El Consolat de Mar celebra el seu 750è aniversari aquest 2023 amb una exposició temporal al Museu Marítim de Barcelona. Amb el títol Tres quarts de mil·lenni Consolat de Mar: del gòtic al metavers, aquesta exhibició està comissariada pel periodista Plàcid Garcia-Planas amb l’historiador i crític d’art Ricard Mas Peinado. Podreu visitar-la fins a finals d’octubre a l’edifici que va ser la drassana de Barcelona i avui recorda la història de la navegació.
Consolat de Mar és també el nom que es pot llegir a la popa d’un iot a motor de 24 metres que acostuma a estar amarrat al moll de Drassanes, molt a prop de les escales d’embarcament de Las Golondrinas. Com tots els vaixells, té la seva història, i la d’aquest, de casc blau envellit i elegant, comença a unes drassanes d’Arenys de Mar el 1992, any de la seva botadura amb un altre nom.
Originalment, estava destinat a navegació de plaer per diferents zones la Mediterrània gràcies als seus potents motors, tot i que el destí el va acabar portant a aigües més tranquil·les: les del port, on avui exerceix de vaixell institucional per a visites protocol·làries o de convidats de l’autoritat portuària de Barcelona. Junt amb les llanxes dels pràctics, cossos de seguretat i els remolcadors, el Consolat de Mar és probablement l’embarcació que coneix millor l’enorme instal·lació.
Ahir ens vam embarcar en aquest vaixell al costat de Lluís Salvadó, president del port, i David Pino, director del Port Vell, que van exercir de guies per un dia per a un grup de mitjans en un passeig marítim-excursió institucional per tal de veure els avenços en les 19 actuacions que es van reformant en aquesta àrea del port, accelerades amb la celebració de la Copa Amèrica entre agost i octubre de 2024.
Una copa i sis bases
La gran novetat en el perfil dels molls és l’aparició de sis bases. Una per a l’equip guanyador de l’anterior Copa Amèrica i cinc més pels que pretenen aconseguir-la a Barcelona l’any vinent. La base amb més visibilitat és possiblement la del defensor de la copa: l’Emirates Team New Zealand, que s’ha instal·lat a l’antiga estació marítima de Drassanes i ha aixecat un hangar al costat.
David Pino ha volgut destacar que totes les instal·lacions dels equips participants s’estan construint “de la forma més sostenible possible”. Un exemple d’això és la utilització, majoritàriament, de grues elèctriques per treure els vaixells de l’aigua i guardar-los a l’hangar després de cada entrenament o competició i que el 40% del consum elèctric a les instal·lacions estarà generat per plaques solars. Al moll d’Espanya estan pràcticament rematades les bases de l’equip suís Alinghi Red Bull Racing, que va ser el primer a arribar a la ciutat i instal·lar-se provisionalment a Marina Vela. Comparteix moll, encara que no està exactament al costat, amb l’Ineos Britannia, equip del Regne Unit la base del qual ocupa l’antic aparcament de l’Imax i la seva línia d’atracament és part de Marina Port Vell, concessionària del port per a grans iots i megaiots.
La base amb més visibilitat és possiblement la del defensor de la copa: l’Emirates Team New Zealand, que s’ha instal·lat a l’antiga estació marítima de Drassanes i ha aixecat un hangar al costat
“La col·laboració de diferents concessionaris del port, posant a disposició espais propis temporalment perquè es pugui desenvolupar la copa ha estat fonamental perquè l’organització tiri endavant”, va voler destacar Salvadó, que va afegir que més de construir noves zones, es van realitzant insercions en àrees ja existents a tall d’operacions quirúrgiques a les zones disponibles del Port Vell.
Una altra base ja pràcticament rematada és la de l’American Magic, l’equip que representa el New York Yacht Club. Té la seva àrea de treball dins de la drassana MB92, que ha cedit part de les seves instal·lacions per als nord-americans. Allà sona sovint música, com blues i country, mentre es treballa en els últims detalls per deixar tot llest per al desembarcament oficial de l’equip les properes setmanes. Com no podia ser d’una altra manera, això es fa sota una enorme bandera de barres i estrelles que penja d’una grua com per dir “això es territori dels EUA”.
Una altra bandera gran que destaca a la zona és la italiana de l’equip Luna Rossa Prada Pirelli. Llueix orgullosa a prop d’una grua que, en comptes de groc, està pintada de blanc. Això potser és pel marcat sentit estètic dels italians o perquè una marca de luxe és patrocinador principal d’aquests desafiadors transalpins. La sisena i última base és la de l’equip francès Orient Express Racing Team, que té unes instal·lacions provisionals al costat del pont Porta d’Europa. Els gals, que tenen com a patrocini principal la marca de luxe de l’hotelera Accor, tindran les seves instal·lacions definitives a finals d’any, quan ja estiguin al 100% a la ciutat, tot i que, de moment, fins i tot les construccions provisionals llueixen elegants, possiblement per tenir un important imperi hoteler al darrere.
El que queda per a Barcelona
El president del port va voler recordar que el que estàvem veient era la segona gran transformació del Port Vell. “Les olimpíades van obrir aquesta zona del port a la ciutadania, traslladant al sud el gruix de les operacions comercials. Ara rematarem aquesta obra”, va recalcar.
I és que totes les feines que s’estan fent als diferents molls del Port Vell passen a formar part del patrimoni de la ciutat quan acabi el torneig, l’octubre del 2024, i, de fet, moltes es podran començar a gaudir els propers mesos. Totes totalitzen una vintena d’actuacions que amb inversió publicoprivada arriben als 120 milions d’euros d’inversió.
Lluís Salvadó: “Les olimpíades van obrir aquesta zona del port a la ciutadania, traslladant al sud el gruix de les operacions comercials. Ara rematarem aquesta obra”
Hi ha zones destacades i que prometen ser nous atractius per a la ciutat, com és el cas del nou Time Out Market, un mercat gastronòmic que serà el quart d’aquesta marca al món i que farà reviure un Maremagnum necessitat de novetats i renovació. També destaca una nova vida pel cinema Imax que al seu dia va ser una gran novetat tecnològica per a la ciutat i que es reobrirà com a centre d’interpretació de la Copa Amèrica. Cal parlar també de la rambla de la nova bocana, que correrà en paral·lel a la nova escullera per l’interior i que serà el millor lloc per veure la sortida i entrada de tots els vaixells que arriben al Port Vell per la bocana nord, oberta fa 20 anys.
La reforma de l’Aquarium, la nova llotja pesquera, els nous espais per a l’institut de nàutica o els tinglados del moll oriental són zones que estaran a punt en els propers mesos. També estarà llest, almenys a la part externa, l’antic edifici corporatiu de l’autoritat portuària, que es rematarà un cop finalitzi la copa, un moment en què molts molls quedaran definitivament oberts a la ciutadania, de la mateixa manera que fa 30 anys uns altres també van obrir per primera vegada el Port Vell a moltes persones que el van conèixer llavors. El port continua avançant amb la ciutat.
