Agenda cultural món desembre 2022
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
artes escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 12 / 22
DESEMBRE A LA PHILARMONIE
París, Philarmonie, 1, 9 i 14 de desembre
El mes de desembre es troba ple de concerts de gran interès a la Philarmonie de París, amb propostes contrastades en format i temàtica -des del minimalisme de la música de cambra a una generositat orquestral sobreabundant, amb la programació d'algunes de les simfonies més ambicioses del repertori. Començant, ja el primer dia del mes, amb la Segona simfonia de Gustav Mahler, “Resurrecció”, un monument sonor que culmina l'anhel romàntic de transcendència i obre les portes a un altre tipus de relació amb l'art, que en el projecte simfònic següent -la no menys magnificent Tercera- el compositor bohemi treballarà de manera intensiva. La quantitat d'artífexs requerits per a la interpretació d'aquesta obra, amb recursos instrumentals i corals grandiosos, contrasta -com dèiem- amb altres concerts programats, en què la intensitat emocional es gestionarà amb només dos instruments, en aquest cas el violí i el piano de Leonidas Kavakos i Yuja Wang, respectivament. La virtuosa xinesa, que delectarà el públic barceloní al seu concert del dia 14 a l'Auditori amb la seva versió del primer concert per a piano de Rachmaninov, treballarà colze a colze amb un violinista carismàtic i incisiu, per interpretar sonates de Schumann, Brahms i Janacek. Finalment, i tornant al registre maximalista, entre les dues dates -el dia 9 de desembre- podrà escoltar-se una altra obra monumental i amb gust de comiat -s'ha arribat a entendre en clau de rèquiem, exempt, però, de cor- com a testament musical que el seu autor va llegar a la posteritat poc abans de morir: la Novena simfonia de Gustav Mahler podrà ser escoltada a la fantàstica versió de Myung-Whun Chung, al capdavant de l'Orchestre Philharmonique de Radio France.
KISSIN AMB RATTLE
London, Barbican, 14 y 15 de diciembre
Un concert ple d'al·licients, el que protagonitzaran a la sala gran del Barbican londinenc Evgeny Kissin i Simon Rattle. El pianista rus, que tindrem l'ocasió de gaudir amb un programa variat a l'Auditori el 17 de febrer de 2023 -en el marc del cicle de concerts organitzat per BCN Clàssics- interpretarà un dels concerts per a piano
més bells dels que va compondre Wolfgang A. Mozart, que inclou un moviment lent que sembla anticipar l'expressivitat afectiva del romanticisme. En principi estava programat el tercer de Rachmaninov, però els organitzadors demostren gran honestedat -de forma exemplar, poc comú- en esmentar el canvi i les seves raons: “A causa d'una malaltia prèvia, Evgeny Kissin no ha pogut preparar-se per al Concert per a piano núm. 3 de Rachmaninov abans de les seves aparicions amb l'Orquestra i, al seu lloc, interpretarà el Concert per a piano núm. 23 de Mozart, K488. La resta del programa roman sense canvis, però el concert ara es presentarà a la primera meitat del concert”. A això cal dir que -tort i assumint la dita francesa, à chacun són gout- el públic no sortirà perdent de manera notòria, ni de bon tros. El viatge que traça Mozart en els tres moviments de la seva joia concertant és una creativitat inusitada en el seu context, i de fet suposarà una influència decisiva a Beethoven. A la segona part del concert es podrà escoltar una suite molt especial, composta per obres d'Igor Stravinsky reunides i arranjades per Simon Rattle.
'LA SONNAMBULA' AL TEATRE REIAL
Madrid, Teatro Real, del 15 de desembre al 6 de gener
L'última producció del present any al Teatro Real presenta un gran nombre d'al·licients, començant per la temàtica de l'obra de Bellini, que els programadors titllen d'“espinosa”. El tabú de la infidelitat
és abordat pel compositor italià “amb una cura i una delicadesa dramàtica i vocal gairebé oníriques”, que contrasta amb la discriminació i l'alarma social que, en la trama operística, suscita la mera sospita. La producció de Bàrbara Lluch, que ha treballat a Londres durant més de deu anys, es caracteritza pel seu “lúcid toc modern i feminista”. Amb la direcció musical de Maurizio Benini, bon coneixedor del llenguatge belcantista, i la presència d’alguns noms de l'elenc vocal que sobresurten –fins i tot si el nivell dels cantants és en si mateix elevat– com el de Nadine Sierra, es tracta d'una producció molt recomanable.
