Agenda cultural Barcelona octubre 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 10 / 21
WAR REQUIEM
Gran Teatre del Liceu, del 21 d'octubre al 2 de novembre
El missatge pacifista de l'obra de Benjamin Britten, el lament pels estralls de la guerra que és el War Requiem s'ha convertit en una peça fonamental del repertori musical. En la present ocasió s'adapta a format operístic gràcies a la direcció escènica de Daniel Kramer, que compta amb el videoart de Wolfgang Tillmans i un sensacional repartiment vocal: la soprano Tatiana Pavloskaya, el tenor Mark Padmore i el baríton Matthias Goerne, que sens dubte es troben entre els cantants més buscats en l'actualitat, havent actuat en els principals escenaris del món. Josep Pons dirigirà a l'Orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu, a la qual se sumen efectius del Cor de teatre i del Cor infantil VEUS. Com seguint les advertències d’alguns pensadors posteriors a la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten considera que la tasca del poeta només pot advertir a propòsit de la possibilitat repetir la tragèdia, per tal, precisament, d'evitar-la, des de l’exercici de la memòria ("tot el que un poeta pot fer avui és avisar”, va escriure a la primera pàgina de la seva obra). La posada en escena de Kramer i Tillmans incideix, des de l'impacte visual, en la responsabilitat de la petjada de l'home sobre la natura i obre una finestra esperançadora, malgrat tot, prefigurada -com recorden al Liceu- pel "triomf de les plantes" a través de l'acció, durant la pandèmia, del Concert per al Biocè d'Eugenio Ampudia.
CESC GELABERT: FRAMING TIME
Mercat de les Flors, del 8 al 10 d'octubre
El principal escenari de la ciutat de Barcelona consagrat a la dansa contemporània, el Mercat de les Flors -ubicat al costat de Teatre Lliure de Montjuïc- ofereix en el present més d'octubre una obra en què conflueixen dos dels noms més decisius per l'evolució d’aquesta disciplina al segle XX: a nivell global en el cas de Mikhail Baryshnikov però també, pel que fa al nostre context més proper, el de Cesc Gelabert.
Un dels pioners, sens dubte, que va poder concebre i desenvolupar la peça Framing Time durant la seva residència a Baryshnikov Arts Center (BAC) de Nova York, institució fundada pel mític ballarí, que exerceix de director artístic. No gaire lluny d'on ballarà Gelabert, en una llunyana edició del Grec (en els primers anys de segle XXI) el públic barceloní va poder gaudir del seu atreviment com a creador i indescriptible capacitat per comunicar mitjançant gestos. Framing time, l'obra que es presentarà enguany, del 8 al 10 d'octubre, s'inspira en la música de Morton Feldman, concretament a les Triadic Memories, de 1981. Una obra que incorpora els silencis de manera molt cridanera, i progressa des de la hipnòtica repetició de cèl·lules, expandint-se amb una lògica circular en el decurs del temps. Els organitzadors precisen que aquesta obra que porta el segell de Baryshnikov Productions és "fruit de la col·laboració entre quatre artistes: el mateix Feldman, músic avantguardista nord-americà que va morir el 1987; el reconegut ballarí i coreògraf català Cesc Gelabert; el pianista bosnià-americà Pedja Muzijevic, i el dissenyador d’il·luminació i escenografia Burke Brown. A Framing Time, la música mística de Feldman es fusiona amb un intricat joc de llum i color i amb uns moviments precisos i plens de poesia".
INTEGRAL DE PAUL LEWIS
Palau de la Música Catalana, 10 i 11 d'octubre
Un dels artistes més generosos que es recorden als últims temps torna a Palau, on va actuar en època de confinament parcial, assumint el risc d'haver de fer una quarantena perllongada en retornar a Anglaterra. Paul Lewis és un pianista amb una trajectòria plena de reconeixements internacionals i gravacions reeixides -moltes d'elles per a la prestigiosa Harmonia Mundi- i, en aquest sentit, suposa un honor assistir als seus concerts.
Destaca per la fluïdesa de les frases i claredat en la dicció, estalviant-se el virtuosisme -sovint buit- en favor d'una major intel·ligibilitat, per al gaudi de la real complexitat de les peces interpretades. Escoltar la integral de concerts per a piano de Beethoven és el privilegi que ens ofereix el present mes d'octubre, en un dels esdeveniments més esperats al Palau, que es desenvoluparà en dues sessions, el diumenge 10 i el dilluns 11. A la primera podran escoltar-se els concerts 2, 3 i 4, mentre que a la de dilluns el primer i més extens (realment creat per Beethoven en segon lloc) i el majestàtic cinquè, "Emperador", a més de l'obertura a Coriolà, op.62, en dos casos amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica Camara Musicae sota la direcció del seu titular, Tomàs Grau. La temporada passada aquest conjunt comptar amb la participació de solistes de primer nivell, i sembla clar que en la present la dinàmica es mantindrà, per a profit del públic barceloní.
