Dos grans esdeveniments, la Copa Amèrica de Vela 2024, ja confirmada, i la possible celebració dels JJOO d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030 —si així ho decideixen les sis comarques del Pirineu sotmeses a consulta el proper mes de juliol—, recuperen Barcelona com una de les marques de ciutat més importants d’Europa i com una gran oportunitat per a tot el Pirineu i Catalunya de mostrar tot el seu atractiu cultural, turístic i el seu compromís contrastat en l’organització de grans esdeveniments esportius. Sense gaire soroll, amb voluntat d’acord entre institucions públiques i privades, respectant l’entorn i compromesos amb el medi ambient, s’han obtingut amplis consensos per a la consecució de la Copa Amèrica de Vela 2024, que fa uns mesos semblava inviable.
Una de les infraestructures més importants per a l’èxit dels esdeveniments esmentats serà l’Aeroport de Barcelona, així com els aeroports d’Andorra-La Seu d’Urgell i Lleida-Alguaire que tindran l’oportunitat de consolidar-se com a infraestructures estratègiques en la mobilitat i l’accés de tot el Pirineu.
Abans o després haurem de prendre la iniciativa per concretar y per decidir quin aeroport de Barcelona volem i el posicionament de la resta d’aeroports del sistema aeroportuari català. Sembla oportú, en aquests moments en què el debat sembla calmat i hivernat, aportar unes reflexions que ajudin a la presa de decisions que s’hauran d’adoptar en un futur més o menys proper. Decisions complexes, donat l’entorn en què ens movem d’importants reptes mediambientals i incerteses polítiques, però ja hem demostrat en el passat que contrastant opinions de forma rigorosa es pot arribar a consensos, com va passar a l’última gran ampliació de l’aeroport a la primera dècada del 2000. Ens juguem el futur; els reptes i competència són enormes.
On som? Tenim canvis molt profunds en el model econòmic, recerca de reequilibri entre allò global i local i un important compromís de lluita contra el canvi climàtic que afecta a tots els sectors. Aquest darrer punt, atesa la gran sensibilitat del territori i la clara voluntat d’actuar de forma ràpida en la reducció d’emissions i impacte a les zones de protecció, ha derivat en què parlar del sector de l’aviació i l’aeroportuari s’associa, de forma gairebé exclusiva, al canvi climàtic, donant lloc a un marc de confrontació entre economia i medi ambient.
Davant d’això, com està posicionat el sector del transport aeri? Quin impacte té sobre la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica? Són possibles solucions equilibrades? Des dels gairebé 120 anys d’història del primer vol, l’aviació ha estat un exemple de superació de reptes tecnològics i, per tant, està preparada per fer front als nous escenaris, la lluita contra el canvi climàtic, la competència i complementarietat amb altres maneres de transport.
En definir el futur de l’Aeroport de Barcelona, ens juguem el futur; els reptes i la competència són enormes
Les externalitats negatives pròpies del sector i comuns a les grans instal·lacions aeroportuàries són molt menors que l’aspecte tractor de l’activitat econòmica al territori a què serveixen, fet que contribueix de manera decisiva a millorar les nostres vides gràcies a la creació d’ocupació i la rapidesa de transport i distribució, que fomenta la competitivitat, la cohesió territorial i la connectivitat de les nostres societats. Hi ha nombrosos estudis sobre l’important impacte global positiu dels aeroports al territori, correlacionats amb el desenvolupament econòmic i, en especial, amb les activitats de valor afegit.
Davant dels diferents punts de vista convé posar el focus en realitats centrades en dades que són les que permetran una presa de decisions adequada. No hi ha solucions del tot o res respecte de la reducció d’emissions a l’atmosfera. El repte és col·laborar en un model sostenible de creixement responsable que millori el benestar de les persones. S’ha d’actuar amb rigor i realisme; per córrer més NO arribarem més lluny, ni mai plou a gust de tothom. Per tenir una visió més àmplia i equilibrada, a cada ciutat de l’entorn aeroportuari, és clau disgregar l’impacte econòmic i social del cost que suporten en forma d’impacte mediambiental, soroll, contaminació de l’aire, afectació al paisatge i separar-ne els efectes globals com són les emissions i la seva contribució al canvi climàtic.
El sector de l’aviació i l’aeroportuari està altament compromès en la lluita contra el canvi climàtic. En l’horitzó de 10 a 20 anys serà factible assolir una aviació civil en què predomini la propulsió elèctrica i híbrida per al transport regional i de curt abast amb motors de combustió d’hidrogen per a rutes intermèdies i d’alta capacitat, i basada en combustibles sostenibles a vols de llarga distància. Les companyies fabricants d’avions tenen importants reptes tecnològics: Airbus aposta per l’hidrogen líquid que produeix vapor d’aigua com a subproducte de la combustió i, per tant, zero emissions, mentre que Boeing aposta pels combustibles SAF amb un 80% de reducció d’emissions, bàsicament per a mitges i llargues distàncies, per la dificultat que representen les bateries actuals que no poden generar ni emmagatzemar prou energia per a llargs recorreguts.
Des dels gairebé 120 anys d’història del primer vol, l’aviació ha estat un exemple de superació de reptes tecnològics
Els aeroports de tota la xarxa d’Aena estan compromesos a ser operador neutre en emissions el 2026 i el 2040 arribarà a les zero emissions a l’avantguarda del compromís climàtic del sector. Per tant, el sector de l’aviació està en el rumb correcte amb reptes i compromisos importants en la lluita contra el canvi climàtic.
A Barcelona la clau de l’ampliació de l’aeroport és l’impacte al sòl. Hem de centrar-nos en l’avaluació de l’impacte a l’Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat que contempla Zones Especials de Protecció (ZEC) i Zones Especials de Protecció d’Aus (ZEPAS) que envolten l’aeroport. A més, cal analitzar altres aspectes bàsics com el sistema hídric que segurament requerirà un pla integral per part de les administracions competents per avançar en la cerca de solucions equilibrades que rebin el consens del territori i la superació i garantia de l’obligat i exigent filtre europeu.
El repte és optimitzar de manera equilibrada la capacitat de l’Aeroport de Barcelona
No serà fàcil, però és el moment d’avaluar possibles desenvolupaments de l’aeroport amb rigor i realisme, amb amplitud de mires. Si decidim que la connectivitat és estratègica per al nostre futur, estem obligats a considerar nous desenvolupaments que permetin consensuar nous escenaris que garanteixin la sostenibilitat mediambiental i la competitivitat econòmica.
Cal determinar els colls actuals i futurs d’ampolla. Mesures que tot el sector considera necessàries com el Cel Únic Europeu, per la reducció d’emissions de CO2 (11%), traslladaran pressió cap a la capacitat aeroportuària i ens hem de preparar per quan això passi, així com per l’increment de distàncies cap a o des de Àsia per conflictes polítics en un mercat que és estratègic pel futur.
El repte és optimitzar de manera equilibrada la capacitat de l’Aeroport de Barcelona, en la que serà la seva darrera gran ampliació. Hem de decidir quin paper volem jugar en el futur i, en base a això, atrevir-nos amb la transformació de l’aeroport.
