Un dels atractius d'aquest pòquer de pianistes, d'aquest mini-cicle per a l'instrument de tecla amb més incidència en els nostres dies, resideix en la possibilitat d'escoltar Levon Avagyan (13 d'agost), el guanyador del Premi Internacional Maria Canals 2017, que se celebra al mateix Palau de la Música. El virtuosisme de la majoria de les peces programades (obres de Franz Liszt, Serguei Rakhmàninov, Robert Schumann o Edvard Grieg) permetrà lluir l'excel·lent tècnica que caracteritza aquest jove intèrpret, però també la seva versatilitat a l'hora de recrear atmosferes i insinuar estats d'ànim en contextos vivencials molt específics. És el cas, per exemple, de l'obra de Grieg "En temps de Holberg", o la de Liszt "Venezia i Napoli". No menys suggestiu, cal dir, serà el programa que Noelia Rodiles (6 d'agost) ha proposat per al seu recital, la setmana anterior. Una sèrie d'obres que incorpora peces tan inspirades i inquietants com la Musica Ricercata de György Ligeti.

D'aquesta obra procedeix un passatge especialment cèlebre, aquell martelleig enigmàtic que va aprofitar Stanley Kubrick per torturar la psique del protagonista masculí d'Eyes Wide Shut, sumit en la recerca de certeses que no semblen conduir-lo a bon port. Rodiles, la pianista asturiana, ja ha gravat aquesta obra, de manera que la coneix en profunditat. S'esperen moments de gran intensitat al seu recital, a repartir en altres peces de gran calat, com la Xacona de la Partita núm. 2 per a violí sol de Johan Sebastian Bach, que Ferrucio Busoni va transcriure per a piano. Alba Ventura (20 d'agost), una de les pianistes més internacionals i que, a més, compta amb alguns enregistraments meravelloses -recordem, per exemple, una dedicada al gènere dels Estudis- podrà escoltar-se en la tercera setmana, al capdavant d'un repertori exigent i especialment evocador, centrat en les composicions per a piano de Claude Debussy i Isaac Albéniz. Dos creadors estrictament contemporanis, els discursos dels quals poden divergir en termes formals però que es troben imbuïts per la mateixa voluntat de comunicar musicalment una realitat inadvertida i, sobretot, aliena a la categorització de l'intel·lecte. El tacte exquisit i l'espontaneïtat del fraseig d'Alba Ventura fan d'aquest recital una ocasió fantàstica per apropar-se al Palau. Un altre dels noms sonats, en aquest sentit, és el de Daniel Ligorio (27 d'agost): consagrat pianista, d'una maduresa interpretativa que ha acreditat en un elevat nombre d'actuacions, optarà per resseguir la senda de Debussy -la mort del qual se celebra aquest any, cent anys després- afegint al seu programa una obra tan substanciosa com els Quadres d'una exposició, de Modest Mussorgski, en què l'oient és conduït per les sales d'un museu, traslladat a realitats alienes, que són plasmades gràficament a través d'una música de molt colorit i alt poder semàntic. Rítmicament fervoroses, plenes de contrastos temporals i una dosi encomiable de sentiment, les Danses de West Side Story de Leonard Bernstein -pedagog, compositor i director de qui se celebra també l'efemèride, ja que va néixer fa un segle- permetran reviure escenes memorables del musical.

LLEGIR MÉS

En la present edició del cicle de cinema conegut per l'objecte que habilita el gaudi, les anhelades "Gandules" (el tipus de cadira estiuenca que assegura un confort elevat, una nonchalance corporal que permet la concentració màxima en la projecció)

