Agenda cultural Barcelona agost 2024
AGENDA CULTURAL
per CRISTINA MARTÍN VALBUENA
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 08 / 24
Corta el cable rojo
Teatre Apolo, fins al 31 d'agost
Aquest agost serà l'últim que el show d'improvisació Corta el cable rojo es podrà veure al Teatre Apolo, casa seva des que va arribar a Barcelona fa dues temporades. En el nou curs, no abandonarà la ciutat sinó que reforçarà la seva relació recuperant l'antiga Sala Muntaner, tancada des del 2018 per problemes econòmics. Amb la previsió d'obrir a l'octubre, el futur Teatre Muntaner farà que la comèdia sigui la protagonista d'una nova vida per a aquest local de l'Esquerra de l'Eixample que també ha estat una sala de ball i una discoteca.
Per a aquells que vulguin anar escalfant motors i no sàpiguen què fer aquest agost, amb la majoria de les sales de vacances, poden acostar-se a veure Corta el cable rojo, un improshow que suma més d'1,5 milions d'espectadors després de 13 temporades a Madrid i dues a Barcelona, a banda d'anar girant per Espanya. A més, com sempre és diferent, mai et canses de veure'l, explica l'humorista Toni Cano, qui ha format part de la companyia d'espectacles des dels seus inicis i ara es convertirà en el director del Teatre Muntaner.
Talent jove i femení al Festival de Perelada
Castell de Perelada, fins a l'11 d'agost
Últims dies per acostar-se a una de les cites musicals de l'estiu. El Festival de Perelada encara el tram final amb una clara aposta pel talent jove i femení.
Aquesta setmana serà el torn de la directora Júlia Sesé (7 d'agost) i la compositora Helena Cánovas (8 d'agost). La primera farà dialogar a compositors catalans actuals com Aurora Bauzà, Anna Campmany, Joan Magrané o la mateixa Sesé amb clàssics com Monteverdi, acompanyada pel Cor de Cambra del Palau de la Música. Destacarà la recuperació de Maddalena Casulana, una compositora pionera molt desconeguda que va viure al segle XVI. La segona estrenarà l'òpera Don Juan no existe. Sobre lo que olvidamos y lo que permanece, amb la qual també vol rescatar de l'oblit a la comtessa Carmen Díaz de Mendoza. Un bon final per a una versió reduïda de la 38a edició de la cita de l'Alt Empordà, concentrada un any més en poques nits, a l'espera que es concretin els treballs per al nou auditori.
Lauren Bacall i Marlon Brando a la Filmoteca
Filmoteca, fins al 31 d'agost
La Filmoteca es manté oberta un estiu més per donar refugi a tots els fidels cinèfils que mai fallen, faci una calor horrible o la ciutat estigui deserta.
Sense oblidar l'extens cicle dedicat a l'etapa sonora d'Alfred Hitchcock, l'equipament cultural té altres propostes per a aquells que sempre volen clàssics. Ara toca festejar el centenari que haguessin celebrat Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni, tres figures universals que han sobreviscut a les modes. 'Com casar-se amb un milionari', 'Mi desconfiada esposa', 'Dogville', 'Guys and dolls' o 'El Padrino' són alguns dels títols que es podran veure aquest mes a la Filmo.
Lorca amb el públic com si fos un més
El Maldà, fins al 6 de setembre
A 'Bodas de sangre', sempre queda el dubte de què va passar amb els convidats a la cerimònia tràgica entre el Nuvi i la Núvia que va inspirar a Federico García Lorca.
El Col·lectiu Desasosiego es fixa precisament en ells en un espectacle en el qual els espectadors es converteixen en els convidats al banquet. 'Un segundo bajo la arena' reinterpreta un dels molts èxits de l'autor granadí a ritme de música en directe i moltes sorpreses. Bevent i celebrant amb els actors, es difuminen els límits entre ficció i realitat, passat i present, aprofitant sempre que es pugui a reivindicar a Lorca.
El primer estiu de Guillem Gisbert
Festival Porta Ferrada, 15 d'agost
Quan passen els grans festivals de Barcelona, toca atrevir-se a sortir de la ciutat per trobar concerts, amb un gran focus posat a la Costa Brava.
Aquí arribarà un Guillem Gisbert que s'està marcant un bon estiu de concerts en els seus primers mesos en solitari, després de l'estrena absoluta a la sala Apolo. Arribarà al Festival Porta Ferrada per presentar el seu primer àlbum, 'Balla la masurca!', amb La Ludwig Band com a teloners. L'artista barceloní, ex de Manel, serà un dels noms que tocaran enguany a Sant Feliu de Guíxols, on també s'ha programat a Xoel López, Maria del Mar Bonet, Amaral, Figa Flawas, la Mushkaa, Hombres G i Two Door Cinema Club.
