Dues obres d’Agatha Christie coincideixen aquests dies a la cartellera teatral de Barcelona. Es tracta de La teranyina, al Teatre de Raval, i Assassinat a l’Orient Express, al Teatre Condal. Així doncs, he aprofitat el pont del 12 d’octubre i m’he fet un intensiu de cozy mistery temàtic de la gran dama del crim.
S’entén per cozy mistery el subgènere de la literatura negra més acollidor i amable, en què el protagonista és un o una detectiu —generalment aficionat, encara que no sempre— que es caracteritza més pels seus dots deductius que per les seves habilitats en la lluita i les armes de foc. Sol desenvolupar-se en escenaris rurals i amb absència d’escenes explícites de violència, trets i sexe. Dit d’una altra manera, són un cozy mistery de manual els casos de la senyora Fletcher en S’ha escrit un crim.
El cozy mistery sembla que s’està imposant entre els amants de la novel·la negra, entre els quals em compto. De fet, fa uns dies vaig finalitzar Death in the Dordogne, el primer lliurament de la sèrie de Martin Walker protagonitzada per Bruno Courrèges, cap de la policia municipal de St. Denis. Encara que l’autor és britànic, l’acció transcorre en un tranquil poblet del departament francès de la Dordonya. És un cozy mistery en tota regla. Walker té ja publicats una vintena de casos que encara no han estat traduïts a casa nostra. Ara estic amb el francès Franz Bartelt —tampoc traduït— i el seu Ah, les braves gens!, protagonitzat per un escriptor mediocre a la recerca de fama ficat a detectiu en el petit poble de Puffigny.
Agatha Christie, a més de la gran dama del crim, és també la gran dama del cozy mistery. Hi ha desenes d’autors a França i Gran Bretanya que segueixen la seva tradició en aquest subgènere. Llàstima que la major part són inèdits al nostre país. No és el cas de Christie, que sempre és una garantia. Així s’explica que els dos teatres barcelonins registressin diumenge i dilluns molt bones entrades, tenint en compte les encara vigents restriccions d’aforament per la covid. I una dada més que esperançadora: molts joves i nens entre el públic.
La teranyina, l’obra que es representa al Teatre de Raval fins al 14 de novembre, és una de les 18 escrites per Christie a posta per al teatre. La més famosa és, sens dubte, La ratera, que té el rècord de romandre ininterrompudament en cartell a Londres des de 1952. L’any que ve complirà 70 anys. El teatre del Raval, per cert, em va recordar al també petit però encantador St. Martin’s londinenc on bat rècords La ratera. L’obra és divertida i molt apropiada per passar una bona tarda de dijous, divendres, dissabte o diumenge, els dies de la setmana que es representa.
Agatha Christie, a més de la gran dama del crim, és també la gran dama del cozy mistery
Assassinat a l’Orient Express és un dels grans clàssics d’Agatha Christie, una de les seves 67 novel·les, en aquest cas protagonitzada pel detectiu belga Hèrcules Poirot. L’obra que es representa al Condal és l’adaptació al teatre que Ken Ludwig va fer el 2016, que assoleix crear l’atmosfera de misteri adequada per l’inesperat gir final a la resolució d’un crim coral com venjança per l’assassinat d’una nena de 5 anys en el passat. Convertir l’escenari en els vagons del luxós tren en què transcorre l’acció era sens dubte el gran repte, i cal admetre que s’aconsegueix gràcies a la imaginació i l’ajuda dels propis actors. Estarà en cartell fins al 21 de novembre, una setmana més que La teranyina.
Demà, els teatres de Barcelona ja podran comercialitzar el 100% de l’aforament. Per celebrar-ho, res millor que obsequiar-se amb una sessió doble d’Agatha Christie. És una excel·lent ocasió per passar-ho bé i també per col·laborar en la reactivació de la cultura, un dels sectors més damnificats amb la pandèmia. Gaudeixin amb la reina de el crim. Això sí, en la seva versió cozy.
