La crisi de la covid-19 ha posat de manifest la necessitat de tenir una xarxa hospitalària amb recursos i resilient, capaç d’adaptar-se a noves pandèmies o crisis. L’Hospital del Mar, el centre amb menys llits per habitant de Barcelona, apel·larà a aquesta lliçó apresa en l’últim any per optar als fons Next Generation. Els recursos que espera obtenir d’Europa serviran per continuar amb la seva ampliació, endarrerida des de fa anys per les retallades i que només ha executat una primera fase, enllestida el maig de 2017 amb la construcció d’un primer edifici de gairebé 20.000 metres quadrats.
Les obres que ara s’han de fer a l’Hospital del Mar, amb un pressupost total de 147 milions d’euros, formen part de la segona fase de l’ampliació, que sumarà un nou edifici de 22.500 metres quadrats, arribant a una superfície total de 61.000 metres quadrats i resolent en part els problemes d’espai actuals. En concret, s’afegiran 75 llits repartits en sis plantes d’hospitalització, una nova Unitat de Cures Intensives (UCI) amb 18 llits, quatre quiròfans i un heliport.
Així mateix, s’unificaran les urgències i es crearà un institut oftalmològic de 1.000 metres quadrats. Actualment, aquest servei està situat a l’Hospital de l’Esperança, per sobre de la Travessera de Dalt, molt allunyat dels pacients que estan destinats a l’Hospital del Mar, que són els de Ciutat Vella i Sant Martí.
El coronavirus també ha incidit en el disseny d’aquesta segona fase. Així, s’han incorporat criteris de flexibilitat per poder adaptar els espais amb facilitat i rapidesa i separar-los per circuits. “Les plantes d’hospitalització estaran pensades en circuits separats nets i bruts, ascensors d’entrada i sortida, amb zones on els professionals es puguin canviar, que permetin gestionar els residus i aïllar les diferents zones sense fer-hi obres”, explica la directora de Serveis Generals i Infraestructures del centre, Elisabet Izquierdo.
Una altra herència de la pandèmia que es veurà inclosa en l’ampliació de l’Hospital del Mar serà la potenciació de la seva transició digital, responent a una de les potes que s’han de complir per rebre el finançament dels fons europeus. Es reforçaran les videoconsultes, augmentant la quota de visites realitzades de manera telemàtica, i s’incorporarà la 5G. Més enllà de millorar les connexions, aquesta tecnologia permetrà realitzar cirurgies en directe i controlades a distància per experts de renom internacional, tal com es va demostrar en el Mobile World Congress de fa dos anys, i facilitarà la telemedicina amb imatges d’alta qualitat en temps real. També es robotitzarà el Servei de Farmàcia i se substituiran les televisions a les habitacions per tauletes.
Una herència de la pandèmia que es veurà inclosa en l’ampliació serà la potenciació de la seva transició digital
D’altra banda, la reforma també tindrà en compte la sostenibilitat de les instal·lacions, la segona pota dels Next Generation. S’instal·laran plaques fotovoltaiques a la coberta per generar l’electricitat necessària per cobrir el consum propi i enllumenat LED per reduir la despesa energètica, així com la incorporació d’aplicacions per al control de la llum i la climatització i la construcció d’una doble pell a la façana per aprofitar la llum natural, minimitzar l’escalfor i reforçar la ventilació.
A tot això se sumaran cobertes vegetals a les terrasses, de 2.700 metres quadrats de superfície, amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni de l’edifici. Aquestes cobertes vegetals permetran generar frescor i zones d’ombra, a banda de crear jardins terapèutics per als pacients i punts de trobada per als professionals.
Amb la mirada posada en l’any 2030
A l’espera que arribin els fons europeus, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han anticipat el finançament necessari per al projecte executiu, amb un cost de 2,5 milions d’euros, i per als treballs previs de les obres, amb 11,4 milions. Aquestes primeres actuacions inclouen l’enderroc d’uns pavellons que actualment ocupen l’espai on s’ha d’edificar el nou edifici, així com el trasllat dels serveis que ara s’hi fan, bàsicament, els vestidors dels professionals.
Les primeres actuacions que es duran a terme seran el trasllat dels vestidors dels professionals i l’enderroc d’uns pavellons
El calendari de les obres del nou edifici començarà aquest mes de juny i s’allargarà fins a mitjans de l’any 2024. Quan s’arribi a aquest punt, encara quedarà pendent una última fase del projecte d’ampliació de l’hospital, que permetrà arribar als 103.500 metres quadrats de superfície total i els 544 llits, 150 més que els actuals. Aquesta tercera fase s’espera que s’acabi el 2030.
Tota aquesta transformació servirà per rellançar l’Hospital del Mar i convertir-lo en un pol d’atracció de talent. En aquest sentit, destaca la decisió de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en desenvolupar en solitari a partir d’aquest setembre el nou grau de Medicina, que fins ara es feia de manera compartida amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’aposta per aquest centre sanitari reforçarà la futura Ciutadella del Coneixement, un projecte que vol transformar aquesta àrea de la ciutat i dotar-la d’una nova centralitat científica i cultural.