‘LA FLAUTA MÀGICA’
Nova York, Metropolitan Òpera, del 16 de desembre al 6 de gener
Pensant en les dates nadalenques, els responsables de la Metropolitan Opera de Nova York han considerat especialment oportuna la programació de l'òpera més fantasiosa de Wolfgang A. Mozart. La imaginació del Salzburguès, la seva
capacitat incomparable per suggerir estats d'ànim i caracteritzar personatges a través de la música, creant atmosferes d'una vivacitat inigualada, es manifesta també en aquesta faula. Certament, no trobarem la psicologia ni els matisos afectius de la trilogia creada al costat de Lorenzo da Ponte -tampoc trames increïbles i tot i així versemblants, en sentit aristotèlic- però sí, en canvi, un colorit musical i varietat de caràcters que la fan molt atractiva. Tradicionalment s'ha considerat que els seus personatges -Pamina i Tamino, Papageno i Papagena, Monostatos i l'espectacular Reina de la Nit- són propis de les faules per a nens, fins i tot si les qüestions que es plantegen semblen més aviat alienes a la mentalitat infantil. Per això, les adaptacions són freqüents, consideració que comparteixen els responsables del Met, en oferir una “versió resumida i familiar del Met del conte de fades musical de Mozart”, que compta amb la direcció de Duncan Ward i una producció, la de Julie Taymor, que és qualificada d'”irresistible”.
HAYDN I SCHUBERT
Viena, Musikverein, 17 i 18 de desembre
La sala de concerts més icònica de la capital austríaca oferirà, un parell de setmanes abans del conegut concert d'any nou, una vetllada dedicada a la música de dos compositors molt estimats pel públic vienès, amb permís de Mozart
(qui, de fet, no va ser especialment valorat a la ciutat on va passar els seus últims dies, sepultat com és sabut amb indecorosa i alarmant indiferència). En qualsevol cas, la primera part del concert que dirigirà els dies 17 i 18 el mestre romanès Cristian Macelaru al capdavant de la carismàtica Simfònica de Viena –que haurà tocat al Palau de la Música catalana el 24 de novembre– se centrarà en la interpretació d'una de les simfonies més característiques de l'últim període de Joseph Haydn, com és la número 101, anomenada “el rellotge”. Estrenada el 1794 a Londres, compta amb uns efectius orquestrals generosos en instruments de vent, i un desplegament temàtic summament expressiu i contrastat, que s'assembla al de les seves simfonies coetànies. Peces vibrants i enginyoses, exultants en els moviments extrems, que mostren l'habilitat compositiva de Haydn. A la segona part del concert serà el torn per descobrir la faceta potser menys coneguda de Franz Schubert, valorat pels seus lieder en el seu temps de vida, per algunes peces per a teclat i reconegut posteriorment, així mateix, per (algunes de) les seves simfonies, però poc programat a les sales de concert per la seva contribució a la música sacra. Amb un elenc vocal de garanties i el cor Singverein der Gesellschaft der Musikfreunde in Wien -juntament amb l'orquestra esmentada- la qualitat de la interpretació de l'extensa i emotiva Messe Es-Dur, D 950, està garantida.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 12 / 22
‘THE COLD GAZE’
Louisiana (Copenhaguen), fins al 19 de febrer de 2023
