Agenda cultural món maig 2018
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 05 / 18
LOS ANGELES PHILHARMONIC / DUDAMEL
Londres, 4 de maig
El mestre Dudamel, al capdavant de la Los Angeles Philharmonic (de la qual és el director musical, juntament amb Simón Bolívar) posa punt final a la seva residència al Barbican aquest any amb la programació de dos “Himnes d’alegria” summament contrastats, dues peces que requereixen notables prestacions corals. En la primera part, el programa oferirà una vibrant i emotiva versió dels Chichester Psalms, de Leonard Bernsein, director i pedagog, nascut fa cent anys, el 1918. L’efemèride ha merescut una destacada sèrie de concerts al llarg de la temporada. L’aparellament de la seva obra amb la inigualada Simfonia núm. 9 de Beethoven és, tal vegada, el millor homenatge (salvant les distàncies) que se li pugui retre.
HAYDN PER IL GIARDINO ARMONICO
Roma, 23 de maig
El sempre actiu Giovanni Antonini, inquiet com a intèrpret i promotor de la revisió historicista del barroc italià
s’enfronta a simfonies de Joseph Haydn menys conegudes i grandiloqüents que les de l’últim període londinenc. Algunes d’elles (la núm. 28, per exemple, o la núm. 43, coneguda com a “Mercuri”) pertanyen a la sèrie de composicions simfòniques compreses sota l’epígraf de Sturm und Drang. Un moviment cultural que va reivindicar amb passió preromàntica i apostant per una profusió d’emocions que, en termes musicals, es transmet pel dinamisme de les melodies i els contrasts temporals i també, puntualment, tímbrics. A més d’aquestes obres, que reclamaran l’antològica flexibilitat i excel·lència del conjunt Il Giardino Armónico, aguerrit amb èxit en mil batalles, podrà gaudir-se un repertori encara menys habitual com és el que Béla Bartók va elaborar a partir de materials del folklore en la seva recopilació de Danses populars romaneses.
MASAAKI SUZUKI
Amsterdam, 29 de maig
Masaaki Suzuki és un reconegut expert en la interpretació de l’obra de Johann Sebastian Bach amb criteris d’època, i com a tal ha actuat en els principals escenaris del món, al capdavant del Bach Collegium Japan.
Obres de les dimensions de la Missa en si menor o les passions han rebut lectures de gran rigor i dramatisme, i, a la vegada, les seves gravacions discogràfiques han passat a ser de referència. En la seva visita al Concertgebouw d’Amsterdam, un dels escenaris amb més història, el programa se centra en la missa més gran i complexa que va compondre Wolfgang A. Mozart, la inacabada (i, tot i això, extensa) Gran missa núm. 17 en do menor. Tot i que la seva sensibilitat i el seu equilibri són clàssics, la majestuositat de l’obra i el tractament fugat d’alguns dels seus passatges han propiciat la comparació amb les composicions més imponents de Bach. Resulta molt interessant, per tant, assistir a la lectura de Mozart per part de Masaaki, com a especialista de Bach que és. Juntament amb l’espiritualitat tardobarroca, convé esperar a més una major lleugeresa i espontaneïtat de les melodies, especialment respecte a les intervencions solistes per part d’un quartet de cantants de primer nivell.
FIREBIRD
Nova York, 22-26 de maig
L’American Ballet, en col·laboració amb l'artista resident Alexei Ratmansky, proposa una coreografia de gran plasticitat i poder evocatiu en la seva representació de L’ocell de foc
faula que va utilitzar Igor Stravinski com a suport material per a la seva composició homònima. Ballet en què una parella d’enamorats s’enfronta a un bruixot malvat, les arts del qual aconsegueix traslladar musicalment el creador rus. La vetllada es completa, en la segona part, amb Afterite, de Wayne McGregor, un dels més reconeguts del segle XXI, que ha estat apreciat per “el moviment visceral i la sensibilitat contemporània del seu estil coreogràfic”.
