“Abans patíem per omplir els laboratoris i ara perquè els tenim tots plens”

Jordi Carrera i Rafael Bru van fundar l’any 2010 STAT-Dx, una petita startup centrada en el diagnòstic de malalties infeccioses. Es van instal·lar al Parc Científic de Barcelona (PCB), acabat de construir i afectat per una crisi econòmica que no va ajudar a omplir-lo. En aquell moment, Carrera i Bru no es van imaginar que el seu producte anava a tenir tant d’èxit i que l’anava a comprar una multinacional com Qiagen. Molt menys que el grup alemany apostaria anys més tard per situar un centre d’R+D global a la seva ciutat. Pilotat avui per Àlex Boada, el hub preveu contractar 400 treballadors d’aquí al 2027.

L’evolució d’aquesta startup és una mostra de com s’ha disparat el sector de les ciències de la vida, després d’haver superat l’aturada econòmica i haver-se impulsat amb la pandèmia. També exemplifica el creixement del PCB, amb la seva directora, Maria Terrades, capitanejant un ambiciós procés d’ampliació per donar resposta a una demanda que no para de créixer. La trajectòria de STAT-Dx s’ha convertit en un exemple a seguir per a altres companyies, dins i fora del PCB.

— D’una startup amb dos treballadors a formar part de Qiagen, multinacional alemanya que factura anualment més de 2.000 milions d’euros. Com heu viscut aquest procés?

— Àlex Boada: Fins i tot nosaltres ens sorprenem de la nostra pròpia trajectòria. Fa uns quinze anys, la startup començava a caminar i ara ja som 240 treballadors. A més, al principi no teníem referents ni empreses similars, però els fundadors van creure en el producte i van apostar per aquest sector. Amb pocs recursos, un powerpoint i un petit laboratori van fundar STAT-Dx, amb el propòsit de crear una PCR que en una hora analitzés moltes malalties infeccioses a la vegada, des de les respiratòries a les gastrointestinals.

— Per desenvolupar aquest producte, van decidir instal·lar-se al Parc Científic de Barcelona. Quins avantatges us oferia?

— A.B.: Quan ets una startup, t’has de focalitzar en portar el producte al mercat. Però, ésclar, per funcionar les empreses necessiten molts serveis, des de la seguretat, la cantina, la neteja, les assegurances o el control de plagues…. Una gran quantitat de serveis que ja cobria el PCB, així com les instal·lacions i l’equipament tècnic. Per tant, ens permetia invertir tots els esforços a contractar gent i desenvolupar el producte.

— Maria Terrades: Aquesta és, precisament, la filosofia que perseguia el PCB quan el va crear la Universitat de Barcelona (UB). L’objectiu era concentrar en un mateix espai recerca i empreses, per ajudar-les a créixer. Amb aquest propòsit, vam buscar socis estratègics per crear incubadores i acceleradores, la primera l’any 2002 amb CIDEM, el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat. La segona va arribar l’any 2007 amb el Banc Santander, que és on va entrar STAT-Dx, després de passar per Barcelona Activa.

— Però ara el PCB no compta amb cap incubadora activa.

— M. T.: A finals de 2024 justament va acabar la tercera, la BCN Health Booster, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, de la qual han format part 11 companyies, que han captat més de 107 milions d’euros. Ara ja treballem amb la idea de crear-ne una altra, i ja tenim entitats interessades a subvencionar aquesta acceleració. Fins ara, no hem pogut obrir-ne una nova, tot i que les anteriors han funcionat molt bé, per una qüestió logística, i és que no tenim ni un metre quadrat disponible per acollir noves empreses. Però ja estem parlant amb entitats perquè no només puguin finançar econòmicament l’acceleració sinó que també disposin d’espais propis perquè s’instal·lin aquestes startups, perquè al PCB no tenim capacitat.

— A. B.: Nosaltres vam entrar al PCB en un moment en què encara hi havia molt d’espai disponible, recordo anar fins al magatzem, que el teníem al final de tot, i no creuar-me amb ningú, veure sales i laboratoris buits… I ara hi ha una ebullició constant i persones d’un costat a l’altre tota l’estona.

— Un escenari completament diferent. 

— M. T.: Al principi patíem per omplir els espais que teníem al PCB, i ara perquè els tenim tots plens i hem d’estar fent tetris per encaixar totes les empreses. El PCB va requerir d’una inversió inicial de 150 milions d’euros, dels quals 30 milions d’euros van ser subvenció i 120 milions d’euros, de deute. Llavors, patíem econòmicament per recuperar aquest deute, però hem arribat a un punt que el PCB és autosostenible i, a partir dels lloguers i serveis que cobrem a les entitats instal·lades, podem recuperar la inversió. Podem dir amb orgull que, ara per ara, som més de 3.500 persones treballant d’unes 120 entitats, de les quals 100 són empreses, 10 centres de recerca i 10 institucions sense ànim de lucre com Biocat.