Si el mes passat recomanàvem l'exposició del fotògraf August Sander a la impressionant proposta museística que és Louisiana, toca en aquesta ocasió reconèixer l'interès per la pluridisciplinar mostra que s’ha dedicat a l'art d'entreguerres a Alemanya, titulada The Cold Gaze. Centrant-se en la producció dels anys 20, el visitant descobrirà una apassionant confluència de perspectives que parlen de la modernitat i l'obertura d'una societat en ebullició, amb ganes de deixar enrere el trauma de la “Gran guerra”. Una necessitat urgent, que possiblement va motivar la creativitat a totes les àrees, amb manifestacions artístiques que per descomptat es donen així mateix en el món de la creació cinematogràfica o del disseny. Els organitzadors de la mostra parlen d'aquesta època com una època de “crisi i turbulències, però també un període d'innovació artística salvatge i violenta (…) una breu fructificació de la democràcia i una forta cultura de la llibertat”, que es va caracteritzar tant per la presència d'una “creació eufòrica com una sensació constant de dissolució imminent”. L'excepcionalitat d'aquest període assoliria la seva fi amb l'abrupte canvi de règim, el 1933. L'exagerada proliferació de propostes culturals, fins aquell moment funest, queda reflectida així mateix per l’enorme nombre de peces reunides, unes 600 obres, que inclouen pintura, dibuix, fotografia, arquitectura, disseny, cinema, teatre, literatura i música. El corrent artístic més destacat a l'època, la Neue Sachlichkeit (“Nova Objectividad”), queda il·lustrat per la contribució de noms com els d'Otto Dix o Oskar Schlemmer. Confeccionada en col·laboració el Musée Pompidou de París, l'exposició es podrà veure fins al 19 de febrer del 2023 en un preciós enclavament de la costa danesa.
MUNCH AL QUAI D’ORSAY
París, Musée d’Orsay, fins al 22 de gener de 2023
En col·laboració amb el Museu Munch d'Oslo, el Museu d'Orsay dedica una exposició al pintor noruec Edvard Munch (1863-1944), l'obra del qual -si deixem de banda el seu celebèrrim crit- continua sent en gran manera desconeguda.
Desplegada durant seixanta anys, presenta una complexitat en termes estilístics i temàtics que els organitzadors pretenen explicitar. Destacant el seu arrelament en la concepció de l'art vuitcentista, mostren com evolucionarà i serà influent al llarg del segle XX. La seva obra “està irrigada per una visió singular del món, que li confereix una poderosa dimensió simbolista que no es redueix a les obres mestres que va crear a la dècada de 1890”. L’exposició parisenca, titulada eloqüentment Un poema de vida, d'amor i de mort, exhibeix un centenar d'obres, incloent-hi pintures, dibuixos, gravats i fins i tot blocs gravats, que reflecteixen la diversitat de la seva pràctica i abasta tota la carrera de l'artista. En paraules dels organitzadors, es convida el visitant a “(re)descobrir l'obra del pintor noruec en conjunt, seguint el fil d'un pensament pictòric constantment inventiu: una obra fonamentalment coherent, fins i tot obsessiva, i alhora en constant renovació”. I és que, per a Munch, la filosofia vitalista de Nietzsche va ser una referència insalvable, considerant la noció cíclica de la vida, la retroalimentació de mort i el renaixement. Ho va fer palès en parlar del seu projecte Fris de la vida: “aquestes teles, que en efecte són relativament difícils de comprendre, seran […] més fàcils d'entendre si s'integren en un conjunt”.
