Aigües de Barcelona genera un impacte econòmic de més de 670 milions

Aigües de Barcelona va tancar 2021 amb un benefici de 4,9 milions d’euros, un 25,6% més que el 2020. Un resultat que segueix condicionat per l’impacte de la crisi sanitària provocada per la covid-19 i que, per tant, està allunyat dels guanys de 22,2 milions d’euros de l’exercici anterior a l’esclat de la pandèmia.

El balanç de l’últim any “de difícil gestió” és haver complert amb un doble objectiu: garantir la continuïtat del servei amb la mateixa qualitat de sempre i preservar la seguretat i salut de la plantilla que configuren 1.122 treballadors, segons va informar aquest dimecres la companyia durant la junta general d’accionistes.

En aquest context, i com a mesura de prudència financera, Aigües de Barcelona ha decidit no repartir dividends aquest exercici entre els seus tres accionistes: la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Grup Agbar), CriteriaCaixa (Fundació Bancària La Caixa) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L’empresa ha detallat en un comunicat que en la factura de l’aigua “s’han recaptat 318 milions d’euros d’impostos aliens al subministrament i s’han suportat 46 milions d’euros addicionals relacionats amb el servei d’aigua”.

Aigües de Barcelona, que no ha donat dades sobre la facturació anual, xifra l’impacte directe i indirecte de la seva activitat en 672,26 milions d’euros, dels quals 557,68 milions es van generar a Catalunya, i d’aquests, 511,25 milions a l’àrea metropolitana. Aquesta activitat de la companyia suposa la generació del 0,23% del producte interior brut (PIB) de Catalunya, segons l’Informe sobre el Valor Social Integrat (VSI) de la companyia, elaborat per la consultora Valora.

Aigües de Barcelona, a més, ha generat l’equivalent a un total de 7.288 llocs de treball a temps complet a Espanya, un 13% més que el 2020, dels quals 6.191 van ser a Catalunya i 5.861 a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 18% més que el 2020.

La companyia ha destacat també que dels 1.312 proveïdors que té, el 98,1% són nacionals i el 71,1% són locals i pertanyen a la província de Barcelona.

Impacte social, inversió de 20 milions

El 2021, la tarifa social de l’aigua va beneficiar més de 53.000 llars, entre pensionistes, persones a l’atur i persones en situació de vulnerabilitat, el que suposa 4,9 milions d’euros bonificats.

Per l’any en curs, la xifra de famílies afavorides s’elevarà a 70.000 llars en situació de vulnerabilitat al conjunt de l’àrea metropolitana, després de l’acord que ha pres el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la bonificació del 100% en els dos primers trams del rebut de l’aigua amb la tarifa social.

A la junta d’accionistes també es van repassar les mesures socials de la companyia, com ara el Fons de Solidaritat, plasmat a partir del 2012, que va bonificar la factura de l’aigua a més de 46.000 famílies en situació de vulnerabilitat, amb una inversió superior als 20 milions d’euros, fins a la seva conversió l’any passat a la nova tarifa social.

Noves tarifes a l’àrea metropolitana el 2022

Per la seva banda, el ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat inicialment un encariment de la tarifa de l’aigua del 4,02% per als 23 municipis abastits per Aigües de Barcelona.

Es tracta de la primera pujada en set anys i comportarà un increment mitjà de la factura de 0,60 euros mensuals. De fet, l’increment és 2,5 punts inferior a la pujada de l’IPC —del 6,5% l’últim any— i deixa la nova tarifa per sota del preu del 2015.

El 2022, la factura de l’aigua a l’àrea metropolitana pujarà 0,60 euros mensuals

Els anys posteriors, 2016 i 2018, l’administració metropolitana va aplicar rebaixes en el preu de l’aigua, del 2,40% i del 1,65%, respectivament. El 2017 i el 2019 es van congelar, i el 2020 va aplicar una rebaixa del 4,95%, mentre que l’any passat el preu es va tornar a congelar.

El vicepresident d’ecologia de l’AMB, Eloi Badia, ha explicat que amb la nova tarifa es respon als “compromisos obligats: als acords laborals, a l’augment de l’IPC i al preu de l’energia” i també als compromisos de futur, com ara ampliar inversions actualitzant infraestructures i augmentant les polítiques socials.