La Casa Golferichs, construïda per Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí, se sotmetrà a una renovació. Amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, els treballs vindran a actualitzar els que es van fer a finals dels noranta, quan l’immoble modernista, conegut com El Xalet, va reobrir les portes després de dos anys d’obres.
L’Ajuntament de Barcelona preveu que les obres comencin l’any 2026, per la qual cosa ja ha licitat la redacció del projecte de reforma. L’actuació ha de servir per rehabilitar la Casa Golferichs, situada a la Gran Via, i adequar els seus espais per ampliar el centre cívic que està situat a l’edifici annex. Es preveu que la joia modernista, amb una superfície de gairebé 790 metres quadrats, tingui noves sales, aules i magatzems. Actualment, l’immoble de l’Eixample acull una sala d’exposicions, on ara es pot veure una mostra sobre la Barcelona de Francesc Català-Roca, i una sala d’actes del centre cívic. També és la seu de la Fundació Carles Pi i Sunyer.
La licitació actual, en fase de resolució, ha de servir per actualitzar el projecte redactat l’any 2018 per Ravetllat Arquitectura, despatx que ja va participar en la reforma feta a finals dels noranta, realitzada pels professionals Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas. La licitació és el pas previ per a la contractació i la redacció del projecte executiu i tota la tramitació administrativa necessària, prevista per a l’any 2025. Sobre el futur de la Fundació Carles Pi i Sunyer, s’està treballant de manera conjunta amb el consistori per trobar una nova ubicació.
Molts segles d’història
Tot i que la Casa Golferichs data de principis del segle XX, el seu passat es remunta molt abans. Diversos historiadors sostenen que aquí va estar ubicat el monestir de Santa Maria de Valldonzella, amb la seva primera pedra col·locada per Jaume I l’any 1267, i on va morir Martí l’Humà.
Bastants segles després entra en acció l’enginyer de camins i comerciant de fusta Macari Golferichs, amb negocis a Amèrica. Va ser ell qui va encarregar a Joan Rubió la construcció d’una casa modernista, la segona obra de l’arquitecte que també signa la capella de l’Escola Industrial.
L’enginyer i comerciant Macari Golferichs, amb negocis a Amèrica, va ser qui va encarregar la construcció de la casa a l’arquitecte Joan Rubió
La família Golferichs va viure a l’immoble fins a l’esclat de la Guerra Civil, quan va ser confiscat per milicians que volien crear una universitat popular. Quan el conflicte va acabar, la casa va passar a les mans de l’orde de les Dominiques de la Presentació, que van modificar considerablement el seu interior per convertir-lo en un col·legi religiós i van alçar un edifici annex.
A la dècada dels setanta, la joia modernista va ser venuda a la constructora Núñez i Navarro, amb plans de derrocar-la per construir nous habitatges. Una gran campanya posada en marxa pels veïns de Sant Antoni va poder paralitzar les obres durant més d’una dècada, fins que l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la propietat l’any 1984.