ÍDOLS I RIVALS
Viena, Kunsthistorisches Museum, fins al 8 de gener del 2023
Una mostra temàtica, organitzada al voltant de la qüestió de la veneració i rivalitat que històricament, des dels inicis de la consciència d'artista, es podrà veure a Kunsthistorisches Museum de Viena fins al 8 de gener de 2023. Comptant amb un fons
d'enorme valor, amb què només poden competir les pinacoteques amb més història del món, s'ha pogut dissenyar una proposta de gran atractiu, adreçada a un públic ampli, no especialitzat. La línia argumental és perfectament resumida pels organitzadors: “avui dia, la competició s'associa principalment amb l'esport, l'economia, la teoria de l'evolució, l'arquitectura o diversos tipus de concursos televisius. No obstant això, des dels dies de l'antiga Grècia, ha jugat un paper important en el món de l'art”. Entesa de manera explícita o com a competència, a la recerca d'uns mateixos objectius -que poden ser materials, o immaterials, com la fama- aquesta forma de rivalitat s'ha donat de manera més o menys silenciada, si no oblidada pel pas del temps. “La nostra exposició -sostenen des del Kunsthistorisches Museum Wien- mostra com a l'antiguitat, el Renaixement i el Barroc els artistes competien entre si i com, a més, es mesuraven amb models antics. Aquest tipus de competitivitat han donat lloc a algunes de les obres més conegudes de la història de l'art”. Pensem, per exemple, en la molt popular -al seu temps- confrontació de Brunelleschi i Ghiberti, o la -potser més coneguda- contraposició de Leonardo i Miguel Ángel. A més d'abordar les animadversions vinculades a enveges i gelosia, també es proposa la comparació de mestre i deixeble -en què sol donar-se admiració i una certa tensió, deguda a les ànsies d'emancipació del pupil- com en el cas caracteritzat pels organitzadors com “Rubens Vs. van Dick”.
MERET OPPENHEIM
New York, Moma, fins al 4 de març
El Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) ofereix fins al 4 de març del 2023 una generosa exposició retrospectiva dedicada a Meret Oppenheim. Són gairebé 200 obres de l'artista suïssa, que evidencien la innovació inherent a la seva proposta artística, així com l’obertura de nous
horitzons de sentit. Proposta que els organitzadors de la mostra valoren per la “ferotge originalitat i enginy”, i l'esperit de la qual resumeix una manifestació realitzada el 1975 per la pròpia artista: “Ningú et donarà la llibertat. L'has de prendre tu mateixa”. Possiblement la seva obra més coneguda, la tassa de te folrada de pell, il·lustra aquelles qualitats de forma paradigmàtica. Amb tot, en aquesta exposició també es poden descobrir pintures, escultures, relleus, dissenys de joieria, obres en paper i collages, per primera vegada exposats als Estats Units. Des del MoMA recorden, en aquest sentit, que la mostra suposa “una rara oportunitat per veure la producció d'Oppenheim, des d'atrevits objectes exhibits per primera vegada juntament amb els dels surrealistes a la dècada de 1930, fins a collages pintats que incorporen materials naturals que es troben al paisatge alpí, fins i tot escultures fetes de bronze i pedra semipreciosa, en tota la seva exuberant varietat”. Després d'haver passat pel Kunstmuseum Bern (del 22 d'octubre del 2021 al 13 de febrer del 2022) i la Menil Collection de Houston (del 25 de març al 18 de setembre del 2022) l'exposició podrà veure's a la ciutat de Nova York fins principis de març del 2023.
LUCIAN FREUD: ‘NEW PERSPECTIVES’
Londres, National Gallery, fins al 22 de gener de 2023
La producció de Lucian Freud, que es va estendre en el temps de manera insòlita -durant més set dècades- pot ser contemplada en una exposició retrospectiva que, per primera vegada en deu anys reuneix a Gran Bretanya pintures
de totes les seves èpoques, “des dels primers i íntims treballs fins als seus coneguts llenços a gran escala i els seus monumentals retrats nus”. Els responsables de la National Gallery expliquen que, a través de més de 60 pintures, el visitant podrà descobrir l'evolució de l'artista: “les pintures de figures públiques poderoses són seguides per estudis privats d'amics i familiars; l'entorn familiar i domèstic dóna pas a l'estudi esquitxat de pintura de l'artista, un lloc que esdevé tant escenari com tema per dret propi”. Organitzada per la Galeria Nacional en col·laboració amb el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, aquesta exposició busca aportar llum -o “noves perspectives”, com precisa el títol- sobre l'obra del net de l'inventor de la psicoanàlisi, que per mitjans aliens a la praxi terapèutica sembla, però, manifestar als seus retrats algunes de les tensions o complexos inconscients. Més que evidenciar una pretensió “realista”, el pintor britànic -inicialment format al surréalisme, el corrent d'art “més-que-realista”- treu a la superfície amb indissimulada expressivitat trets de caràcter que la persona caracteritzada potser desconeix.