Comprar un préssec sempre és una incògnita, ja que és molt difícil saber si tindrà la dolçor o el punt de maduració desitjat pel client. És possible reduir aquesta incertesa aplicant tecnologia punta? Hi ha algun sistema que permeti garantir al consumidor que s’emporta a casa el préssec perfecte? Donar una resposta afirmativa a aquestes dues preguntes és l’objecte d’un projecte de recerca i desenvolupament (R+D) pioner que combina l’ús de dues tecnologies, l’infraroig proper i la intel·ligència artificial (IA) i que lidera el grup Ametller Origen en aliança amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Batejat amb el nom d’AO Sensor, el projecte forma part d’Agrosmed (Agroindústria Sostenible i Circular al corredor del Mediterrani), l’aliança empresarial que van impulsar catorze companyies amb l’objectiu d’obtenir les ajudes per al sector agroalimentari previstes en el marc del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que impulsa el Ministeri d’Indústria. Els diferents socis d’Agrosmed realitzen projectes col·laboratius per a la descarbonització de la indústria, la millora de la sostenibilitat dels productes i la circularitat dels processos, però també impulsen iniciatives de recerca individuals, com és el cas d’Ametller Origen amb AO Sensor, que compta amb un pressupost d’1,3 milions d’euros.
La idea d’Ametller Origen és incorporar, en una primera fase, la tecnologia d’infrarojos combinada amb IA als seus obradors d’elaboració de cremes i gaspatxos, i de iogurts i productes lactis, i, més endavant, l’adoptarà també als magatzems de distribució de fruita i verdura per poder classificar de forma òptima tot el gènere i enviar, per exemple, a les botigues només aquells préssecs que garanteixin la total satisfacció dels clients.
I en què consisteix aquesta tecnologia que permetrà encertar sempre amb els préssecs i també amb la resta de fruites i verdures? L’aplicació d’infrarojos a un producte fresc és un sistema no destructiu que permet obtenir informació de les propietats fisicoquímiques d’aquesta matèria primera. En passar un lot de préssecs o de tomàquets per la màquina s’obté informació de múltiples paràmetres, com la dolçor, l’acidesa o el contingut en aigua.
L’objectiu d’AO Sensor és utilitzar totes les dades que aporten els infrarojos i combinar-los amb la IA per crear uns models matemàtics que permetin saber, sense necessitat de provar-ho, si un préssec està o no perfecte per al consum. Així, la forma de la longitud d’ona dels infrarojos que fan vibrar els enllaços químics d’un préssec madur i dolç és diferent de la forma que s’obté amb un préssec insípid i verd. La clau és entrenar el model per identificar la forma de l’ona que més s’ajusta al préssec perfecte i poder classificar així grans volums de manera senzilla.
El projecte d’R+D d’Ametller Origen se centra en aquesta primera fase a millorar el procés d’elaboració del gaspatxo, un dels productes estrella de la cadena liderada per Josep Ametller. En aquest cas, l’objectiu és doble: assolir una major qualitat i homogeneïtzació del producte, és a dir, que el gaspatxo sàpiga sempre igual, i reduir costos minimitzant el consum energètic i el malbaratament alimentari.
Per elaborar gaspatxo, la marca utilitza sempre quatre varietats de tomàquets. Ara, gràcies a la tecnologia d’infrarojos podrà saber exactament la quantitat d’aigua, acidesa o dolçor d’aquests tomàquets i ajustar-ne la proporció per obtenir la recepta perfecta. “Amb aquesta tecnologia sabrem exactament la quantitat de cada ingredient que necessitem fer servir, obtenint un producte més homogeni”, explica Joan Simó, director de l’àrea d’R+D i Sostenibilitat d’Ametller Origen.
Segons Simó, actualment, el control de qualitat es realitza manualment, tastant el gaspatxo. De vegades, cal corregir només el lot d’oli i sal, i en altres casos cal descartar tota la partida. “Volem evitar que això passi, fet que ens permetrà reduir el malbaratament i estalviar també en consum d’energia”, explica Simó, que destaca la importància de poder comptar amb una tecnologia d’aquestes característiques quan es treballa amb múltiples receptes i tipus de producte, com és el cas del gaspatxo. “Gràcies als infrarojos i a la IA podrem automatitzar tot aquest sistema de control de qualitat d’una forma ràpida i no destructiva, enviant a les botigues només aquell producte que estigui perfecte”, assegura.
