És normal que un empresari tingui la seva societat al cap: pensa en els centres de treball, els objectius, projectes, assumptes pendents i avui, més que mai, també en plans de contingència per a moments extraordinaris. El que no és tan freqüent és que l’empresari tingui en ment on està cada moment cadascun dels seus centres de treball, perquè aquests… resulta que són vaixells.
De moment una flota que suma 29 unitats, cadascuna amb la seva idiosincràsia, destinacions, tripulants i missions. També té en ment totes les delegacions i ports on opera, actualment 23, a Espanya, Marroc, Algèria, França, Estats Units, Bahames… i amb algun país més ja en projecte per seguir expandint una naviliera de la qual detenta un 56,5%, mentre que el 42,5% està en mans del grup Empresas Matutes, amb seu a Eivissa.
L’empresari en qüestió és Adolfo Utor Martínez, president de Baleària, nascut a Alhucemas, un antic protectorat espanyol al Marroc, fa 59 anys. Entre les ocupacions i preocupacions d’aquest navilier està també el port de Barcelona i l’operativa d’una flota que uneix Catalunya amb els ports de Ciutadella, Eivissa, Palma i Alcúdia. Això suposa que al llarg d’alguns mesos a l’any fins a quatre dels seus vaixells operin diàriament a la nostra ciutat. Aquest mateix mes la seva companyia confirmava el retorn dels ferris d’alta velocitat a la línia Barcelona-Ciutadella, amb navegacions diürnes de només quatre hores, reduint pràcticament a la meitat el temps de viatge dels ferris convencionals.
Aquest mateix mes Baleària ha confirmat el retorn dels ferris d’alta velocitat a la línia Barcelona-Ciutadella, amb navegacions diürnes de només quatre hores
Tots aquests detalls estan en la ment d’Utor: el vaixell designat a cada línia, els capitans o tripulants a càrrec de la nau, la capacitat de càrrega a bodegues de cada unitat o les necessitats i característiques singulars que té cada línia, perquè, tot i que una naviliera que fa viatges mixtos de passatge i càrrega te com a objectiu prioritari unir dos punts separats pel mar, en cada un d’aquests punts hi ha una sensibilitat i unes singularitats que no son menors.
“No és el mateix un port on tenim una única rotació diària, que una destinació com La Savina, a Formentera, on tenim establert un pont marítim continu amb Eivissa i fins i tot operem des d’allà cap a península arribant a Dénia, una aposta forta i que ens ha anat molt bé”, comenta a The New Barcelona Post el president de Baleària, que també té sempre en ment l’operativa a Barcelona, un dels ports estratègics per a la seva naviliera: “Estar al sector península-Balears i no preocupar-se per Barcelona és senzillament impossible. Tenim vaixells cada dia, fins i tot en els pitjors temps de la pandèmia hem fet de nexe entre les principals illes i Barcelona”, recorda.
Els seus vaixells són responsables de bona part de l’abastiment de Mallorca, Menorca i Eivissa: productes peribles, recanvis, material de construcció, paqueteria, productes farmacèutics, vehicles i un gran percentatge del que es comercialitza en els establiments de les illes o també del que es compra en línia des de llocs tan dispars com una casa a Santa Gertrudis de Fruitera, un pis de Fornells o un centre d’estudis a Ciutat de Mallorca. Tot això viatja cada nit a les bodegues d’uns ferris que arriben a l’alba o fins i tot abans de que surti el sol a cada port. D’aquí també la seva obsessió per la puntualitat i perquè tot l’engranatge d’una naviliera funcioni tant durant la navegació com a l’operativa portuària.
“Òbviament analitzem cada dia les necessitats de la nostra operativa a Barcelona. Cal dir que les que mantenen les nostres línies tot l’any són les empreses de transport i tot i que també portem passatge en totes les estacions, és en temporada alta quan molts ens escullen com a alternativa al transport aeri, això ens obliga a reforçar-nos i esforçar-nos més”, indica. Una de les fixacions d’Utor és poder concentrar totes les arribades i sortides en una zona única del port. “Les instal·lacions actuals són insuficients i estan molt segregades. Si poguéssim tenir els tres o quatre vaixells diaris operant des del mateix punt, amb una bona terminal pròpia en concessió per part de Port de Barcelona, donaríem una major qualitat de servei als nostres clients. Tots hi sortiríem guanyant i amb això serem imparables”, reconeix.
Quan parla d’això posa com a exemple el que va millorar la percepció dels seus viatgers quan es va estrenar la nova terminal del port de Dénia, batejada com Baleària Port i també descriu amb il·lusió el projecte que té a València, on l’autoritat portuària d’aquesta ciutat ha donat llum verda fa poques setmanes a el projecte de conversió d’unes antigues drassanes en una espectacular terminal per a Baleària, conservant i recuperant el patrimoni industrial de la capital valenciana.
