En aquelles zones de la ciutat amb poca oferta d’habitatge assequible i en les quals, a més, no hi ha sòl municipal disponible on construir, l’Ajuntament opta per adquirir blocs de pisos quan detecta que surten a la venda a un bon preu mitjançant l’ús del tanteig i retracte. “La compra de finques senceres és absolutament imprescindible per aconseguir la dispersió i la capil·laritat de l’habitatge assequible en tots els barris”, defensa la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. Amb aquest objectiu, el consistori acaba d’aprovar l’adquisició de dos blocs a Ciutat Vella i Sant Martí, que sumaran 25 habitatges de lloguer social a l’oferta de la capital catalana.
La finca de Ciutat Vella està situada al carrer de Jaume Giralt, una de les vies que delimiten el Pou de la Figuera, conegut com el Forat de la Vergonya, espai que acumula un llarg historial de degradació i inseguretat. El bloc de pisos que l’Ajuntament ha adquirit havia estat desallotjat després de múltiples conflictes i queixes veïnals, i estava buit des de llavors. Compta amb 15 habitatges en bon estat, que es lliuraran en els pròxims mesos en règim de lloguer. També disposa de dos locals, que es dedicaran a activitats econòmiques de proximitat. La compra dels pisos s’ha vist acompanyada per la cessió per als veïns d’un solar adjacent, de 100 metres quadrats. En el cas del bloc de Sant Martí, al carrer Navas de Tolosa, hi ha deu habitatges, tres dels quals estan buits. La resta d’inquilins seguiran en els seus pisos amb preus de lloguer social.
La compra de totes dues finques s’ha fet per un preu conjunt de gairebé cinc milions d’euros. La del Forat de la Vergonya s’ha obtingut per 3,5 milions d’euros, un preu un 14% per sota del de mercat, mentre que la de Sant Martí ha estat per 1,4 milions d’euros, un 44,5% menys.
Amb aquestes dues operacions, l’Ajuntament ha superat els 1.300 pisos comprats per destinar-los a habitatge social en aquest mandat i l’anterior. En el primer mandat d’Ada Colau la xifra va ascendir fins als 700 habitatges, estratègia que es va veure reforçada des del 2018 amb la declaració de tota la ciutat com a àrea de tanteig i retracte. Amb tot, des de 2015, el consistori porta acumulada una inversió de més de 150 milions d’euros en l’adquisició de més de 40 finques senceres. “Aquesta política no es dona a cap altra ciutat de l’Estat d’una manera tan contundent”, remarca Martín. L’any 2021, Barcelona va tancar l’exercici amb rècord en la compra d’habitatges, havent adquirit un total de 13 finques amb uns 380 pisos i havent desemborsat prop de 60 milions d’euros.