[dropcap letter=”R”]
egne Unit figura actualment com el primer inversor a Espanya, amb més cinc mil milions d’euros col·locats durant el 2019, i es calcula que el comerç bilateral entre ambos països supera els 60 mil milions d’euros. Unes xifres que donen una idea de la importància que té la gestió de les fronteres per al sector logístic. La propera cita clau serà el 15 d’octubre, quan el Consell d’Europa es reuneixi per tractar les condicions de l’acord de sortida amb el país britànic.
Mentrestant, la taula rodona “Brexit: repercussió i estratègies en el sector logístic”, el manager en Comerç Exterior, Duanes i Impostos especials de KMPG Advocats, Xavier Just, ha advertit que el sector es troba davant un “canvi de paradigma” que crearà nous tràmits per als transportistes. Això suposarà un impacte directe en sectors crítics com el de l’alimentació, els medicaments o els components d’automoció, carregaments peribles per als quals els nous controls, que podrien generar retards de fins a dos dies, poden suposar la pèrdua de la mercaderia.
Per la seva part, el president de l’Associació de Transitaris Internacionals i de l’Organització per la Logística, el Transport i la Representació Duanera (ATEIA-OLTA Barcelona), Emili Sanz, ha assegurat que durant els primers mesos “la situació serà caòtica” i “es frenarà el consum”. Tot i això, s’ha mostrat convençut que “abans d’un any es recuperaran els nivells” anteriors al Brexit.
En qualsevol cas, tots dos han coincidit que el sector logístic es troba immers en una situació “d’incertesa” davant l’adaptació als nous impostos i aranzels que es crearan a la frontera. Tant Just com Sanz han assegurat que el desafiament per les administracions europees i britàniques implica crear duanes que puguin gestionar l’increment de la burocràcia, ja que s’estima que a partir del 2021 es faran 250 milions de declaracions duaneres més.
També han mostrat la seva preferència perquè la UE i el Regne Unit arribin a un “acord preferencial” pel que es reduirien o eliminarien els aranzels de les mercaderies comercialitzades. Això permetria mitigar “l’impacte aranzelari” de les noves fronteres, donant així un respir a les empreses exportadores.
