A Barcelona, un de cada tres lloguers correspon a un resident estranger

El 2021, un de cada tres nous contractes de lloguer que s’ha tancat a Barcelona ciutat —en concret el 35% del total— l’ha formalitzat un estranger resident, d’un nivell professional mig-alt, segons dades de la immobiliària Amat. Aquest és un dels impactes que té l’obertura internacional de Barcelona en el mercat de l’habitatge ja que, fins fa cinc anys, aquest percentatge era només del 15%.

El darrer informe del mercat de l’habitatge d’Amat Immobiliària determina que, en general, el perfil del llogater és una persona d’entre 30 i 50 anys, que busca un habitatge de tres habitacions —de 65 a 95 metres quadrats—. Alerta, també, que la regulació per a la contenció de les rendes d’arrendament i la reducció de l’oferta està tensionant el mercat, de manera que els perfils més vulnerables corren el risc de ser exclosos donat que l’arrendador habitualment prioritza els perfils de llogater que ofereixen més garanties econòmiques.

“La desaparició gradual de l’oferta d’habitatge per a lloguer a causa, en gran part, de la regulació que s’ha aplicat al mercat amb la contenció de les rendes i la situació de pandèmia que encara es va viure durant bona part de 2021 ha repercutit en les rendes que s’han estabilitzat”, ha manifestat Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliària. Per al conjunt de l’any passat, el preu mitjà dels lloguers es va mantenir en 14,54 euros mensuals el metre quadrat. Per sobre de la mitjana només es va situar el districte de Sarrià-Sant Gervasi (15,65 euros), mentre que Sants-Montjuïc va registrar preus de 14,56 euros i l’Eixample de 14,61 euros. En la banda baixa de les rendes trobem Nou Barris, on s’ha pagat uns 7,55 euros mensuals per metre quadrat. Pel que fa a la resta d’àrees de la ciutat, s’han pagat preus des dels 12,10 euros de Ciutat Vella, als 12,90 d’Horta-Guinardó.

El petit inversor particular ha retirat els seus habitatges del mercat de lloguer per posar-los en venda

L’informe de la consultora Amat també reflecteix que l’any passat va haver-hi una gradual retirada d’habitatges dels règim d’arrendament, en benefici de la venda de segona mà. En aquest sentit, Homedes va insistir en els nocius efectes de la regulació aprovada a Catalunya que ha desincentivat a l’inversor particular, “un propietari molt estigmatitzat”, a posar propietats en lloguer per tendir a la desinversió. “El mercat de lloguer és bàsicament de petits propietaris que han decidit que aquesta sigui la seva forma d’estalvi a futur”, a canvi d’unes rendes més o menys estables i mensuals. “Gràcies a aquesta figura, afegeix el director general d’Amat, hi ha hagut oferta suficient en el mercat de lloguer en les últimes dècades”, davant de la manca d’una política pública d’habitatge de lloguer i social. “Era un fet recurrent, per exemple, que en les promocions d’obra nova es comercialitzessin alguns habitatges a inversors particulars que posteriorment els posaven en lloguer, però aquesta fórmula ha desaparegut del tot aquest 2021”, ha concretat.

Aquesta circumstància es fa palès, a més, quan s’observa que molts dels habitatges que entren en el mercat de venda de segona mà provenen justament de petits propietaris que el que volen és desinvertir. De fet, durant l’any passat, la venda d’habitatges de segona mà ha crescut significativament, mentre que la venda d’obra nova ha estat clarament menor que el 2020.

A Barcelona, en concret, el preu dels habitatges de segona mà s’ha situat per sobre dels 4.000 euros el metre quadrat, tot i que hi ha moltes diferències entre barris de la ciutat, amb mínims de 3.600 euros i màxims de 7.100 euros.