Al Sónar també es fan negocis

Deu startups presenten els seus plans de negoci en un pitch davant una audiència atenta, on s’hi barregen emprenedors, inversors i curiosos. Es troben a una sala del Palau de Congressos, a Fira Montjuïc, plena de gom a gom, deixant a alguns dels assistents sense cadira i obligant-los a quedar-se drets. Tenen menys de cinc minuts per explicar qui són i quines previsions tenen. Parlen dels milions que volen captar en rondes de finançament, els socis que estan buscant, els ingressos estables que ja han aconseguit i els països on es volen expandir.

Algú podria pensar que participen en una de les moltes fires que se celebren a Barcelona, però, llavors, se sent una mica de txumba-txhumba a la sala. A més, els ponents no van massa arreglats, vesteixen informals, amb samarretes i gorres, preparats per anar-se’n després a ballar al concert que sona de fons. I és que no són congressistes de salons com el Mobile World Congress (MWC) o l’Integrated Systems Europe (ISE) sinó que són assistents del Sónar.

Molts creuran que només és un dels molts festivals de música que se celebren cada estiu a la ciutat i pocs coneixeran que també inclou el Sónar+D, un programa de xerrades i conferències per conèixer les noves tendències de tecnologies creatives, així com fomentar que els seus assistents intercanviïn idees i, si hi ha sort, targetes per a futurs acords. Vaja, la fórmula que segueixen els congressos que protagonitzen molts titulars durant dies quan arriben a Barcelona. “El Sónar+D és el lloc on la gent fa negocis i, a més, es troba amb professionals d’altres sectors que no són necessàriament el seu”, explica la seva comissària, Antònia Folguera, “les fires són molt sectorials i nosaltres, dins de la nostra sectorialitat, som molt transversals, els assistents venen a ampliar el focus”.

Al pitch on deu startups es presenten al Palau de Congressos, tres són locals. Una d’elles és Soundsmarket amb Pau Agustí al capdavant, un e-commerce de segona mà especialitzada en equips per a DJ que ja s’ha expandit a França i preveu fer-ho en els pròxims mesos a Alemanya, amb la seguretat d’arribar a l’equilibri econòmic aquest mateix any. Després pren la paraula Aulart, dirigida per Marc Marzenit, una plataforma educativa online que forma a músics, amb professors com el productor de Coldplay i Jay Z. Compta ja amb 13.500 usuaris que paguen per les seves classes i ingressos d’1,35 milions d’euros. Finalment, parla SoundStorming, liderada per Arnau Bosch, anteriorment directiu creatiu global d’Apple. L’empresa emergent ha desenvolupat una plataforma perquè els artistes trobin noves maneres de connectar amb els seus fans i ja compta amb socis com Universal Studios, amb la previsió d’aixecar fins a 1,5 milions d’euros en els pròxims mesos.

Són xifres altes per a una indústria que està invisibilitzada a la ciutat, critica José Luis Zagazeta, impulsor de l’associació Barcelona Tech Music i empresari amb una llarga experiència en el sector a empreses com La Cúpula Music i Sonosuite. Presentacions com la del Sónar han de servir per donar a conèixer a les companyies que barregen música i tecnologia, a més d’atreure talent i capital. De fet, una de les empreses que participa al pitch, la francesa Hall Up, acaba d’obrir oficines a la ciutat.

Però al Sónar+D no només es produeixen presentacions d’empreses per trobar inversors i socis. El congrés compta amb un espai on s’exposen més de 80 projectes, més que duplicant la xifra de l’última edició, quan van ser una trentena. La majoria disruptius, com Nephogram, una app per quantificar el CO2 que s’emet cada vegada que es puja una foto a les xarxes socials. “Els influencers són climate killers“, alerta Andrés Galeano, el creador d’aquest projecte, “hem de ser conscients que Internet contamina”. Malgrat que ha sorgit com una proposta artística, Galeano veu clares les seves aplicacions empresarials, posant d’exemple que, de la mateixa manera que Twitter indica a quantes persones arriba un missatge, es podria dir també quant contamina. Floatgrids ve a Barcelona des de Tortosa amb una eina que ajuda a crear aplicacions de realitat virtual, facilitant a dissenyadors i desenvolupadors tots els símbols i tipografies que puguin necessitar per a les seves propostes, estandarditzant i agilitzant un procés a l’alça.

Al Sónar+D s’exposen més de 80 projectes disruptius, com Nephogram, una app per quantificar el CO2 que s’emet cada vegada que es puja una foto a les xarxes socials

I, després, hi ha les propostes per a les quals cal concentrar-se molt, com la del Barcelona Supercomputing Center (BSC), amb una visualització de dades que busca explicar com funciona la intel·ligència artificial (IA) per intentar evitar la seva demonització, assenyala l’investigador Fernando Cucchietti, aplicant-la en aquest cas per agrupar músics que s’assemblen com Rosalía i Calle 13 o Bad Bunny, Morad i Bad Gyal.

També hi ha propostes creatives com la de Yolanda Ruiz, que reivindica un sentit que creu oblidat en el món digital, l’olfacte, fent que la seva peça interactui amb els que s’acosten a ella, sense necessitat de tocar-la, només detectant la seva presència. Es troba a l’estand de Hac Te, iniciativa nascuda fa uns anys que busca explorar les interseccions entre tecnologia, art i ciència, explica la seva responsable executiva, Astrid Rousse, a més de radiografiar els agents que col·laboren en aquestes disciplines, amb un total de 360 a Catalunya. Mentre se’ls acosten possibles futurs socis al Sónar, tenen la mirada posada en les residències artístiques que impulsaran en breu a tres centres de recerca catalans.

Però al Project Area del Sónar+D també hi ha projectes consolidats. Un d’ells és Neuroelectrics, una empresa que produeix dispositius per tractar el cervell i un dels ponents clàssics en qualsevol saló que se celebri a Barcelona. És la primera vegada que participen en el festival de música electrònica, explica el seu director científic, Giulio Ruffini, però des de fa anys busquen les possibilitats que sorgeixen quan es combina la ciència amb l’art. Al seu estand al Palau de Congressos, presenten una proposta per generar art mitjançant la IA a partir de l’activitat cerebral, fins i tot, es crea un haiku. “Ser aquí ens permet fomentar la creativitat”, remarca Ruffini, qui assenyala que se’ls han acostat galeries d’art interessades en la seva proposta.

A mesura que passen les hores, el públic del Sónar+D es nodreix dels típics assistents de festival, got en mà, interessats a posar-se ulleres de realitat virtual o conèixer les propostes d’aquest any del Project Area, que va rebre més de 450 propostes, indica la seva comissària, Antònia Folguera. “Ens agrada dir que el Sónar no és un festival com els altres. El concepte festival té implícit un valor més celebratiu que un congrés o una fira. Però hi caben moltes maneres de celebrar i, sobretot, de trobar-se”, exposa Folguera, recordant que els fundadors d’un dels expositors estrella d’anteriors edicions, l’empresa de solucions immersives Broomx, es van conèixer precisament aquí. “Al Sónar es fan molts matchs. Si la gent no es trobés, no passarien moltes coses”, remarca. Enguany, es preveu que els visitin més de 5.000 professionals, a l’espera del pròxim cas d’èxit d’aquest congrés que no és exactament un congrés.