es programen pel·lícules del 7 al 23 d'agost sota el rètol "Cinema il·luminat: Màgia, lisèrgia i ocultisme". Triada de fenòmens o activitats que voregen l'àmbit del paranormal -sent habitualment contraposades a l'ús de la llum de la raó- i que visualment deparen vivències d'alta intensitat emocional. La majoria de les pel·lícules del cicle presenten un interès inqüestionable, si bé també n'hi ha per a cinèfils, paladars a prova d'esglai i amants de les rareses en general. Sense pal·liatius, en qualsevol cas, ens atrevim a recomanar la d'obertura, el 7 d'agost, la qual cosa, a més, permetrà a l'espectador familiaritzar-se amb la programació tota: es tracta de La carreta fantasma (Körkarlen) de Victor Sjöström, apareguda el 1921. Pel fet de ser anterior a la sonorització del cinema, escomesa per primer cop a El cantor de jazz, la pel·lícula se solia acompanyar de música en directe. En aquest cas, l'actuació serà a càrrec del grup Obsidian Kindgom: "banda barcelonina internacionalment reconeguda dins l'escena del metall, el drone i la música industrial i avantgarde. El seu so immersiu, experimental i contundent es compenetra a la perfecció amb l'esperit màgic i fantasmagòric d'un gran clàssic com La carreta fantasma". Una sessió de "cinema-concert", que relata una història aterridora, basada en una llegenda sueca, segons la qual l'últim pecador de l'any es veu castigat amb la tasca de conduir la carreta que recull als morts durant el següent any. Trama insòlita, cinematogràficament realitzada d'una manera encara més insòlita -per la novetat de la tècnica aplicada, almenys amb aquest grau de sofisticació- com és la doble exposició. La juxtaposició de fotogrames genera un efecte translúcid dels cossos. Es tracta doncs d’una tècnica que genera sorpresa -com a producte de la màgia- i permet que convisquin els morts i els vius a la realitat de la ficció.

LLEGIR MÉS

La parella formada per Gala i Dalí va donar pàbul a una infinitat d'històries, a qual més desencertada, en gran mesura pel caràcter excèntric -premeditadament excèntric, o no- de l'artista empordanès. Més enllà de rumors, en qualsevol cas, d'un temps ençà se sap per cert la influència que ella, Helena Dmitrievna Diakonova -nascuda a Kazan en el si d'una família intel·lectual- va exercir sobre la seva obra. Influència decisiva, que no simple inspiració segons el dubtosament valorat "mode musa". Ni, per descomptat, només com la model que apareix en tants dels seus quadres.

A l'exposició del MNAC, una de les més importants de l'any, es reuneix una bona mostra dels llenços que protagonitza Gala, quadres tan coneguts -veritables icones, representatius de la seva particular surrealisme- com el Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar (1944), convertits en estampes de poderosa significació, que posa l'èmfasi en la fantasia inescrutable de la psique. Apreciem en altres de quadres dels que ella protagonitza picades d'ullet força irreverents a la tradició clàssica, com aquell titulat La Madona de Portlligat. Gala és la dona, la companya de viatge que, lluny de qualsevol disposició passiva, participa activament de la seva obra. Ella, que inicialment va ser parella del poeta surrealista Paul Éluard, i va conèixer a artistes tan decisius per a la història de l'art contemporani com Max Ernst, es converteix d'alguna manera en coprotagonista -o si més no còmplice necessària- de tants suggestius deliris, que han fet guanyar a Dalí la immortalitat artística. L'exposició aporta documentació que permet contextualitzar l'ascendència de Gala entre alguns dels principals intel·lectuals de l'època, situant-se en una posició comparable a la de les Lou-Andréas Salomé o Alma Mahler.

LLEGIR MÉS

La imatge promocional de l'exposició FUSUM 16 + 6 és impactant, i funciona com un exemple perfecte per entendre els nous usos d'una forma de creativitat -el treball amb els metalls com el ferro

prèviament fosos- que, en efecte, va ser més popular en el passat. La tècnica requerida per a la creació d'obres és summament laboriosa, com s'exposa així mateix en una sèrie d'audiovisuals. Al costat d'ells -que mostren la feina dels que reprodueixen en metall obres artístiques, un ofici mil·lenari- el camp a l'experimentació es mostra obert. El Centre d'Arts Santa Mònica il·lustra com passat i futur estan vinculats a través d'una manipulació de la matèria que requereix tècnica, però que transcendeix l'artesania. El que s'ofereix és la possibilitat d'experiències estètiques, a través d'obres que interpel·len l'espectador i li fan descobrir -en paraules de Montse Pena Modia i Enric Teixidó Simó, responsables dels textos i comissariat de l'exposició- "un món sorprenent que, per als no iniciats, es troba impregnat d'una realitat màgica".

LLEGIR MÉS