A les darreres dècades Phillippe Herreweghe ha destacat com a intèrpret de música amb criteris d'època al capdavant de la seva Orchestre des Champs-Elysées i el conjunt coral Collegium Vocale Gent. Però a més d'interpretar clàssics

de l'anomenada música antiga als principals escenaris del món, no s'ha tancat a la interpretació de música posterior, que pertany sobretot al segle XIX. Les seves versions de les simfonies de Schumann són meravelloses, i les grans composicions corals de Beethoven i Brahms han estat incorporades al seu repertori. Anant un pas més enllà, La cançó de la terra de Gustav Mahler -enregistrada així mateix per a la discogràfica Harmonia Mundi- suposa un veritable repte per a qualsevol músic. Amb aquesta obra peculiaríssima -no és ni una simfonia coral, ni exactament un cicle de cançons, tot i basar-se en una sèrie de poemes- el compositor bohemi sembla preparar el seu comiat de la vida, com suggereix l'últim moviment, Der Abschied. A la sala noble del Concertgebouw, un dels enclavaments més emblemàtics i històrics de l'antic continent, es podrà escoltar aquesta intensa composició, amb la participació de la mezzo-soprano Magdalena Kožená i el tenor Andrew Staples, i l'orquestra que acostuma a dirigir Herreweghe, a dalt esmentada. A més del present esdeveniment, el mes de maig és pròdig en concerts d'altíssima qualitat al Concertgebouw d’Amsterdam. No podem referir-nos a tots, però sí almenys al protagonitzat per Sir John-Eliot Gardiner. Doncs, com el cas d'Herreweghe, el mestre anglès ha proporcionat grandíssimes lectures de compositors romàntics, fins i tot si es va guanyar amb ple mereixement la seva fama a partir de la revisió crítica de les partitures antigues. En el seu cas, dirigirà l'orquestra local -d'altíssima qualitat, dit sigui de pas- els dies 12 i 13 de maig, amb un programa centrat a l'obra de Johannes Brahms, amb la Simfonia núm. 2 i el Concert per a piano núm. 1. El solista encarregat de defensar la partitura concertant no és altre que Stephen Hough, un intèrpret amb trajectòria acreditada, presència a les principals sales de concert i enregistraments de compositors romàntics molt ben valorats per la crítica. Finalment, i seguint la línia de directors que han marcat la història de la interpretació pels seus criteris historicistes, i que s’han endinsat també amb èxit en el Romanticisme (Beethovem sobretot, en el seu cas) no podem passar per alt el concert que inaugura el mes: l'1 de maig el català Jordi Savall oferirà un concert completament barroc, també al capdavant de l'orquestra local, amb obres festives de Bach, Rameau, Geminiani i Händel.

LLEGIR MÉS

El Brooklyn Museum, que exhibeix fins a finals de maig una interessant exposició sobre Impressionisme, atorgant a artistes menys conegudes la importància que realment van tenir -pensem en Berthe Morisot, excel·lent pintora, pertanyent

al cercle d'artistes més experimental a finals de segle XIX-, alhora programa una mostra dedicada a l'enfant terrible del Pop Art, revolucionari de la reproducció tècnica de l'art que diagnostica les tendències consumistes de la societat alhora que subverteix la mateixa concepció d'allò artístic. Aquesta exposició, amb tot, repara en un aspecte poc conegut, com és la seva educació espiritual -catòlica bizantina- i el profund impacte que va tenir a la seva vida i, per descomptat també a la seva obra. Andy Warhol: Revelation explora, així, la relació de l'artista amb la fe. Els organitzadors de la mostra ho resumeixen amb aquests termes: “Des de retrats icònics de celebritats fins a obres mestres del Renaixement apropiades, Warhol va jugar amb estils i simbolismes de la història de l'art catòlic, reformulant-los amb cura dins el context de l'art i la cultura pop”. L'exposició aborda diferents temes fonamentals: la vida i la mort, el poder i el desig, el paper i la representació de la dona, les imatges del Renaixement, les tradicions i els rituals familiars i d'immigrants, les representacions i duplicacions de Crist, i el cos catòlic i el desig queer. Són més de cent ítems els reunits a l'ocasió, entre els quals obres desconegudes fins ara pel gran públic, materials “acabats de descobrir –expliquen des del Brooklyn Musuem– que brinden una mirada fresca i íntima sobre procés creatiu de Warhol, així com importants pintures de la seva èpica sèrie Last Supper (1986), la pel·lícula experimental The Chelsea Girls (1966), una pel·lícula inacabada que representa la posta de sol, encarregada per la família de Menil i finançada per l'Església Catòlica Romana, i dibuixos creats per la mare de Warhol, Julia Warhola, quan vivia amb el seu fill a la ciutat de Nova York”.

LLEGIR MÉS

Una primera estada a la capital austríaca sens dubte exigeix la visita del Kuntshistorische Museum, l'Albertina o el Leopold Museum. Però els que ja coneguin bé les joies que atresoren aquelles pinacoteques, i els interessats

en el disseny, segurament trobaran molt profitosa la visita al Museu d'Arts Aplicades (MAK), que fins al 19 de juny ofereix una interessant exposició centrada a l'obra del dissenyador, professor i organitzador d'exposicions Josef Hoffmann (1870-1956). Es tracta de la retrospectiva més completa, fins a la present data, que es dedica a una de les figures principals del modernisme vienès i de la Lebensreform (“reforma de vida”) internacional. Recorden els organitzadors de la mostra que per Hoffmann “portar la bellesa a la vida dels seus clients, a través del disseny, era equivalent al progrés estètic i social”. A les seves obres més conegudes, que els experts en disseny o amants de l'interiorisme possiblement tindran presents, s'hi afegeixen a la mostra una sèrie d'objectes que revelen el seu procés creatiu al llarg de 60 anys de carrera. Una obra monumental, la seva, que “cobreix tots els aspectes de la vida quotidiana com l'arquitectura, el disseny d'interiors, la moda i els utensilis del dia a dia”.

LLEGIR MÉS