Agenda cultural món agost 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 08 / 21
FESTIVAL DE BAYREUTH
Bayreuth, fins al 25 d’agost
El mes d'agost allotja el gruix de la programació d'un Festival que molts melòmans es plantegen visitar almenys un cop a la vida, i que el nodrit grupuscle de wagnerians coneix bé (i probablement ha trepitjat en repetides ocasions). Ens referim òbviament al de Bayreuth, situat en aquest projecte faraònic que el mateix Richard Wagner va idear en vida per donar cabuda a les seves ambicioses produccions. Un espai dissenyat tenint en compte les exigències dramatúrgiques de les seves òperes. Com és sabut, les concebia des de la consideració d’"obra d'art total" (Gesamtkunstwerk), per a potenciar la confluència de llenguatges en pro de la immersió de l'espectador en trames que incloïen qüestions d'índole moral, estètica, filosòfica i fins religiosa. En no pocs casos, els relats de la mitologia nòrdica són recuperats amb aquesta funció, entren en joc pel seu caràcter fundacional i pretesament atemporal. En la present edició els títols programats són L'holandès errant, Els mestres cantaires de Nürenberg, el Tannhäuser i La Valquíria, a més d'una versió en concert del Parsifal dirigit per Christian Thielemann i dos concerts dirigits per Andris Nelsons -el segon d'ells, a manera de clausura- que compten amb la participació de la soprano Christine Goerke, el baix Günther Groissböck i el tenor Klaus Florian Vogt. El més rellevant de la present edició, amb tot, és que per primera vegada una dona, la ucraïnesa Oksana Lyniv, dirigirà una òpera a Bayreuth (totes les sessions de L’holandès errant, concretament). Una notícia que d’una banda sorprèn, doncs revela el caràcter retrògrad de certes tradicions culturals però que alhora, precisament per això, parla en positiu d’un canvi d’aires general.
LA MÚSICA TORNA A BERLIN
Berliner Philarmoniker i altres, del 21 al 26
La Welcome Back-Woche vol celebrar en ple estiu la tornada a la normalitat musical, combinant l’activitat en una de les sales de concert més icòniques i a l'aire lliure. Són molts els esdeveniments recomanables, en aquest sentit, per la qualitat dels intèrprets concertats i l'atractiu de les peces que s'han programat.
Per quedar-nos només amb un parell d'ells, a manera de recomanació, assenyalarem el concert del 26 d'agost a l'escenari obert del Waldbühne, en què la Berliner Philarmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko tocarà peces populars de Weber i Brahms, i per sobre d'elles la darrera i magnificent simfonia de Schubert que, no gens casualment, ha transcendit com "la Gran". A aquesta mateixa hora, al recinte de la Philarmonie -no amb la Berliner Philarmoniker, molt dotada musicalment però sense el do de la ubiqüitat encara- es podrà gaudir d'un meravellós concert amb peces de Richard Strauss, Joseph Haydn i Wolfgang A. Mozart. D'aquest últim, precisament, la virtuosa Janine Jansen interpretarà al costat d’Amihai Grosz la Simfonia concertant per a violí i viola, Kv. 364, una de les seves peces més lluïdes, i en canvi no massa populars, que la Chamber Orchestra of Europe sota la direcció de Lorenza Borrani dotarà del dinamisme requerit. Tampoc molt coneguda però solemne, d'una emoció continguda, s'interpretarà la Maurerische Trauermusik, música fúnebre composta per Mozart com a mostra de compromís amb la maçoneria.
HARDING AL CONCERTGEBOUW
Concertgebouw, Amsterdam, 19, 20 i 25 d’agost
Una de les sales amb més història del continent europeu segueix oferint concerts de primer nivell, amb la participació dels intèrprets més destacats del moment. Fet que es demostra perfectament compatible amb l'aposta per la joventut.
Aquesta sensibilitat la demostren els responsables del Concertgebouw, per exemple, en proposar la interacció de figures com el pianista Paul Lewis i el director Daniel Harding amb la Jove Orquestra del Concertgbouw, que el dia 19 interpretaran el quart concert per a piano de Ludwig van Beethoven i una peça per a orquestra del compositor contemporani Jörg Widmann, les obres del qual s'han sentit als principals auditoris del món, inclòs al Palau de la Música Catalana. Dues hores després, el mateix dia, s’ha programat una selecció d’obres diferent, que en aquest cas inclourà una simfonia de Brahms. A més d'intervenir en aquesta data, al llarg del mes d'agost Daniel Harding dirigirà a la a l'Orquestra de Concertgebouw -en aquest cas, la divisió sènior- els dies 20 i 25, en ambdós casos per partida doble i al costat d’altres solistes consagrats.
