Aleix Paris: “El cotxe autònom salvarà milions de vides”

“Barcelona pot ser al segle XXI una de les ciutats de referència per viure i treballar a escala global”, encara que, primer, ha de fer els deures i dotar-se de les eines adequades per executar intervencions urbanístiques estratègiques que contribueixin a impulsar la seva economia, a resoldre el repte de l’habitatge i assegurar l’èxit de la transició de la tercera a la quarta revolució industrial. Aquestes són algunes de les principals reflexions que va fer Ramon Gras, City Science Researcher de Harvard i cofundador de la consultora Aretian Urban Analytics and Design, durant la seva participació en la tercera sessió dels Barcelona Global Duets, una sèrie de diàlegs sobre qüestions d’actualitat fruit de la mirada de dos barcelonins globals socis de Barcelona Global.

Ja teniu disponible en aquest mateix article el vídeo de la conversa que Gras va mantenir amb un altre membre de l’International Council de Barcelona Global, Aleix Paris, enginyer de software de l’empresa californiana de vehicles autònoms Waymo, propietat d’Alphabet, el hòlding al que també pertany Google. Segons Paris, el cotxe autònom permetrà “salvar milions de vides” i possibilitarà que les ciutats siguin més eficients i tinguin un volum de congestió molt inferior a l’actual.

En col·laboració amb The New Barcelona Post i moderats per la periodista i consellera delegada de TheCreativeAgency, Bibiana Ballbè, Gras i Paris van debatre en aquest Duets sobre mobilitat i sobre el futur de les grans ciutats i tots dos van coincidir a assenyalar que la capital catalana es troba molt ben posicionada per ocupar una posició destacada a la lliga global de les ciutats més avantatjades del món. “Veig Barcelona en bona forma”, va admetre Gras tot just arrencar el diàleg i després d’haver viscut uns mesos a la ciutat, ja que habitualment resideix a Boston. En la mateixa línia, Paris ha destacat que en una visita recent va quedar “sorprès de com funciona de bé el transport públic en comparació amb moltes ciutats dels Estats Units”.

Per a aquest enginyer especialitzat en software de robòtica, Barcelona encaixa amb la tipologia de ciutat on el vehicle autònom “té molt potencial”, encara que no es va atrevir a aventurar quan podrem veure circulant els primers cotxes sense conductor. Aquest futurible, però, ja és realitat a les ciutats nord-americanes de Phoenix i San Francisco, on Waymo ja ha llançat el primer servei de viatges autònoms del món, que els ciutadans poden utilitzar com un taxi a través de l’aplicació Waymo One. “Efectivament, els cotxes autònoms ja existeixen, jo els he provat! Sembla ciència-ficció i encara em sorprèn veure un cotxe sense ningú al volant, però aquesta tecnologia ja és una realitat. Aviat començarem a operar també a Los Angeles”, va explicar Paris, que treballa a la central de la companyia a Silicon Valley (Califòrnia).

L’enginyer va explicar que els vehicles autònoms que estan dissenyant tenen capacitat per adaptar-se a les ciutats existents i que podran conviure perfectament amb els vehicles tradicionals durant tota la fase de transició, que es preveu llarga. “El nostre cotxe s’adapta totalment a les ciutats tal com existeixen avui. Prediu a bord i en temps real què faran els altres usuaris de la carretera, siguin vianants, ciclistes o els conductors tradicionals. Interactuen de manera semblant a un humà per poder arribar a la destinació de manera segura”.

Desafiaments ètics i legals

Segons Paris, el futur de les ciutats serà molt millor amb els cotxes autònoms, ja que hi haurà menys accidents i se salvaran “milions de vides”. “S’estima que cada any 1,3 milions de persones moren per accidents de trànsit i el 94% es deuen a errors humans. Amb el vehicle autònom tindrem ciutats més eficients, amb menys accidents i amb menys congestió, perquè n’hi haurà, per exemple, menys quilòmetres buits d’un taxi buscant passatgers. Aquest tipus de vehicles seran un bon complement per al transport públic i faran que sigui menys necessari tenir un cotxe personal, és a dir, caldrà menys pàrquings i això implica més espais verds… seran ciutats més sostenibles i, a més, tots els vehicles autònoms són 100% elèctrics, i per això es reduiran també les emissions”, va avançar.

Aleix Paris: “S’estima que cada any 1,3 milions de persones moren per accidents de trànsit i el 94% es deuen a errors humans. Amb el vehicle autònom tindrem ciutats més eficients, amb menys accidents i amb menys congestió”

Tant Paris com Gras van explicar que també estan en marxa diverses iniciatives per aplicar el vehicle autònom al sector del transport i la logística, amb camions de llarg recorregut que no necessitaran parar i milloraran la seguretat viària, i vehicles de repartiment que optimitzaran la distribució al centre de les ciutats, un sistema que ja s’està provant a Chicago. “És una realitat que es va obrint pas, però que presenta algunes dificultats de tipus legal i psicològic que farà que la transició sigui una mica lenta”, va apuntar Gras. Segons l’urbanista, aquest sector encara ha de resoldre certes casuístiques i enfrontar-se a “dilemes morals” de difícil resolució, com ara quines vides cal prioritzar en cas d’accidents. “Si hi ha accidents, les responsabilitats de qui seran?“, es va preguntar Gras.