— STAT-Dx, després Qiagen, també ha crescut a mesura que ho feia el PCB.

— A. B.: Ha estat un creixement molt orgànic. El sector, STAT-Dx i el PCB han crescut de forma paral·lela i pràcticament de la mà. Vam començar amb un petit laboratori i vam anar concentrant cada vegada més espais, i fins ara que disposem de 3.800 metres quadrats.

— I, així, a la vegada que anàveu ocupant més espai també creixia l’empresa. L’any 2018 el producte surt al mercat i la multinacional alemanya Qiagen compra la startup per 154 milions d’euros. En aquell moment, vau patir certa inestabilitat per si l’empresa s’havia de traslladar fora de Barcelona?

— A. B.: Al principi sí que ens va generar dubtes, perquè suposava l’entrada a una empresa molt gran, estrangera, i en un principi no sabíem ni si podríem quedar-nos a treballar aquí. Però vam decidir no quedar-nos de braços plegats. Teníem clar que volíem seguir aquí, a Barcelona, dins del PCB, sabíem que les arrels que teníem eren prou sòlides. Quan els alemanys van veure el talent, la innovació i les infraestructures que teníem a la capital catalana es van acabar de convèncer.

“Des de Barcelona podem competir de tu a tu amb països com Alemanya o França, en termes d’innovació, talent, infraestructures i fins i tot producció”

— Quins atractius té Barcelona per a una multinacional com Qiagen?

— A. B.: Barcelona té uns sous molt competitius no només en comparació amb Alemanya, sinó fins i tot amb Polònia. Però a més dels sous, també tenim talent molt qualificat, universitats, hospitals pioners i un ecosistema d’empreses molt potent, amb companyies consolidades, però també amb startups innovadores. Des de Barcelona podem competir de tu a tu amb països com Alemanya o França, en termes d’innovació, talent, infraestructures i fins i tot producció.

— M. T.: Quan va néixer el PCB, Barcelona era molt potent en recerca, però costava que aquesta es traspassés a les empreses. En canvi, ara hi ha una gran proliferació i diversitat de companyies. El PCB n’és la prova, amb empreses que treballen en productes tan variats com la modificació de proteïnes o la creació de dispositius mèdics, des de les més grans com Hipra o Ordesa, fins a spin-offs i startups.

— Com ha evolucionat el sector de la salut en els últims anys?

— A. B.: Quan STAT-Dx va començar, no hi havia més empreses centrades en el diagnòstic, sinó que competíem amb grans i històriques companyies com Grifols. Ara sembla que els sector no té límit, que l’arbre que va començar pràcticament amb un sol tronc cada vegada es va reproduint i té més branques.

— M. T.: I això és perquè Barcelona té una base molt sòlida, les coses no passen per casualitat. A Barcelona existeix un cercle virtuós en l’àmbit de la ciència: el talent atrau talent i finançament, amb inversors especialitzats en el sector, i cada vegada les startups que tenim al PCB aconsegueixen aixecar més finançament.

— I en el creixement del sector, i també en el de l’antiga STAT-Dx, el Parc Científic de Barcelona ha jugat un rol fonamental.

— A. B.: Els alemanys se sorprenen del dinamisme que existeix aquí, de l’energia que hi ha. Aquí som àgils i enèrgics. A més, també compartim idees i ens ajudem entre les diferents empreses dins del mateix PCB.

— M. T.: La filosofia de les nostres instal·lacions també és aquesta, que les persones que coexisteixen en un mateix espai no només comparteixin serveis, sinó també idees.

— Fins i tot, hi ha exemples de treballadors que han passat d’una empresa a una altra dins de les mateixes instal·lacions.

— A. B.: Sense anar més lluny, els fundadors de STAT-Dx, Jordi Carrera i Rafael Bru, van deixar l’empresa quan la va comprar Qiagen, i van decidir crear DeepUll i ho van fer també dins del mateix PCB.

— M. T.: Per aquest motiu, és essencial tenir instal·lacions com el PCB. Al principi érem els únics, però ara aquest model s’està replicant. I en aquesta trajectòria, és fonamental que hi hagi inversors especialitzats, que coneguin el sector, però també és molt important la col·laboració publicoprivada. Cada vegada comptem amb més finançament en el sector de la salut, també perquè la pandèmia va ajudar a adonar-se’n de la importància d’invertir en recerca i innovació en salut.

“El nostre producte és com una Nespresso, permet analitzar, amb una mateixa prova, diferents malalties”

— Precisament, amb la pandèmia, Qiagen va viure un boom, perquè la PCR es va tornar una eina essencial.