LA FILHARMÒNICA. TERCERA DE BRAHMS
Madrid, 17 de maig
La segona visita de Maria João Pires aquesta temporada es presumeix no menys interessant que la primera
(juntament amb Ignasi Cambra, el passat mes de gener), segons les peces programades en aquest nou concert i el conjunt que l’acompanya, l’Orcheste de Paris, sota la direcció del sol·licitadíssim Daniel Harding. Després de poder apreciar la subtilesa i l’eloqüència de la digitació de Pires en la seva versió del Concert per a piano núm. 3 en do menor de Ludwig van Beethoven, el director anglès assumirà el protagonisme per interpretar una de les joies simfòniques de Johannes Brahms. Molt s’ha escrit sobre la perfecció dels seus edificis orquestrals, erigits amb dosis d’arravatament ben mesurat, i melodies que romanen en la memòria auditiva. Aquesta obra, que incorpora un moviment d’emoció falsament continguda, el poco allegretto, no és una excepció.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 05 / 18
RUBENS
Madrid, fins al 5 d'agost
Peter Paul Rubens és un dels narradors de mites més convincents (ha plasmat amb formes i colors generosos la dimensió universal dels relats que es troben en la base de la cultura occidental) i, a més, els esbossos preparatius dels seus llenços són, en si mateixos, veritables obres d’art. El dinamisme i la tensió dramàtica que es desprèn d’aquestes creacions resulten absolutament representatius del seu magisteri pictòric. Dels 500 esbossos que Rubens va elaborar, se’n recopilen 73 a l'exposició d’El Prado, obres d’una expressivitat notable que provenen de museus com ara el Louvre, l’Hermitage, la National Gallery o el Metropolitan de Nova York. La reducció dels recursos, així com l’aparença provisional d’aquestes suposades “obres menors” aconsegueixen maximitzar els efectes de l'experiència estètica.
IN A NEW LIGHT: WORKS IN THE CENTRAL HALL
Berlín, fins a finals del 2018
La Gemäldegalerie de Berlín, una de les pinacoteques més importants d’Europa, reuneix obres dels creadors fonamentals des del segle XIII fins al XVIII, de Giotto a Caravaggio, passant per Rembrandt i Rubens, entre d’altres.
De forma excepcional, més de setanta obres de la galeria d'estudi i magatzems s’exhibeixen a l’espaiós saló central. Molts d’aquests treballs no havien estat mai exposats, o ho havien estat només de forma limitada. Fins a finals del 2018 es podran contemplar, ubicats en un lloc privilegiat. Es tracta d’obres de Hieronymus Bosch, Lucas Cranach el Vell, Davide Ghirlandaio, Gerard de Lairesse, Diego Velázquez, Élisabeth Vigée-Lebrun, i Sir Joshua Reynolds. Tots ells apareixeran sota “una nova llum” (“In neuem Licht” és el lema utilitzat pels comissaris de l’exposició), en ser presentats en l’espai que els correspon per la seva rellevància, és a dir, al centre de la Gemäldegalerie.
KLIMT AND SHCIELE: DRAWN
Boston, fins al 28 de maig
Dibuixos difícils de veure, molts dels quals procedents del museu Albertina de Viena, es reuneixen en el Museum of Fine Arts de Boston, l’any en què se celebra el centenari de la mort d’aquests creadors austrohongaresos.
Es pretén evidenciar els paral·lelismes i les divergències entre els seus estils respectius: “Els dibuixos de Klimt sovint són delicats, mentre que els de Schiele solen ser audaços. Klimt acostumava a utilitzar aquestes fulles com a dissenys preparatoris per a les pintures, mentre que Schiele considerava que els seus dibuixos eren imatges independents i els venia de forma rutinària”, escriuen els organitzadors de l'exposició. Ordenada temàticament, la selecció de seixanta dibuixos “comença amb els orígens acadèmics dels artistes i després investiga com cada un va passar de l’entrenament tradicional a exploracions més incisives i no convencionals de la humanitat”.
THE LADY AND THE UNICORN
Sydney, fins al 24 de juny
La sèrie de tapissos de La Dame à la licorne (La dama i l’unicorn) només ha sortit de França en tres ocasions des de la seva creació, al voltant de l’any 1500.
Albergada en el Musée de Cluny de Paris, des de finals del segle XIX, aquesta obra d’art única té sis episodis, a tall d'al·legoria dels cinc sentits humans: vista, oïda, gust, tacte i olfacte, més un sisè sentit “intern”, corresponent al cor, el desig o la voluntat. Realitzats en el moment de transició del període medieval al Renaixement, continuen revelant poèticament el món de l'esperit, del romanç, de la cavallerositat i de la moralitat. Trets que es consideren fundacionals de la cultura moderna a Europa, i és sense cap mena de dubte exòtic poder gaudir d'aquest altre “nou món”, als antípodes. L’Art Gallery of New South Wales, a Sydney, acull la mostra fins al 24 de juny.
JOAN JONAS
Londres, fins al 5 d'agost
La trajectòria de Joan Jonas, una de les fundadores de la performance i del vídeo-art, és recuperada per la Tate Modern des de les seves primeres realitzacions els anys seixanta.
La galeria londinenca atorga a aquesta creadora nord-americana una rellevància inusual en oferir la instal·lació de la seva obra en els seus espais més significatius. Temes de gran transcendència, com ara el canvi climàtic, articulen una proposta crítica i original la narrativa visual de la qual, molt poderosa i amb influències tan diverses com el teatre japonès o l’obra de Jorge Luis Borges, aconsegueix provocar emocions intenses en l'espectador.