A vegades es tenen molt bones idees, però, si no es proven, acostumen a quedar en res. L’Ajuntament de Barcelona vol facilitar aquesta fase crítica en qualsevol procés d’innovació convertint la ciutat en un gran banc de proves. Hi haurà qui necessiti testar la seva solució a la via pública o en una oficina, però també qui haurà de veure si funciona entre els assistents d’un concert.
Tots aquests espais s’obriran a aquells emprenedors i investigadors que ho necessitin amb una nova ordenança que preveu aprovar el consistori en el pròxim any. El primer pas es farà aquest dijous, quan se signi un decret d’alcaldia que estableixi el model organitzatiu per impulsar aquest nou marc regulador.
“Apostem per convertir la ciutat en un espai natural d’experimentació, on poder testar metodologies innovadores que generin valor públic i suposin més benestar social i qualitat de vida per a la nostra ciutadania”, ha defensat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, juntament amb la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. Una aposta clara per “crear entorns fàcils des del punt de vista regulatori, àgils i on la burocràcia no sigui un impediment per a la innovació, els canvis i les transformacions”, ha agregat Collboni. Aquest anunci arriba poc després de presentar el pla estratègic per a fomentar la ciència i la innovació a la capital catalana, amb una dotació de 130 milions d’euros d’aquí a l’any 2027 i mesures com ampliar els fons destinats al capital de risc fins als 60 milions d’euros i bonificacions en l’IBI per a empreses innovadores.
Amb el nou reglament, es preveu crear un inventari d’actius que es posaran a disposició de l’ecosistema emprenedor, però també dels centres de recerca i grans empreses per fer pilots o testar prototips. “Es proven productes o serveis que encara no s’han implementat en el mercat i es vol valorar si té sentit fer-ho”, resumeix Michael Donaldson, director de la fundació BIT Hàbitat, l’agència d’innovació urbana de l’Ajuntament de Barcelona, encarregada de liderar la definició de la futura ordenança.
La llista d’aquestes ubicacions, conegudes com a sandbox o entorns segurs i controlats on fer proves o experiments, es contempla que sigui llarga i que es vagi ampliant. En un principi, inclourà equipaments públics de l’Ajuntament, com les seves seus i biblioteques, així com la via pública, però també els esdeveniments públics que organitza, com la Mercè o la Marató. Donaldson posa exemples dels pilots que es podran fer com l’ús de sensors entre els participants de la Marató per analitzar el seu estat físic durant la prova i avisar-los de quan han de reduir el ritme, o facilitar una app que digui quina és la sortida més pròxima i buida en un concert de la Mercè. També es permetrà l’accés als espais virtuals del consistori, com el digital twin de la ciutat que està elaborant juntament amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC).
En una fase posterior, es buscarà signar convenis de col·laboració amb patronals com Pimec i Foment del Treball, i fundacions com el Cercle Tecnològic de Catalunya, amb l’objectiu d’ampliar l’abast de la normativa a empreses privades. També es vol facilitar l’accés a infraestructures com el Port de Barcelona. De cara als emprenedors i investigadors, la futura ordenança simplificarà els processos administratius que han de seguir per poder fer proves a la ciutat.
L’anunci de la nova ordenança ha coincidit amb la presentació de la guia Sandbox: entendre i implementar. Guia per a entorns controlats de proves, creada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Un dels casos previs d’aquest tipus d’espais el dona el sandbox financer de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), un espai que es va voler atreure a Barcelona.