VOLL-DAMM JAZZ FESTIVAL
Palau de la Música, Conservatori del Liceu, etc.
En el marc del 53 Voll-Damm Jazz Festival són diversos els esdeveniments recomanables en aquest mes d'octubre, com ara el protagonitzat el dia 21 per Melissa Aldana -una de les últimes figures del jazz a sumar-se a la família de la Blue Note, discogràfica paradigmàtica- o el concert del guitarrista danès Jakob Bro, que va participar el 2004 en el projecte de Paul Motian Garden of Even (2006),
donant-se a conèixer al món arran de la gravació per la carismàtica ECM. Al trio que lidera -i que porta el seu nom- se li sumarà el saxo tenor Mark Turner, per recrear melodies amb un magnetisme difícilment expressable, d'una senzillesa que acaba per desplegar-se i tornar-se més i més envoltant: "Moltes de les meves composicions són com una cançó. Però dins del marge que estableixo en una melodia poden passar moltes coses", ha explicat. Tant Melissa Aldana com el mateix Jakob Bro acturarán a l'auditori del Conservatori del Liceu, i oferiran masterclasses no només reservades a músics professionals o en formació. Tot aquell que disposi d'entrada podrà aprendre amb les seves explicacions i exemples musicals, en el que no deixa de ser una infreqüent i privilegiada aproximació a la interpretació i creativitat musical. També en aquests dies, i en aquesta mateixa ubicació, recomanem el recital per a piano sol de David Peña Dorantes, el dia 26, qui -a propòsit de l’evocadora introspecció que porta per títol identitat- ha escrit: "La cultura és el que confereix sentit humà a les nostres vides. Conjugar la diversitat i la unitat, el particular en l'universal, és el que ens farà lliures i ens farà iguals. Però, abans, hem de ser conscients de la nostra pròpia identitat".
BEETHOVEN PER SAVALL
L'Auditori 7 d'octubre
Recomanar les actuacions de Jordi Savall sembla quelcom automàtic, previsible, anul·lant-se tota possible sorpresa al respecte, i gran part de gaudi estètic en conseqüència. Res més lluny de la realitat. Les versions de Beethoven que continua oferint a l'Auditori al capdavant de Le Concert des Nations, com a part de la
celebració anteriorment dedicada al geni de Bonn -l'any que la pandèmia es va desbocar, per trastocar les nostres vides- són versions trepidants, fins i tot vertiginoses. De dinamisme furiós, riques en contrastos i amb l'aroma distintiu de la interpretació d'època, perceptible en els timbres dels instruments, en la major flexibilitat del conjunt i el caràcter incisius dels atacs. Tant l'evocadora ‘Pastoral’, amb episodis de gran lirisme que transcendeixen amb molt el seu caràcter programàtic, com la Setena, que hauria estat qualificada per Richard Wagner com "apoteosi de la dansa", suposen una excel·lent ocasió per retrobar-se amb el Beethoven més genuí i transgressor, visionari en la seva època i d'una vigència atemporal.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 09 / 21
DE L'ASTRE REI A NIKOLA TESLA
Cosmocaixa, fins al 13 de febrer de 2022
Recomanem vivament dues exposicions que se succeiran, amb una separació de tot just dues setmanes, al Cosmocaixa. Fins al 16 d'octubre -per tant, últims dies!- encara podrà visitar-se la dedicada al Sol, la font d'energia que fa possible la vida al planeta terra i al mateix temps la posa en risc. Mentre que, a partir del 29 d’octubre, es posarà en marxa una de les més prometedores de la temporada, centrada en la figura de Nikola Tesla: geni tardanament reconegut però les investigacions de qui han resultat ser capitals, avui dia, per al bon ús de l'energia. Si en la primera els visitants podran gaudir d'un alt grau d'interacció, gràcies al suport digital, a més de descobrir les relacions que històricament han mantingut amb el sol les diferents cultures, en la segona, eloqüentment subtitulada "el geni de l'electricitat moderna", els visitants podran acostar-se a aquesta icona amb trets de personatge romàntic. Un personatge fonamental per al coneixement de l'electricitat, que els organitzadors presenten de la següent manera: "Plagiat i tractat injustament per alguns dels seus contemporanis, el temps li ha acabat donant la raó en molts aspectes. Si a tot això hi sumem una personalitat captivadora i una vida fascinant i al mateix temps atzarosa, tenim tots els ingredients perquè Tesla s’hagi acabat convertint en un personatge envoltat d’una aurèola de llegenda".