IMATGES I LLETRES
IMATGES I LLETRES
01 / 08 / 24
Suzanne Valadon
MNAC, fins a l'1 de setembre
Per a aquells que es quedin aquest agost a Barcelona, el MNAC proposa un viatge pel París de les avantguardes i la Belle époque a través d'una de les seves figures clau, la pintora Suzanne Valadon (1865-1938), pseudònim de Marie-Clémentine Valadon. Com la seva trajectòria va ser una carrera d'obstacles, la mostra remet a una epopeia moderna, indagant des dels seus inicis a Montmartre com a model d'altres pintors fins a la seva consolidació com a artista consagrada, amb els nus femenins i els retrats com a gran contribució.
Més de 100 obres amb les quals acostar-se a la seva figura, coetània d'artistes locals com Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, la qual cosa permet fer algunes picades d'ullet a la ciutat que l'acull. La mostra, la primera sobre l'artista francesa que es veu a Espanya, ha arribat a la capital catalana després de passar pel Musée d'Arts de Nantes. L'any que ve se n'anirà al Centre Pompidou de París. Un dels èxits de la temporada del MNAC que fins i tot ha esgotat el catàleg de la col·lecció.
'Mari Chordà... i moltes altres coses'
MACBA, fins al 12 de gener de 2025
Pintar una vagina en plena dictadura franquista. Això, i molt més, és el que va fer l'artista polifacètica Mari Chordà (Amposta, 1942), també escriptora, poeta i activista.
'Mari Chordà... i moltes altres coses' beu del seu primer llibre de poemes, que va presentar l'any 1976 i que semblava ja una declaració d'intencions del que seria la seva carrera. Primer, una etapa molt clara entre 1964 i 1974, vibrant i acolorida, molt rupturista a l'Espanya grisa, després, una llarga aturada, represa a la dècada dels anys 90 amb una recerca que no té res a veure, anant-se'n cap al món marí i unes criatures que anomena 'cetàcies'. Un artista que ha tingut moltes cares i que segueix al peu del canó, adaptant-se i no quedant-se enrere, com es veu en la instal·lació 'Úter/ou' (2024).
La biblioteca, també a la platja
Platges i piscines
Que ningú digui que no llegeix perquè s'ha deixat el llibre. Aquest és el mantra a combatre cada estiu per les biblioteques municipals, portant còmics, contes, diaris i revistes fins a les platges i les piscines de cada poble i ciutat.
Títols de lectura ràpida que serviran per despertar les ganes de llegir a molts i, amb sort, s'animaran a anar a la recerca d'una llibreria. "Sol, aigua i diversió poden combinar-se amb un bon llibre", recorden des de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, l'encarregada d'envair cada juliol i agost platges i piscines, però també parcs, mercats i terrasses. Tot això, amb l'objectiu de caçar potencials menjallibres.
La mirada de Gervasio Sánchez
Palau Robert, fins al 25 d'agost
El periodista i fotògraf Gervasio Sánchez plasma com ningú altre les infinites seqüeles que provoquen les mines antipersones.
Ho ha fet des del 1995 i ara el seu treball fa 25 anys. Es recull així al Palau Robert fins a finals d'aquest mes amb 'Vides minades/25 anys'. "La nostra obligació, ja que som incapaços de posar fi als conflictes, és respectar les seves vivències", defensa el reporter cordovès, llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La mostra, d'entrada gratuïta, es va poder veure abans a la seva Saragossa natal i Madrid.
La gra exposició de Tàpies
Museu Tàpies, fins al 12 de gener de 2025
El centenari del naixement d'Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) arriba al seu zenit amb la gran exposició dedicada a la seva trajectòria en el recentment reanomenat com a Museu Tàpies, abans la Fundació Tàpies.
Comissariada per Manuel Borja-Villel, la mostra ha aterrat a la capital catalana després de passar per Brussel·les i Madrid, adaptant el recorregut a cada lloc. A la seva ciutat, més de 100 obres, algunes de les quals es presenten per primera vegada aquí, recorren una trajectòria que va i torna, partint des dels seus primers autoretrats a la dècada dels 40 fins a anar-se'n a les últimes obres, marcades per la preocupació per la mort. Tot això, sense oblidar les obres matèriques, polítiques i íntimes, amb joies destacades com l'homenatge a Federico García Lorca i la 'Pila de plats' després de la Caputxinada.