Joan Simó: “Innovem per transferir coneixement a tota la cadena i aportar valor als nostres camps de cultiu, a l’obrador i a les nostres botigues, i també a tots els nostres proveïdors, com a agricultors i Pimes“
Joan Simó destaca que l’aplicació de la tecnologia d’infrarojos combinada amb IA en l’àmbit de les fruites i verdures “és totalment pionera al món”, ja que, fins ara, al sector de l’alimentació s’havia emprat principalment en la producció de farina, productes lactis, oli i vi, entre d’altres. Un cop implantada a les seves línies de producció de gaspatxo i cremes de verdures, el següent pas serà aplicar la tecnologia als magatzems de l’empresa o, directament, a les botigues perquè el client pugui saber exactament el grau de dolçor dels préssecs, melons o qualsevol mena de fruita que estigui a la venda. “Podrem certificar al client les característiques de cada producte que estem venent”, anticipa. “El nostre objectiu no és només garantir que aquest préssec és bo, sinó evitar el malbaratament alimentari, caracteritzant molt bé cada lot de producte i donant-li la sortida de mercat més convenient en cada cas”, argumenta.
El director d’R+D d’Ametller Origen considera “totalment disruptiu” el projecte perquè revoluciona la manera com tradicionalment s’ha comercialitzat la fruita. “Sempre s’ha venut i classificat per calibre, és a dir, per la mida. Però ara, l’indicador serà la qualitat, el sabor o la dolçor”, emfatitza.
El projecte d’R+D AO Sensor es va iniciar a finals del 2023 i ara es troba en plena fase de recollida de dades per poder elaborar els models d’IA. A més del centre que l’IRTA té a Lleida (Fruit Centre), en aquesta fase de recerca hi participen tres grups de recerca en IA, sensòrica i telecomunicacions de la UPC. L’objectiu és que el projecte, en què treballen unes 30 persones, culmini el juny de 2025. Si aquesta primera fase finalitza amb èxit i s’obtenen els resultats esperats, Ametller Origen posarà en marxa un segon projecte per implementar aquesta nova tecnologia al nou obrador que la companyia construirà a l’Agroparc de Gelida i que es preveu posar en marxa a finals del 2026.
Joan Simó: “Aquesta tecnologia és totalment disruptiva. Sempre s’ha venut i classificat la fruita per calibre, és a dir, per la mida. Però ara, l’indicador serà la qualitat, el sabor o la dolçor“
“AO Sensor és un clar exemple de la forta aposta que Ametller Origen realitza per la innovació i la transferència tecnològica. Innovem per transferir coneixement a tota la cadena i aportar valor als nostres camps de cultiu, a l’obrador i a les nostres botigues, i també a tots els nostres proveïdors, com a agricultors i Pimes. El nostre objectiu és alimentar millor els nostres clients, oferint-los millors productes, més sostenibles, més saludables i més plaents”, subratlla Joan Simó.
Amb una xarxa més de 140 botigues, Ametller Origen va facturar per primera vegada més de 500 milions d’euros el 2023 i el seu pla de creixement contempla l’obertura d’una desena de nous establiments a l’any, amb la vista posada a teixir la dècada que ve una xarxa al voltant de 250 establiments a Catalunya. En els darrers deu anys, el grup ha invertit 160 milions i la seva plantilla supera els 3.800 treballadors.
Ametller Origen iniciarà finalment aquest estiu a Gelida (Alt Penedès) les obres de construcció de l’Agroparc Penedès, un complex agroindustrial sostenible i basat en l’economia circular que donarà pas a un nou model de producció agrícola i permetrà incrementar substancialment la capacitat de producció de plats preparats i altres productes elaborats que constitueixen el motor de vendes de la cadena juntament amb les fruites i verdures. Aquesta primera fase, que inclou el projecte d‟urbanització dels terrenys i la construcció del nou obrador, suposarà una inversió de 60 milions d’euros.