Aleix Paris li va respondre que el fet d'”haver de triar entre una vida o una altra és un cas límit” i que aquesta situació de preguntar-se a qui salvar en cas d’accident “simplement no procedeix, perquè els salvarem a tots!”. “El cotxe de Waymo pot percebre els obstacles a tres camps de futbol de distància”, va emfatitzar.

A l’espera que aquesta tecnologia es vagi perfeccionant i avançant, els dos experts van coincidir en el fet que és bàsic impulsar el cotxe elèctric i, per això, cal incrementar substancialment els punts de recàrrega. “Tant als Estats Units com aquí, només l’1% del parc total de vehicles són elèctrics o híbrids. És necessari crear un sistema de punts de càrrega ben distribuïts perquè no sigui un element limitant. Però hi ha un altre problema: l’incentiu econòmic. Els EUA, per exemple, són un país que té abundants combustibles fòssils… això dificulta molt aquesta transició cap al vehicle elèctric“, va reflexionar Ramon Gras.

L’herència del Pla Cerdà

L’urbanista va indicar que Barcelona, malgrat el que es pugui pensar, té una posició avantatjada en matèria de mobilitat, ja que el 74% dels desplaçaments es fan en transport públic o a peu, “un percentatge molt elevat” que és impensable en moltes ciutats americanes amb un model urbanístic de baixa densitat que dificulta l’eficiència del transport públic. “Efectivament, a Silicon Valley és literalment el que passa: baixa densitat de població i molta extensió. Tot queda lluny, de manera que el cotxe és absolutament necessari”, va dir Paris, que va apuntar que a San Francisco, a diferència d’altres capitals, sí que és “fàcil viure amb un cotxe elèctric”.

Per a Gras, el model de Barcelona “és un bon punt de partida” per aconseguir aplicar, per exemple, conceptes com el de la ciutat dels quinze minuts, que permet als ciutadans poder accedir caminant a tots els serveis essencials. Aquest ideal, però, encara és molt lluny de la majoria de grans ciutats del món, ja que, segons Gras, “dels 500 milions de persones que viuen a les regions metropolitanes, menys del 5%, un 4,5%, compleixen aquests estàndards”.

En aquest punt, Gras va reivindicar la figura d’Ildefons Cerdà, de qui sent una “gran admiració” per la seva “visió humana”, per “posar les persones al centre” i aplicar uns criteris que avui “continuen totalment vigents”. “Era brillant, però malauradament no sempre va tenir el reconeixement que es mereixia. Va ser un home visionari que es va anticipar 200 anys a la seva època. L’admiro molt i em serveix d’inspiració”, va subratllar Gras.

Ramon Gras: “Ildefons Cerdà era brillant, però malauradament no sempre va tenir el reconeixement que es mereixia. Va ser un home visionari que es va anticipar 200 anys a la seva època. Ho admiro molt i serveix d’inspiració”

Segons l’urbanista, les virtuts que té la capital catalana es deuen precisament a Cerdà: “Barcelona compta amb un llegat important, perquè el 45% del disseny morfològic és herència del Pla Cerdà, que tenia uns nivells ben pensats de densitat i distribució d’usos”. En aquest sentit, Gras va explicar que Barcelona té una densitat de 16.500 habitants per quilòmetre quadrat i la seva morfologia propicia, per exemple, que la despesa hídrica sigui de les més baixes del món i que els temps de desplaçament en transport públic o el volum de les emissions siguin “notablement inferiors a ciutats comparables com Atlanta o Seattle”.

El model de Boston

Després de ser preguntat per la ciutat del globus que pot ser un bon referent per a Barcelona, Gras va apuntar a Boston. “És una ciutat que té moltes virtuts: una qualitat urbanística superior, transport públic molt desenvolupat i un teixit d’usos molt ben pensat”, que ha afavorit que la ciutat tingui alguns dels millors hospitals, universitats i centres de recerca del món. “Boston disposa de cinc ecosistemes d’innovació madurs, és el districte d’innovació més potent del món gràcies a Harvard i el MIT, amb 45.000 professionals… dues terceres parts dels quals treballen en activitats intensives de coneixement i generen una quantitat descomunal de patents i innovacions”, va assenyalar.

Segons Gras, Boston ha sabut “treure partit d’una estratègia molt interessant: generar una tensió creativa entre el món de les noves idees, és a dir, del món acadèmic i dels centres de recerca capdavanters, amb els verticals de la indústria, tant de serveis com de producte d’alt valor afegit”. A Europa, també han sorgit iniciatives interessants i “ecosistemes d’innovació molt potents”, ha detallat, a ciutats com Budapest, Manchester, Liverpool, Tolosa, Amsterdam, Rotterdam i Tallinn.

