Amb M de marató

Amb ema de matinar, de ment, de mèrit, de mètode, de motivació, de març. Amb ema de metròpoli, de metàfora, de moviment, de mar, de marca. Amb ema de mostrar i de medalla. Una marató situa la ciutat en un focus internacional per uns dies, no només per la moguda que implica a nivell organitzatiu, de dissenyar un recorregut atractiu i representatiu, tancar carrers, comunicar-ho als veïns afectats, pensar plans d’evacuació, reclutar voluntaris, pintar la línia blava que dibuixa la ciutat en 42 kilòmetres, sinó també pel món. Com fer que aquest esdeveniment sigui el motiu pel qual moltes persones decideixin visitar la nostra ciutat, enamorar-se dels nostres carrers, de la nostra gent, aquesta energia única que desprèn cada ciutat quan els corredors ocupen els carrers i la ciutat és l’amfitriona mundial de l’esport per un dia.

Una marató comença quatre mesos abans del dia de la cursa. Comença amb els entrenaments pautats, les matinades, la resiliència, el control a la dieta. Sortir a córrer sense ganes, amb ressaca, sense dormir, amb la regla, després d’una mala nit, i amb fred, pluja, calor i humitat. Negociar amb la família, gestionar fills i compromisos. Una marató és una experiència física i mental dura. Només un 1% de la població mundial han corregut i han acabat una marató. No cal haver-ne acabat cap per sentir-te millor, però, en qualsevol cas, és una prova que es cuina a foc lent i té molts moments de dubte i de temptació d’abandó. La marató és una metàfora de la vida, és tenir un objectiu clar i organitzar cada passet fins a arribar a aconseguir-ho. És el més semblant a la vida mateixa. A les relacions de parella, als objectius professionals, als teus èxits acadèmics, al teu camí d’aprenentatge com a mare si ho ets, a la teva determinació a aconseguir els teus somnis, a les ganes d’atrevir-te. I com tot a la vida, el més important i divertit és el procés, el camí.

Barcelona fa marca de ciutat organitzant una de les maratons més valorades del món. Des del 1980 fins avui, s’han celebrat 47 edicions, aquest any ha estat la de més participació, amb 27.000 corredors i corredores. Us puc assegurar que es vivia marató a la ciutat des dels dies anteriors, quan veus els atletes de 109 països arribant a la ciutat, reconeixent els carrers i estimant-los una mica més.

Un 60% de corredors eren estrangers. El dia abans de la marató vaig conèixer a l’Adelina, una dona francesa de Lió que era a Barcelona per córrer la seva primera marató. Vam coincidir fent-nos un massatge als peus prop del punt de sortida i vam compartir les emocions, dubtes i pors que porta tota marató. Jo li vaig fer d’ambaixadora, vaig recomanar-li llocs per passejar i visitar, i li vaig assegurar que quedaria meravellada pels barcelonins i la seva alegria als carrers. Li vaig dir que Barcelona l’ajudaria a córrer.

El matí de la cursa respires il·lusió, ganes, cansament, dubtes i por, en tots els idiomes del món, en atletes de totes les edats, condicions i tendències. Hi ha joves, avis, alguns disfressats, altres mig nus i altres molt abrigats. Però el somriure ens uneix a tots. Als nostres calaixos de sortida somriem, ens mirem, sabem el que ens ha costat arribar-hi, i volem ser-hi, passi el que passi. Durant la cursa apareixen les llebres que ens ajuden a perseguir aquesta línia blava, ens cuiden, motiven i suporten. I celebrem Barcelona en estat pur. Ens sentim orgulloses de ser-ne part, voregem la Sagrada Família, el Passeig de Gràcia, les nostres platges i l’Arc de Triomf, ens sembla el paradís. Hi ha un 20% que no hi arriben. I l’altre 80% han experimentat una muntanya russa emocional durant quatre hores que és la miniatura d’una vida. Al final constatem que sempre podem una mica més, que la vida és atrevir-se i que els nostres carrers i la seva gent són els millors complements per a aquesta experiència, en molts casos transcendental.

Conec bé que se sent i com és de difícil aquest repte. Aquesta vegada vaig acabar i vaig gaudir la meva onzena marató, amb un dorsal molt especial. Pots posar el que vulguis al teu dorsal, i just aquest any l’empresa que va fundar el meu pare fa 42 anys, els mateixos kilòmetres que els 21.644 finishers vam córrer. Em cridaven: “Va Sirena!”.

Celebro les marques valentes que patrocinen aquesta carrera i construeixen llegat. La marató d’enguany ha tingut la participació més gran de dones de la història a Barcelona, un 23%, i un 20% de llebres oficials eren dones; set de 35. Barcelona és més bonica gràcies també a la marató.