A Bigger Splash és una de les obres més conegudes de David Hockney (Bradford, Regne Unit, 1937). També és un dels quadres que més m’agraden d’aquest referent del Pop Art. Hockney va pintar A Bigger Splash el 1967, just després d’instal·lar-se a Los Àngeles. Forma part d’una sèrie de quadres que tenen la piscina com a element principal: The Splash, A Little Splash… El bon temps que gairebé fa sempre a Califòrnia –sobretot, comparat amb el de la seva freda i plujosa Anglaterra natal– va ser una de les principals raons que el van portar a creuar l’Atlàntic. L’altra, el fet que a la costa oest dels Estats Units es respirava ja als seixanta un ambient molt més liberal (recordem que l’homosexualitat encara era il·legal al seu país d’origen).
A Bigger Splash és també el nom d’un documental de semificció sobre Hockney, dirigit per Jack Hazan, en el qual l’artista s’interpreta a si mateix. Fa un parell d’anys, vaig tenir la sort de poder-lo veure en pantalla gran al Phenomena, en el marc del Dart Festival de Barcelona, mostra altament recomanable que fusiona art i cine documental. Un dels atractius de la pel·lícula de Hazan és que acompanya Hockney per alguns dels escenaris dels seus quadres. Entre els quals, per descomptat, les cèlebres piscines de sofisticades i elegants mansions d’LA on la vida transcorre lúdica, indolent i sensual.
La piscina té una poderosa càrrega simbòlica. En plena canícula estival, és com un oasi al voltant del qual floreix la vida. També és un innegable símbol d’estatuts: qui té una piscina privada és com si tingués un tros de mar envasat per al seu ús exclusiu. I, és clar, un espai propici per a l’hedonisme, potser per això les piscines han anat adquirint formes capritxoses allunyades dels clàssics models rectangulars, pensats per a la pràctica de la natació.
La piscina té una poderosa càrrega simbòlica. En plena canícula estival, la piscina és com un oasi al voltant del qual hi floreix la vida. També és un innegable símbol d’estatuts: qui té una piscina privada és com si tingués un tros de mar envasat per al seu ús exclusiu
Tornem a Hockney. A Bigger Splash, si te’l mires bé, és un quadre una mica inquietant. Enigmàtic. No hi apareix cap figura humana, però t’imagines que hi era just un moment abans perquè l’artista pinta una gran esquitxada d’aigua que suggereix que algú s’acaba de tirar a la piscina des del trampolí. El protagonista del quadre, però, no és aquest banyista que Hockney, com acabo de dir, ni tan sols pinta sinó que som nosaltres mateixos perquè A Bigger Splash és, o a mi m’agrada pensar-ho, una meravellosa invitació a llançar-se a la piscina. És a dir, a viure la vida al màxim.
