Dos concerts potents, que respectivament incorporen dues simfonies imponents -sense que es repeteixin obres- són els que protagonitzarà Daniel Barenboim i la seva estimada orquestra Staatskapelle Berlin a l'Auditori Nacional de Madrid, com a continuació d'una gira per algunes de les sales principals d'Europa.

Tot i que als inicis de la seva carrera va destacar com a pianista, i encara que segueix oferint recitals, la fama de Barenboim com a director ja compte amb vàries dècades d'antiguitat. A la primera data, el 8 de novembre, les dues peces interpretades pertanyen a l'època del primer romanticisme, donant prova d'un ímpetu i intensitat emocional que es convertiran en requisits estètics per als compositors. Ens referim a la Tercera simfonia de Beethoven, anomenada “Heroica”, en què la ruptura amb el paradigma compositiu del Classicisme esdevé realitat, i la misteriosa i eloqüent “Inacabada” de Franz Schubert, que consta de només dos moviments. A la segona data -el 9 de novembre- les obres programades evidencien l'evolució de la sensibilitat romàntica, començant per la Simfonia núm. 1 de Schumann, “Primavera”, en què les ànsies per fructificar semblen manifestar-se sense control, i l’última de les quatre simfonies que va compondre Brahms, compositor d´una generació posterior que reprèn el testimoni de l’esperit romàntic per connectar-lo mitjançant una rotunditat sorprenent amb l’equilibri clàssic.

LLEGIR MÉS

Qui conegui l’obra Chema Madoz se sorprendrà potser del títol de la seva última exposició, organitzada pel Cercle de Belles Arts de Madrid sota el títol Crueldad. Bàsicament perquè les seves composicions fotogràfiques, al llarg d'una carrera ja extensa -i, per descomptat, consolidada- ens tenen acostumats al joc.

A ser partícips d'enigmes visuals que conviden a la reflexió, al qüestionament de la nostra perspectiva més habitual de manera a voltes divertida; perquè desperta la sorpresa o una mena d'Eureka, quan s'intueix l'entramat artificiós d’allò que és representat. L'exposició Crueldad adopta però un caire més dramàtic, en demostrar una sensibilitat nova en relació amb les problemàtiques socials. Totes les imatges que evoca la paraula titular -expliquen els organitzadors- “totes, les presumptament llunyanes i les obscenament properes, estan contingudes o concentrades en aquelles que són, certament, familiars: una escala, un clauer, un desguàs, un naip, una flor. Pot recalar allò inhòspit entre imatges i objectes tan propers i hospitalaris, alguns entranyables?”. La resposta és òbviament afirmativa, i la presència del sinistre en la realitat que es creu familiar, es descobreix amb variacions a les imatges de Madoz amb l'enginy que ens té acostumats. "Les imatges que componen Crueldad, concebudes aquí com a conjunt, queden molt lluny del somriure amable amb què de vegades es reben les fotografies de Madoz" i, amb tot, es tracta d'una mostra rica en materials -més de 100 imatges en total- que resulta summament inspiradora.

LLEGIR MÉS

La fotògrafa francesa Sarah Moon, nascuda el 1940, ha treballat per a les principals revistes de moda, després de ser ella mateixa model. Les seves imatges desprenen un halo oníric i suggereixen històries, en gran manera per la manera com treballa els materials, evitant cercar la mera reproducció de la realitat externa.

Els organitzadors de la mostra subratllen el caràcter literari del seu estil visual, que “transporta l'espectador a un món on les línies entre la realitat i la fantasia es difuminen entre tons de color profunds, estats d'ànim malenconiós i formes abstractes”. L'expressió emprada per donar títol a l'exposició revela el moment precís en què es produeix aquesta fixació màgica, l'alquímia de la qual permet obrir la finestra a aquella altra realitat que també habitem.

LLEGIR MÉS