El Grec Festival és, any rere any, una excel·lent notícia per als barcelonins. La calor de les nits caniculars es fa més fàcil de suportar gràcies a un programa de música i arts escèniques d’alta qualitat, algunes propostes de les quals són reveladores de les últimes tendències. A més, presenta un adequat equilibri entre els esdeveniments protagonitzats per artistes locals i internacionals, que provenen de països amb una gran cultura musical i teatral. Són molts, en aquesta edició, que mereixen ser recomanats. Ens centrem en Cuculand Souvenir, espectacle creat per Roberto Olivan, per ser una obra espectacular, atrevida i molt entretinguda, que fins i tot permet traslladar en un to crític la nostra manera habitual de passar el temps i, en conclusió, gaudir d’un entreteniment induït tecnològicament. La denúncia d’un determinat infantilisme es produeix com si fos un circ, i principalment a través de la dansa, la qual cosa suposa en si mateix una pirueta fascinant. És ingent la quantitat de maneres de captar l'atenció de l'espectador, i interpel·lar-lo. Els seus artífexs no hi planyen recursos per meravellar als ulls i, igualment, animar a una revisió en positiu de la consciència crítica pròpia.

L’entusiasme no és l’únic que brolla dels músics que conformen la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). L’any passat, amb una partitura tan intricada i enorme com la Simfonia núm. 3 de Gustav

Mahler, ja vam poder comprovar al Palau de la Música les qualitats que atresoren: una tècnica excel·lent, i un compromís genuí amb la música, admirablement administrada per Manuel Valdivieso. Aquesta temporada es repeteix escenari, director i fins i tot compositor, protagonista d’aquella vetllada màgica. En aquesta ocasió serà la Simfonia núm. 1, també anomenada Simfonia Tità en referència a la seva inspiració original, la novel·la de la formació de Jean Paul. Més enllà del caràcter programàtic, i dels possibles ecos biogràfics que s’hi hagin volgut trobar, es tracta d’una obra que des del darrer romanticisme ―des d’un romanticisme que difícilment es pren ja seriosament― s’atreveix a mirar més enllà. Sens dubte incorpora elements reconeixibles i temes de gran emotivitat, però també combina registres alts i baixos, i accentua el caràcter teatral i artificiós de la creació. Una simfonia que comença subtil, amb el so callat del cosmos, es desplega en meravellós escàndol, nodrida de melodies populars i declamacions grandiloqüents. Junt amb aquesta obra, l'any en què celebrem el naixement de Leonard Bernstein ―un dels intèrprets del simfonisme mahlerià més brillants i apassionats― es programa el seu Divertimento for Orchestra. Una composició que reuneix aquella pluralitat de registre en els seus diversos moviments. De fet, les referències temporals es reemplacen pels noms de les danses, com a recopilació divertida ―a tall de suite― d’alguns balls populars durant les primeres dècades del segle XX, entre els quals es troben: Vals, Samba, Blues, Mazurka, o Turkey Trot. Balls que, en la seva espectacular orquestració ―amb la lluïda activitat dels instruments de metall i percussió― fan recordar el món de West Side Story. Un concert per descobrir el talent de les pròximes generacions de músics i per gaudir en present ―tal com acrediten els concerts de les temporades passades― amb versions vibrants de dues grans obres del repertori simfònic.

LLEGIR MÉS

Una de les primeres informacions que trobem al web del museu, respecte de l'exposició El sexe a l’època romana, és el seu caràcter explícit, i va dirigida, es diu

a “un públic adult”. Advertència justificada si tenim en compte l’habitual cautela, en la major part de mostres artístiques, fins i tot quan hi ha cossos nus. En aquesta exposició, que pot visitar-se al MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya) des del 21 de juny, diversos objectes ens recorden el gust per la desinhibició de la cultura romana des de la República fins al segle IV. La sexualitat era celebrada per mitjà d’objectes rituals per ser necessària per a la reproducció i la perpetuació de les generacions, però també es promocionava com a reclam. Poques societats antigues van ser tan conscients de la importància de l’impuls eròtic com ho va ser la romana, i poques ho van explotar de manera tan intensiva i pragmàtica. L'exposició, que disposa d’uns vuitanta objectes provinents de museus de la península —la majoria dels quals s’han trobat a excavacions locals— es divideix en cinc seccions: “Sexe i matrimoni”, dedicada a les relacions entre homes i dones, en el context de les ètiques hel·lenístiques; “Sexe, seducció i bellesa”, centrada en la qüestió de l’atracció física; “Pràctiques sexuals”, en què apareixen diverses fonts que acrediten els costums íntims; i, a tall d’ampliació d’aquesta secció, es plantegen també les possibilitats de relació fora de la parella fixada legalment, amb persones d’un altre sexe o del mateix; finalment, l’última secció es recrea en la intervenció dels déus en la sexualitat, per il·lustrar amb formes humanes algunes de les aventures més cridaneres. A més de les peces en qüestió, fragments de clàssics llatins, experts en la matèria amatòria —Ovidi al capdavant, però també l'estoic Sèneca, Plaute o Suetoni— acompanyen el visitant, i faciliten la contextualització de les obres, i en suma una major comprensió de la gestió del desig i la moralitat per part de la societat romana, al llarg dels segles.

LLEGIR MÉS