’escolten ni es respecten.
Segurament als pobles més o menys petits la idea d’Ajuntament continua sent força natural i eficient, en canvi, les ciutats estan assolint una mida i una complexitat que provoca que a la pràctica, els seus Ajuntaments ja funcionen com Parlaments
És una pena que els Ajuntaments es semblin tant als Parlaments, que hagin entrat en aquesta dinàmica de blocs, de majories i minories, de sumes i càlculs aritmètics per veure qui queda davant i qui darrere, qui al damunt i qui a sota, qui mana i qui en queda al marge. De diàlegs de sords, de maleducats que piquen de peus i xiulen les idees, de trucs tècnics per dilatar els terminis i bloquejar les accions dels altres, de laberints legals per complicar-ho tot i fer inviable el que sigui que algú volgués fer.
D’aquí a un any hi haurà eleccions municipals. Votarem pacíficament i de manera exemplar, i en sortiran elegides les persones que ens representaran, que molt probablement ho faran de manera poc exemplar. Però a mi no em representa algú que ni parlamenta ni sap ajuntar-se amb els altres.