MONSTRES, DE JOAN FONTCUBERTA
Can Framis (Fundació Vilacasas), del 5 d'octubre al 23 de gener
Una cita d'Antonio Gramsci se situa en l'avantsala de tota explicació conceptual, només per sota d'una imatge amb aspecte d'autoretrat en negatiu, com corroït per una forma estranya: "El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres". Una sentència inspiradora, que a manera de
leitmotiv -o, potser millor, de fil conductor- entrellaça creacions naturals i artificis en perfecta i indiscernible complementarietat, com d'altra banda és característic de l'autor. No es tracten de simples jocs barrocs, sinó d'intents per articular el conscient i l'inconscient, de revelar o desvelar els pressupostos des dels quals concebem una determinada representació com a "real", inclosa la que forja la nostra ment en presència d'obres com aquestes. Els organitzadors expliquen que l'exposició visibilitza "una sèrie de conflictes i violències del nostre temps", alhora que "intenta salvar, però, el que encara ens fa humans". El visitant podrà descobrir projectes de factura recent, "poètics i disruptius (...). Un alfa i un omega: de les runes de la fotografia -les imatges dels àlbums familiars que es malmeten i esdevenen amnèsiques, mentre trasllueixen la seva bellesa més terrible-, fins a les prediccions de futurs possibles, que no sabem si són malsons o garanties de progrés".
YAGO HORTAL: ‘¿OTRA VEZ?’
Galeria Senda, fins al 13 de novembre
Encara que el primer que s'adverteix en la pàgina de presentació sota aquell títol [sic] és el retorn d’Hortal a la galeria en què va exposar per primera vegada en un llunyà 2006, també es recorda la seva recent exposició retrospectiva al museu Can Framis de la Fundació Vilacasas, amb un títol que també incideix en la recurrència i el canvi (Allò era Abans, això és ara). En la present es percep la característica recerca
de nous camins per a l'expressió. Des de la galeria expliquen que "Les seves teles, escenari on solien estructurar formes vibrants i es retratava el color, es desfan de tota superficialitat per desvetllar l’essencial i fer visible l’empremta. Ara, Hortal intervé el llenç i retira tot el que queda sobre ell, desvetllant un negatiu del mateix procés de la pintura, un registre de la traça creatiu”. A l'impacte visual que tendia a potenciar l'artista barceloní amb l'aplicació de masses pictòriques, que semblaven crear una tercera dimensió fluctuant, se li afegeix un nou gir, una inversió en la confecció dels motius que explicita el negatiu, l'activació de l'energia posada en marxa: "Les formes que abans es disposaven, guiant la mirada i esquitxant els llenços, no s’afegeixen, establint una nova dinàmica en què és el moviment i la gestualitat de la pinzellada en si i no la pintura la qual s’estructura l’obra; tot el quadre esdevé un testimoni de l’acció pictòrica”.
EL SENTIT DE L'ESCULTURA
Fundació Miró, fins al 6 de març
Pràcticament durant cinc mesos, fins a principis de març de 2022, es podrà gaudir a la Fundació Miró d'una immersió en l'art de l'escultura durant el segle XX, amb referències així mateix a obres del passat i la presència alguns "objectes sense autoria" que, des d'una perspectiva que els organitzadors consideren "asincrònica i heterogènia", al mateix temps permeten il·lustrar "com l'escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat".
Aquest acte d'esculpir, cosmogònic -una mena de modelació de la matèria fundacional, que obre o reordena el món-, se centra fonamentalment en creadors de la nostra modernitat artística, fins i tot si els ponts amb pràctiques pretèrites -i les seves reminiscències mítiques, pel que fa a l'acte de recrear una imatge amb volum de la vida- són explicitats. Noms com el d’Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d'altres, protagonitzen aquesta mostra indispensable, que suggereix una nova concepció de la massa amb forma i l'espai que li és corresponent, que habitem i en què ens trobem recíprocament. Una relació fluctuant i en certa manera inconscient, que l'art aconsegueix explicitar per mitjans propis, escassament conceptuals, amb resultats en no pocs casos inesperats del costat de l'espectador.
TXEMA SALVANS
Foto Colectania, fins al 21 de novembre
"Perfect Day" no només és una cançó de Lou Reed, que relata la plenitud del moment viscuda en escenes casuals, al llarg d’una jornada novaiorquesa. És també el títol escollit pel fotògraf barceloní Txema Salvans per il·lustrar a força de contrastos i enquadraments inesperats les diferents maneres de viure l'experiència del temps
lliure. Des de Foto Colectania, el centre en què podrà visitar-se l'exposició fins al 21 de novembre, els organitzadors expliquen que "Perfect Day és un exhaustiu recorregut per la costa mediterrània, des de Girona fins a Algesires, realitzat entre 2005 i 2020. En aquesta ocasió, Salvans posa el focus en els sorprenents llocs on consumim el nostre temps d'oci". Les actituds dels personatges que desfilen o es troben instal·lats com a part del paisatge resulten tan espontànies i imprevistes com familiars, cosa que no impedeix que es desperti, des de la ironia, una certa sorpresa alhora que -segons precisen- "ens convida a qüestionar-nos els estereotips derivats de la sobreexplotació del nostre litoral turístic".