Una de les sales amb més història del continent europeu segueix oferint concerts de primer nivell, amb la participació dels intèrprets més destacats del moment. Fet que es demostra perfectament compatible amb l'aposta per la joventut.
Aquesta sensibilitat la demostren els responsables del Concertgebouw, per exemple, en proposar la interacció de figures com el pianista Paul Lewis i el director Daniel Harding amb la Jove Orquestra del Concertgbouw, que el dia 19 interpretaran el quart concert per a piano de Ludwig van Beethoven i una peça per a orquestra del compositor contemporani Jörg Widmann, les obres del qual s'han sentit als principals auditoris del món, inclòs al Palau de la Música Catalana. Dues hores després, el mateix dia, s’ha programat una selecció d’obres diferent, que en aquest cas inclourà una simfonia de Brahms. A més d'intervenir en aquesta data, al llarg del mes d'agost Daniel Harding dirigirà a la a l'Orquestra de Concertgebouw -en aquest cas, la divisió sènior- els dies 20 i 25, en ambdós casos per partida doble i al costat d’altres solistes consagrats.
JACKY TERRASSON TRIO
Sunset-Sunside, París, del 12 al 14 d'agost
La carrera del jazzman francoamericà Jacky Terrasson compta ja més de 30 anys i 15 discos, unes dades importants. Conegut per l'espontaneïtat amb què delinea melodies i per la seva facilitat per a la improvisació,
podrà escoltar-se’l en format trio a la Sala Sunset-Sunside de París al costat de Géraud Portal (baix) i Lukmil Perez (bateria), del 12 al 14 d'agost. Un concert en què bàsicament presentarà la seva última creació, titulada 53. Es tracta d’un compendi de tems originals, en forma de confessió íntima, transfigurada pel calidoscòpic art del trio, que segur serà apreciat pels assistents. No hem d'oblidar que la capital francesa és, històricament, un dels principals centres de jazz a Europa.
La carrera del jazzman francoamericà Jacky Terrasson compta ja més de 30 anys i 15 discos, unes dades importants. Conegut per l'espontaneïtat amb què delinea melodies i per la seva facilitat per a la improvisació,
podrà escoltar-se’l en format trio a la Sala Sunset-Sunside de París al costat de Géraud Portal (baix) i Lukmil Perez (bateria), del 12 al 14 d'agost. Un concert en què bàsicament presentarà la seva última creació, titulada 53. Es tracta d’un compendi de tems originals, en forma de confessió íntima, transfigurada pel calidoscòpic art del trio, que segur serà apreciat pels assistents. No hem d'oblidar que la capital francesa és, històricament, un dels principals centres de jazz a Europa.
‘PERDIDOS’, DE RAMON MADAULA
Teatro Quique San Francisco, Madrid, fins al 22 d’agost
La temporada teatral no s'atura durant el mes d'agost a Madrid. L'activitat es manté en molts locals de la zona de Gran Via però també al centre cultural fins fa poc conegut com a Teatre Galileo i rebatejat com Teatre Quique San Francisco,
, en honor a l'actor que recentment va morir. Fins al 22 d'agost, en un espai habilitat a l'aire lliure, es podrà gaudir amb la comèdia Perdidos, de Ramon Madaula i amb l'actuació d'Agustín Jiménez i Carlos Chamarro, dos antiherois perfectament integrats que viuran situacions insospitades, tot i la senzilla confecció de la trama. El director Ignasi Vidal explica que "tota bona comèdia té un component de drama. Com més gran són les dificultats per les quals travessen els personatges, més divertit és observar-los des de fora. Així, a mesura que anava llegint aquesta excel·lent comèdia de Ramon Madaula, creixia en mi la voluntat de posar-la en escena". La sinopsi proporciona alguna pista a propòsit dels camins que prendrà aquesta comèdia d'embolics: "una proposta d'allò més innocent (o no) provocarà un incendi les imprevisibles conseqüències farà perillar la plàcida vida d'homes de família de la qual gaudeixen".