— A. B.: Recordo que al gener de 2020 un dels treballadors va comentar que hi havia un virus a la Xina del qual s’estava parlant molt. I vam tenir la sort que a la PCR que estàvem desenvolupant en aquell moment encara ens quedava un espai lliure per posar un altre virus més per analitzar. El 28 de febrer, dues setmanes abans del confinament, ja teníem el producte dissenyat. Ràpidament, quan va esclatar tot, el vam llicenciar als Estats Units i Europa. Teníem un producte molt valuós, que tothom buscava, perquè podies saber el resultat de la PCR en menys d’una hora, quan en aquell moment els resultats es feien esperar més de dos dies. Però no teníem capacitat de producció, i vam demanar al PCB ampliar les nostres instal·lacions.

— M. T.: En aquell moment era un sacrifici, perquè no teníem recursos, però crèiem en el producte i vam iniciar obres per concentrar tots els espais que tenien Qiagen dispersats dins del PCB i ampliar-los en un mateix espai, que és el lloc que ocupen ara.

— Però hem deixat enrere la pandèmia i Qiagen segueix creixent en vendes. Què diferencia el vostre producte de les altres PCR? 

— A. B.: La clau d’èxit del nostre test és que no estava pensat exclusivament per la covid, com per exemple els fabricants de guants, sinó que és un producte que es pot aplicar a aquesta i altres malalties, així que vam poder mantenir les vendes després de la pandèmia. El nostre producte és com una Nespresso del diagnòstic, que permet analitzar, amb una mateixa prova, diferents càpsules, que representen diferents malalties: respiratòries, gàstriques, malalties de la sang… Així, cinc anys després de la pandèmia, el producte encara factura més de 100 milions d’euros i les malalties respiratòries acaparen el 75% de les nostres vendes.

— El producte ha crescut tant que fins i tot heu d’abandonar el PCB, per instal·lar-vos en l’antiga Braun d’Esplugues de Llobregat. Per què us calia aquest nou espai?

— A. B.: Necessitàvem acompanyar el creixement del producte, perquè cada vegada factura més, però no teníem capacitat de créixer en producció perquè el PCB no té cap centímetre disponible. Amb la nova seu, tenim 8.000 metres quadrats per a córrer, i la llicència per construir-ne 2.000 metres més, amb la idea de doblar i fins i tot triplicar facturació en els propers anys.

“Ara estem competint amb empreses que són grans monstres, i ho hem fet tot des de Barcelona i amb talent local”

— No marxeu massa lluny del PCB. 

— A. B.: Hem buscat un espai no molt llunyà, perquè el canvi no suposi un trasbals pels treballadors. I, a més, vam pensar què tenim a Barcelona que no tinguin a Alemanya? L’R+D. La innovació de l’empresa sempre ha estat a la capital catalana. L’objectiu és que aquesta nova seu esdevingui un hub mundial de malalties infeccioses, però sense perdre la producció.

— M. T.: I és que aquesta zona, que també és la del PCB, és una àrea estratègica, perquè condensa universitats, talent, empreses, recerca, hospitals…

— Passeu a una nova planta amb 400 treballadors. Amb tota aquesta trajectòria, la vostra història s’ha convertit en un referent per a les empreses del PCB. 

— A. B.: La nostra és una història que m’agrada explicar fins i tot a amics, perquè és un exemple d’èxit, i tampoc en tenim tants a Catalunya. Ara estem competint amb empreses que són grans monstres, i ho hem fet tot des de Barcelona i amb talent local.

— M. T.: A nosaltres també ens agrada explicar-la perquè tant de bo es pogués reproduir moltes vegades. Tant de bo moltes startups que comencen amb un petit laboratori de 50 metres quadrats, es puguin fer grans i arribin a ocupar 100 metres quadrats, després 1.000 quadrats, i créixer tant per marxar fora. És evident que no totes les companyies han de seguir el mateix recorregut, no totes han de ser comprades per multinacionals, n’hi ha algunes que s’estabilitzen en el centenar de treballadors i això també és un èxit. Però sí que la missió del PCB és acompanyar-les perquè puguin créixer al màxim dins de les seves capacitats.

— I ara què?

— A. B.: A dins del PCB estem veient empreses que apunten fins i tot a superar-nos.

— M. T.: Des de DeepUll, dels fundadors de STAT-Dx, fins a Inbrain, Ona Therapeutics o Splice Bio, que és també un altre cas que m’agrada explicar, el de Sara Frutós, que va fer la tesi doctoral dins del PCB, va marxar als Estats Units i ha tornat ara per a fundar la seva startup aquí.