Aquest navilier parla amb tant coneixement i amb tanta il·lusió del sector perquè el coneix bé
Aquest navilier parla amb tant coneixement i amb tanta il·lusió del sector perquè el coneix bé. Això no és un tòpic empresarial: el coneix de veritat, ja que quan era molt jove va tenir treballs d’allò més variats que el van portar a contactar finalment amb el sector que més li interessava: el marítim. Va ser quan va alternar els seus estudis de Dret amb el treball al port venent bitllets per a la línia Dénia-Eivissa i encarregant-se també de l’amarratge dels vaixells al port de la península més proper a les Pitiüses. A l’antiga naviliera Flebasa va passar per tots els càrrecs des dels 23 anys: comercial, comptabilitat, delegacions i finalment l’assumpció de la direcció general de la companyia on va començar la seva carrera.
Anys més tard, el 1998, Utor va convèncer a un grup de capitans, administratius i directius de Flebasa per crear una societat anònima laboral de la qual naixeria Baleària Eurolíneas Marítimas, un altisonant nom que comercialment va quedar en Baleària i que va començar amb un únic vaixell amb tripulació, a més de vuit empleats. A partir d’aquí el creixement tant en propi com gràcies a l’adquisició o integració d’antigues competidores forma ja part de la història d’una naviliera, com també és història la seva arribada a Barcelona el 2003 amb un ferri d’alta velocitat acabat de construir a Itàlia i dissenyat especialment per poder operar a l’antic port de Ciutadella de Menorca una de les destinacions favorites dels barcelonins. La foto de la seva arribada va ser sonada en el sector: no només era un nou actor en la plaça, sinó que arribava amb un vaixell moderníssim que va quedar amarrat just al costat d’un de la llavors pràcticament monolítica Trasmediterránea, a la qual poc a poc va anar esgarrapant quota de mercat.
Després de la línia de Ciutadella també es van obrir altres a Alcúdia, Maó, Palma i Eivissa. Amb això no es va deixar de créixer i modernitzar flota, que és un dels afanys del navilier: “No només s’ha de donar qualitat i que l’experiència a bord sigui bona, sinó que ens ha preocupat molt la digitalització d’absolutament tots els procediments, tant per a passatge com en l’operativa, i hem fet una volta de veritat a el tema mediambiental. No una greenwashing sinó una aposta real per ser sostenibles. Per això tots els vaixells nous ja van amb motors alimentats per gas natural liquat (GNL) i als vaixells de generacions anteriors els hem anat canviant els motors progressivament perquè funcionin també amb GNL”, aclareix quan descriu un combustible que baixa de manera notable les emissions respecte al fuel clàssic i que a més de ser una aposta clara de la naviliera, ho és també del port de Barcelona, pioner a la mediterrània a subministrar-lo.
Tots els vaixells nous ja van amb motors alimentats per GNL i als vaixells de generacions anteriors els hem anat canviant els motors progressivament perquè funcionin també amb GNL
Òbviament 2020 ha estat un any de reptes per a la companyia que dirigeix Utor, que com es comentava, no va parar ni a les setmanes de confinament i aturada pràcticament total de país, demostrant formar part de l’engranatge perquè els territoris estiguin units, tot i que hagin mars i oceans pel mig. “Malgrat tot hem demostrat fortalesa financera, i una gran capacitat de reacció, flexibilitat i adaptació. Ha estat impressionant l’esforç realitzat per tots els equips i estem preparats per afrontar la recuperació amb nova energia, optimisme, cohesió i motivació. No hi ha mes opció“, va indicar Utor, aquest cop en la presentació de resultats de la companyia, en la qual es va constatar que la important reducció del numero de passatgers a la zona de l’estret —la frontera marroquina va quedar tancada a persones— i balears es va veure compensada amb el creixement de viatgers en les rutes cap a les Canàries i l’estabilitat en el transport de mercaderies en general i el creixement de la càrrega en camions cap i des de Canàries.
Com afirma el president de Baleària, el futur passa per la digitalització, la millor coordinació de tots els procediments, l’optimització de recursos, la sostenibilitat, la igualtat de gènere —des de fa uns anys tots els vaixells que es van incorporant a la flota tenen noms de dones il·lustres per compensar una mancança històrica en el sector— i òbviament també passa per Barcelona, un port clau amb qui la naviliera vol seguir treballant i millorant les seves operacions. Com a nou exemple de l’aposta continua, el ja comentat retorn del servei de vaixells d’alta velocitat com a complement als ferris convencionals i de nova generació que son un veritable pont a Balears.