La temporada teatral no s'atura durant el mes d'agost a Madrid. L'activitat es manté en molts locals de la zona de Gran Via però també al centre cultural fins fa poc conegut com a Teatre Galileo i rebatejat com Teatre Quique San Francisco,
, en honor a l'actor que recentment va morir. Fins al 22 d'agost, en un espai habilitat a l'aire lliure, es podrà gaudir amb la comèdia Perdidos, de Ramon Madaula i amb l'actuació d'Agustín Jiménez i Carlos Chamarro, dos antiherois perfectament integrats que viuran situacions insospitades, tot i la senzilla confecció de la trama. El director Ignasi Vidal explica que "tota bona comèdia té un component de drama. Com més gran són les dificultats per les quals travessen els personatges, més divertit és observar-los des de fora. Així, a mesura que anava llegint aquesta excel·lent comèdia de Ramon Madaula, creixia en mi la voluntat de posar-la en escena". La sinopsi proporciona alguna pista a propòsit dels camins que prendrà aquesta comèdia d'embolics: "una proposta d'allò més innocent (o no) provocarà un incendi les imprevisibles conseqüències farà perillar la plàcida vida d'homes de família de la qual gaudeixen".
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 08 / 21
ART ABSTRACTE EN FEMENÍ
Paris, Centre Pompidou, fins al 23 d'agost
Últimes setmanes per visitar una exposició fonamental, organitzada pel Centre Pompidou a la capital francesa, una exposició que traça la contribució de les dones artistes des de 1860 a 1980. Com indica el títol, la mostra compila les propostes que van participar de l'aparició de l'art abstracte, que van promoure la dissolució de la figura o el seu qüestionament, a partir d'una nova idea de la tasca artística. Els noms de moltes d'elles van ser silenciats o van quedar sepultats pel pas dels anys per diversos motius. Pensem, per exemple, en una figura tan interessant com la de Georgiana Houghton (1814-1884), artista britànica nascuda a Las Palmas, que en plena era Victoriana es va acostar a formes de representació insòlites, a través d'una espiritualitat molt personal. L'exposició del Pompidou recupera i explicita la rellevància de 106 artistes, posant-les al costat d'altres més conegudes i exposades en els museus d'art contemporani de tot el món, com és el cas de la transgressora Louise Bourgeois. Els organitzadors matisen que "L'exposició no es limita a catalogar obres, sinó que destaca els punts d'inflexió decisius que van marcar aquesta evolució, els contextos creatius concrets, les recerques creatives de les artistes, individuals o en grup, fins als seus principis fundacionals. Deixant de banda les tradicionals jerarquies reductives entre art superior i art inferior, la mostra abraça la dansa, les arts decoratives, la fotografia i el cinema, amb una museografia il·lustrada amb nombrosos documents, entre ells, pel·lícules".
PAULA REGO
Londres, Tate Britain, fins al 24 d’octubre
El figurativisme de Paula Rego destaca pel seu poder imaginatiu i la capacitat per relatar situacions de complexitat emocional, que els organitzadors de la Tate destaquen com un tret no gens incompatible amb les propostes avantguardistes.
Es tracta aquesta de la retrospectiva més extensa i completa de totes les que s'han organitzat al Regne Unit. Un dels objectius de la mateixa és mostrar la influència que ha suposat l'artista portuguesa en l'àmbit de la creació contemporània, a través del cultiu de diferents gèneres artístics. Són més de 100, les obres reunides, incloent-hi collages, pintures, pastissos a gran escala, dibuixos i gravats a tinta i llapis. Les de primera època, realitzades en la dècada dels 50, així mateix podran contemplar-se. Obres en què Rego ja plasma la lluita personal i social, les seves inquietuds més genuïnes i recurrents.
True Lies / Post Radical Painting
Museu Albertina, Viena, fins al 8 d’agost / fins al 18 d'agost
El museu Albertina és sobretot conegut per albergar obres d'artistes de l'època de l'imperi austrohongarès, summament influents malgrat la seva quota de transgressió, com Gustav Klimt o Egon Schiele.
