[dropcap letter=”A”]
quest jove d’ulls sortints i separats, que mira a càmera com un adolescent il·lusionat, condueix un Alfa Romeo, vehicle de l’empresa de la qual és empleat i per a la qual competirà com a pilot al Giro de Sicília. Aquest italià nascut a Mòdena, fill d’un metal·lista, net d’un carnisser, somriu agafat al volant i sembla alleujat, esperançat, intuint potser que a partir d’ara la seva vida canviarà, que el pitjor ha passat. És l’any 1920 i el noi de mirada panoràmica ha sobreviscut a una guerra. Ha perdut el pare, el germà, ha contret una malaltia que gairebé posa fi a la seva vida, s’ha quedat sense feina uns quants cops i està sol. Té 22 anys i el seu ànim esperançat no l’enganya. Es troba al lloc i en el moment adequats i ho aprofitarà.
A Enzo Ferrari, l’èxit professional no se li va resistir. Va treballar en tot el que va caldre. Tester dell’automobile, mecànic, pilot, comercial, headhunter dels millors enginyers de la competència, fins i tot va exercir de periodista. Va trigar poc a crear una rendible xarxa de distribuïdors a diferents zones del país. Va muntar una escuderia al seu nom. Però per assolir el seu objectiu primigeni, complir el somni que l’obsessionava des de nen, el jove d’ulls sortints va haver d’esperar. Molt. Tres dècades. Suportar una altra guerra i apropar-se al mig segle de vida per poder aconseguir el que realment desitjava: guanyar carreres amb el seu propi cotxe.
Un cotxe d’elit apareixia i es feia realitat el somni del nen que amb deu anys havia vist competir Vincenzo Lancia a la Coppa Florio. El primer bram del primer Ferrari iniciava una de les aventures automobilístiques més apassionants de l’era industrial.
El Design Museum de Londres celebra els setanta anys de la creació del primer Ferrari. L’anomenat 125 S —la rèplica del qual obre l’exposició— va ser ideat el 1945 amb una Itàlia en ruïnes i va veure la llum dos anys més tard. Quan el clima d’austeritat propiciava l’aparició de scooters o utilitaris senzills, l’obsessió d’aquest home, aleshores ja madur, respectat i temut, dit il Commendatore, il Cavalliere o il Capo, es materialitzava. Un cotxe d’elit apareixia i es feia realitat el somni del nen que amb deu anys havia vist competir Vincenzo Lancia a la Coppa Florio. El primer bram del primer Ferrari iniciava una de les aventures automobilístiques més apassionants de l’era industrial.
«UNDER THE SKIN»
Sota aquest títol, l’exposició pretén demostrar que l’ADN d’un Ferrari no rau en la seva aparença, en la pell, en el vermell violent. Els preciosos i detallats dibuixos a mà, les maquetes d’argila o fusta, les clares explicacions del procés de disseny ho demostren. Il Commendatore ho va dir molt clar: “Del meu cotxe mai no diran «Quina llàstima, no ha guanyat, tan bonic que és!». Ningú no recorda qui arriba en segon lloc”.
Enzo Ferrari no només es va rodejar dels millors enginyers de l’època, sinó també d’aquells que estaven dotats d’un sentit italià innat de l’estètica, així com de dibuixants formats en escoles d’art clàssic. I el lema va ser un: de la mateixa manera que un escultor ha de conèixer l’esquelet humà per esculpir un cos, el disseny d’un Ferrari ha de néixer de la perfecta relació entre tots els seus components —el motor, la caixa del canvi, els eixos, el xassís—. La cerca del pes ideal i la puresa mecànica havia d’establir, ja des del primer layout, les bases fonamentals de la geometria del cotxe.
Peter Sellers, Alain Delon, Steve McQueen, Roberto Rossellini, Ingrid Bergman o Roger Vadim són alguns dels personatges que van sucumbir a aquest desig i van contribuir a elevar el nom d’un automòbil convertint-lo en quelcom de més gran, intangible, una identitat en l’imaginari col·lectiu.
PATRICIA URQUIOLA I PENTAGRAM
El brillant binomi entre la responsable del muntatge, la prestigiosa arquitecta asturiana, i el ja llegendari estudi de comunicació i disseny gràfic només podia generar una mostra de grandíssim nivell: precisa, comprensible, visualment molt atractiva. El recorregut s’organitza a través de sis grans temes —Enzo. La forma. El motor. Les carreres. I clienti. Ferrari avui— i les maquetes, els prototips, els xassissos i els catorze models de Ferrari exposats van apareixent a cada pas i al lloc idoni, en una atmosfera gairebé intimista que a estones els converteix en escultures, en peces de disseny, la majoria de vegades en autèntics objectes de desig.
Peter Sellers, Alain Delon, Steve McQueen, Roberto Rossellini, Ingrid Bergman o Roger Vadim són alguns dels personatges que van sucumbir a aquest desig i van contribuir a elevar el nom d’un automòbil convertint-lo en quelcom de més gran, intangible, una identitat en l’imaginari col·lectiu. Famosos que van reservar els seus models, van fer una comanda, un albarà, van signar una factura i van convertir uns vulgars documents en testimonis preciosos que, guardats fins ara a les mans de col·leccionistes privats o al Museo Ferrari de Maranello, s’ensenyen al públic per primera vegada.
LA LLEGENDA
Enzo va ser un enigma per a tots aquells que el van tractar. Distant, una mica arrogant. Sorprenentment accessible de vegades. Dotat per bregar amb la premsa. Hi va haver un dia en què es va posar unes ulleres de sol i ja no se les va tornar a treure. Amb elles atenia —o no— els seus clients americans —Clint Eastwood, Sammy Davis Junior, Paul Newman—, la majoria dels quals pensaven que era un aristòcrata. La llegenda seguia el seu curs.
Enzo mai no va agafar un avió, amb prou feines va sortir d’Itàlia, l’irritava la mera idea de fer vacances. Els accidents mortals que desgraciadament va patir la seva escuderia el van turmentar sempre; va perdre amics, pilots i va ser criticat i enjudiciat unes quantes vegades per aquesta qüestió —tot i que sempre absolt—. Els últims trenta anys de la seva vida va deixar d’assistir a les carreres on competien els seus cotxes. Aquella mirada ingènua d’adolescent va desaparèixer molt aviat. Però el seu somni s’havia complert de sobra.
Fotos destacades:
- Enzo Ferrari at the Targa Florio in 1920. – The car is an Alfa Romeo 40-60 HP Racing Type
- 125 S is positioned at the entrance of the Ferrari factory, 1947
- Enzo Ferrari with the 125 S in the courtyard of Fabbrica. At the wheel is Ferdinando Nando Righetti
- Meeting on the 20th Anniversary of the 250 GTO. In the picture deployment of GTOs in the estate of Pierre Bardinon
- Ferrari 275 GTB 4 by Scaglietti with Steve McQueen, 1967 _Image Courtesy of RM Auctions
- Crafting of clay design model of Ferrari J50
- Visit to Ferrari – Mick Jagger, leader of the Rolling Stones, on the delivery of his GTO
- Kimi Raikkonen at Russian Grand Prix at Sochi
- Enzo Ferrari at the entrance of the Ferrari Factory, 1957