Talent individual i talent col·lectiu

I Barcelona? “Barcelona té un problema —va constatar Gras—: el nostre talent individual és superior al col·lectiu. Tenim gent amb molt de talent, en tots els àmbits, en canvi, els sistemes de presa de decisió, de relació, dificulten certament el desenvolupament del talent. Tenim una cultura organitzativa pobra i això provoca que tinguem grans companyies que s’han estancat a la tercera revolució industrial i no a la quarta, un teixit de pimes amb grans dificultats per créixer, i un ecosistema de startups molt notable quantitativament, però que ofereix una qualitat en els productes i serveis que desenvolupen inferior a la d’altres països, això dificulta l’atracció de talent, dificulta el recorregut dels joves per desenvolupar la seva carrera professional i genera incentius perquè la gent se’n vagi”.

Davant d’aquesta contundent realitat, Bibiana Ballbè li va preguntar si som conscients que ens passa això a Barcelona? I Gras es va tornar a sincerar: “Sento dir-ho, però crec que no. Hi ha una autopercepció una mica distorsionada”, va sentenciar, a més de criticar que en molts àmbits la ciutat s’ha quedat “ancorada en el passat”, fet que explica que “constantment” es miri als Jocs Olímpics del 92. “A vegades estem volent tornar a un passat que no tornarà i desaprofitant les oportunitats del present”, va advertir.

I què cal fer aleshores? “Cal donar un nou impuls tant urbanístic, com econòmic”, va reivindicar, després de recordar que l’urbanisme té un impacte directe en l’economia i que també influeix en l’atracció i la retenció del talent. “Cal impulsar intervencions estratègiques ben planificades que ens ajudin a passar de la tercera revolució a la quarta amb èxit perquè no ens trobem d’aquí a deu anys amb què hem perdut oportunitats”, va reiterar.

Segons Ramon Gras, “Barcelona té els ingredients, però no les eines” per ser un referent europeu en un nou urbanisme que permeti impulsar l’economia i la quarta revolució industrial. “Hi ha estratègies de disseny urbanístic que afavoreixen que aquestes economies del coneixement puguin florir”, va destacar. “Per això, cal posar les eines al servei que aquests ingredients es combinin de la millor manera perquè les dinàmiques afavoreixin aquesta transició”, va dir Gras, que va enumerar diversos reptes als quals ha de fer front Barcelona en el camp urbanístic, com la construcció d’habitatges, la dinamització de l’economia i l’escassetat de recursos hídrics i energètics que pateix estructuralment la regió metropolitana.

Segons va explicar, aquestes eines són fruit d’avenços tecnològics i científics, com ara la intel·ligència artificial, que permeten “disposar d’un diagnòstic més fi” a l’hora de prendre les decisions i establir projeccions amb múltiples escenaris de futur que responguin a les necessitats. “Són eines que estan disponibles en el món acadèmic, però que encara no s’han integrat en el sistema de presa de decisions a les grans ciutats”, va lamentar.

Així, en una ciutat on l’espai és molt limitat, va instar a prendre consciència de la importància de pensar molt bé el disseny morfològic perquè el traçat dels carrers, la densitat dels espais urbans i els usos que s’assignin responguin realment a les necessitats de futur i als sectors industrials i econòmics que es vulguin afavorir. “No hi ha una consciència social prou forta que hi ha una part dels sectors de l’economia que estan en risc de desaparèixer els pròxims anys si no hi ha un impuls d’innovació i de sofisticació dels productes i serveis. Disposem dels ingredients, però necessitem un impuls regenerador, sigui a zones estratègiques, com el Besòs o les Tres Xemeneies, o sigui a Esplugues, a l’Hospitalet… Es requereix un impuls territorial, urbanístic i econòmic important”, va reflexionar l’expert.

Gras defensa un model urbanístic per a la regió metropolitana dels cinc milions d’habitants que aposti pel policentrisme harmònic, basat en una distribució igualitària de serveis essencials, però amb una concentració d’usos ena zones molt estratègiques que afavoreixin les activitats intensives en coneixement i que es produeixi la “tensió creativa necessària entre la universitat i l’empresa”, tal com passa a Boston. “Si combinem aquesta visió de disseny i gestió amb aquestes intervencions localitzades de molta qualitat, Barcelona pot ser al segle XXI una de les ciutats de referència per viure i treballar a escala global”, ha sentenciat.

Aleix Paris també va demanar més esforç de col·laboració entre el món de les universitats i les empreses. “A Barcelona hi ha talent i bones universitats, però s’hauria de potenciar més la col·laboració entre tots dos, com passa als EUA”, va afirmar, després de mostrar-se “optimista” amb el futur de la ciutat. “Barcelona és una ciutat moderna, amb bon transport públic i centres de recerca molt potents; té el potencial, té el talent, ens falta retenir-lo”, va concloure Paris.