Però també ofereix espais a creadors contemporanis, que en l'actualitat i des de la distància segueixen les petjades de la innovació. La proposta que Xenia Hausner ha titulat True Lies, i que es podrà veure fins al 8 d'agost, incideix en la representació d'històries amb un estil que s'aproxima al de la il·lustració. La seva obra -expliquen els organitzadors- "es caracteritza per mètodes fílmics i fotogràfics. La seva selecció de motius i camps de visió, el to fragmentari, el caràcter de muntatge general, la il·luminació que impliquen els colors emprats, tot això contribueix a la qualitat atmosfèrica d'aquestes imatges". Per la seva banda, i d'una manera que difícilment podria ser més contrastada, fins al 18 Jakob Gaisteger ofereix amb la seva mostra Post Radical Painting una renovada concepció de l'abstracció: "les seves obres renuncien a la representació de qualsevol cosa que hagi vist o que pugui percebre amb claredat, estant molt més aviat dominades per un llenguatge formal elemental. L'atenció de l'espectador es dirigeix als colors, als aspectes estructurals i de textura de les línies i les transicions resultants entre espais. Les seves pintures no expliquen històries i no es refereixen a res més que a si mateixes, i no tenen res en comú que no sigui pura autoreferencialitat".
LA NATURA CÒSMICA DE KUSAMA
Nova York, Jardí Botànic, fins al 31 d'octubre
La ciutat de Nova York porta mesos explotant les possibilitats que ofereixen els seus espais oberts, amb concerts i exposicions en parcs en què la natura sembla obrir-se pas, en convivència fructífera amb la creativitat humana. En aquest cas, la proposta colorista i desenfadada de l'artista japonesa contemporània de Yayoi Kusama pot gaudir-se en els hivernacles,
en els cultius de viver i a l'aire lliure, en l'ampli espai obert de jardí botànic. Kusama revela la seva fascinació pel món natural, iniciada durant la infància en els hivernacles i camps de viver de llavors de la seva pròpia família. Els seus conceptes artístics -infinit i eternitat, creació i destrucció- estan inspirats en el seu compromís íntim amb els colors, patrons i cicles de vida de plantes i flors. Els colors primaris i una estètica com de dibuix animat, només que falsament figurativa -costa identificar de què es tracta exactament, què re-presenten les seves escultures- no només acompanyen una passejada agradable, contrasten o es mimetitzen amb l'entorn, sinó que criden l'atenció, grinyolen per moments, i així conviden a algun tipus de reflexió, més enllà de la desconcertant espontaneïtat amb què semblen brollar. Noves escultures monumentals com ara Dancing Pumpkin (2020) i I Want to Fly to the Universe (2020) es poden descobrir en el NYBG (New York Botanical Garden), afegint-se de fet a Flower Obsession (2017/2021), ubicada a l'hivernacle. Cal esmentar així mateix la possibilitat de visitar a partir del 3 d'agost la instal·lació immersiva titulada Infinity Mirrored Room - Illusion Inside the Heart (2020), una obra que interactua amb l'espectador i la llum, variable a través el vidre de colors durant el dia i segons les estacions.
IDA APPLEBROOG
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid, fins al 27 de setembre
Una retrospecció completíssima, que abasta més de cinc dècades d'activitat, la dedicada a la novaiorquesa Ida Applebroog al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, fins al 27 de setembre. L'exposició permet visualitzar els interessos i inquietuds de l'artista al llarg de la seva carrera, la seva evolució i permanència, ja des de la primera etapa com a estudiant de l'Art Institute de Chicago (1965-1968).
Una de les èpoques més dures va tenir lloc durant la seva estada a San Diego. Però la seva època més fosca va ser també la més lluminosa: després de superar una depressió, va canviar el seu nom i va redirigir la seva vida, consagrant-se a la creació artística. Els organitzadors de la retrospectiva expliquen que l'exposició "pren com a punt de partida l'ampli conjunt de dibuixos a tinta, aquarel·la i llapis que va realitzar en el Mercy Hospital com a part de la seva teràpia de recuperació. Va ser en els anys a cavall entre les dècades de 1960 i 1970 quan Applebroog va esbossar les directrius que vertebrarien tot el seu treball posterior. De forma per ella encara inconscient en aquell moment, es va alinear amb l'intens activisme feminista contemporani que es convertiria en un dels eixos fonamentals de la pràctica artística de la dècada de 1970". Al Reina Sofia no només es dóna cabuda a aquelles obres, moltes de les quals audiovisuals -com It's No Use Alberto (1978)- sinó que també es poden contemplar vinyetes que dialoguen amb el teatre de Beckett, grans llenços i obres en paper, com Everything Is Fine (1990-1993), Variations on Emetic Fields (1990) o Tattle Tales (1992-1994).