Diversos concerts corals conflueixen en dates properes al Nadal al Palau de la Música Catalana. Tenint en compte la qualitat dels intèrprets i de les peces programades, no només faran les delícies dels amants de la música religiosa. L'històric conjunt Gabrieli Consort & Players, dirigit pel no menys reconegut Paul Mc Creesh -amb enregistraments de referència i actuacions als principals escenaris, des de fa dècades- actuarà el dia 13 de desembre, amb un programa centrat en alguns dels himnes i cantates que Johan Sebastian Bach va compondre ex professo per al Nadal, a més de la Missa en sol major, una de les seves quatre misses brevis. És sabut que el Kantor de Leipzig acostumava a compondre música coral per al servei religiós, pensant en el calendari litúrgic. El seu famós Oratori de Nadal, que es podrà escoltar el 15 de desembre interpretat pel Bach Colegium i els solistes de la Beca Salvat sota la direcció de Pau Jorquera, és una altra d'aquelles obres nadalenques imprescindibles, que en l'ocasió s'ha programat des de la selecció dels seus moments més brillants -recorden els organitzadors- com s'acostuma a fer amb el Messies de Händel. Precisament aquesta obra es podrà haver escoltat el 12 de desembre en format reduït, amb la presència de Paul Agnew al capdavant de la recentment rebatejada orquestra Franz Schubert Philarmonia i el Cor Francesc Valls.

Deixem per al final el plat fort del mes de desembre quant a música religiosa -fins i tot si la data estarà marcada en vermell per a molts melòmans, siguin o no específicament amants del gènere-, i potser un dels concerts més grans de la temporada Palau100: John Eliot Gardiner interpretarà  el 16 de diciembre L'enfance du Christ d'Héctor Berlioz, i per tractar-se d'una obra del XIX, altament expressiva i exigent en termes orquestrals, ho farà amb el seu Orchestre Révolutionnaire et Romantique i l'inigualat Cor Monteverdi, al qual se sumaran Cor de Cambra del Palau i el Cor Infantil de l'Orfeó Català. Una col·laboració que no és la primera vegada que té lloc, de fet ens remet a un dels esdeveniments més espectaculars que es van poder viure a l'època immediatament anterior a la pandèmia, l’any en què s’havia de celebrar el 250 aniversari del seu naixement: la interpretació de la simfonia coral de Ludwig van Beethoven, colofó ​​del seu cicle simfònic, que va rebre una lectura memorable al Palau de la Música Catalana.

LLEGIR MÉS

El polifacètic músic català, que durant el confinament va arribar a gravar a casa seva-estudi, ubicat en un soterrani, un inspirat i malenconiós disc -La vida és ara- actuarà a l'Auditori els dies 19 i 20 de desembre, al marc del cicle Sit Back. Al costat de Darío Vuelta, que s'ocuparà de baix, teclat i llums (mentre ell posa veu, guitarra, ritmes i loops), se centrarà d'una manera especial en aquell darrer treball, que ell mateix va descriure, a l'entrevista realitzada al nostre mitjà per Donat Putx, com una mena de

FELLINI AL BORN

El Born Centre de Cultura i Memòria, fins al 9 de gener

Últim mes per poder visitar l'exposició que el Born Centre de Cultura i Memòria dedica a la figura de Federico Fellini, originalment concebuda en ocasió dels cent anys del seu naixement el 1920 (com tantes activitats, la mostra va haver de ser traslladada a l'any següent), tal i com s'explica en aquest article. Referent del setè art per a generacions d'espectadors -però també de cineastes de gran ressò, de Woody Allen a Paolo Sorrentino- el director italià va manifestar la seva creativitat així mateix en altres formats, com ara el dibuix. Així, el visitant serà convidat a redescobrir el món oníric i irònic de les pel·lícules de Fellini gràcies a una sèrie de materials elaborats en el context de les mateixes, i que resulten d'un exhaustiu exercici de recopilació: cartells originals de les pel·lícules, guions, cartes, objectes d'atrezzo i vestuari… i fins i tot contractes. Per descomptat, no falta una generosa mostra dels seus dibuixos, 50 en total, ni de fotografies de l'època, que arriben a la xifra de 80. Objectes, en summa, que -recorden els organitzadors- “ressalten l’eclecticisme i la versatilitat d’aquest gran director, característiques que l’han elevat a rang de mite”.

El nom de Ramon Calsina i Baró pot no ser conegut per a molts. I tanmateix, posseeix un estil tan característic i en certa manera familiar, que ens sorprèn no haver-lo tingut més present. Des de la Sala Parés no només encerten amb el títol de la seva exposició -Univers Calsina- que incideix en la seva personalíssima visió de l'art, sinó que comencen el text de presentació de l'autor recordant-ne el caràcter enigmàtic, que estranyament conviu amb l’aspecte de la seva obra “fàcilment reconeixible, única i diferencial”. Nascut el 1901, va conèixer tots els corrents artístics del segle XX però va mantenir el seu estil pràcticament a la totalitat de la seva carrera, de la dècada dels 40 a finals dels 70. La seva producció crida l'atenció per la temàtica que aborda, clarament figurativa -i fins i tot narrativa, podríem dir- però sobre per com afronta la plasmació de l'escena.

De manera subtil, sense grans pretensions però amb un clar domini de la paleta, la seva obra es caracteritza per una dialèctica de gran interès, “pel sentit ocult i els missatges oberts que, com un joc o una endevinalla, es plantegen i desafien l’espectador. La sorpresa i la incomprensió inicial caracteritzen la majoria de dibuixos i teles que, com si es tractessin d’enigmes críptics o metàfores pintades, es conformen a partir de composicions on s’hi alterna l’estilització d’allò representat i l’ús de caricatures i hipèrboles pictòriques en un ambient generalment realista”. Com en l’obra d'altres grans del s. XX, per tant -pensem per exemple a Balthus, a Hopper o, fins i tot, d'una manera menys subtil, a Magritte- trobem aquest figurativisme junt amb la sensació d'estranyesa que dóna a entendre una contra -lectura, o una realitat subjacent al que és plasmat. En realitat, la tela manifesta només una part -això sí, summament simptomàtica- del tema.

LLEGIR MÉS