La maquinària pesant de les constructores Comsa i FCC treballa des de fa setmanes a l’interior d’un immens forat al solar que fins al gener passat ocupava l’emblemàtica botiga que Porcelanosa tenia a L’Hospitalet de Llobregat. Situat davant de l’Ikea i de la icònica torre vermella que acull l’Hotel Santos Porta Fira, en aquest terreny s’alçarà el pavelló que permetrà incrementar en un 25% la superfície firal del recinte que Fira de Barcelona té a Gran Via. Pressupostat en més de 320 milions d’euros, es tracta d’un projecte estratègic per a Barcelona i el conjunt de Catalunya, ja que els 60.000 metres quadrats nous de superfície expositiva permetran a la institució que presideix Pau Relat consolidar la seva posició a la Champions League del sector firal i atraure noves fires i congressos de referència global.
“Estem davant d’un dia històric”, ha destacat Relat aquest dilluns durant l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra d’un gegantí edifici (de 120 x 135 metres), anomenat Hall Zero, que permetria acollir en el seu interior una illa sencera de l’Eixample, o dos camps de futbol o 10 piscines olímpiques. “Serà un edifici únic, un autèntic referent al món firal que ens brindarà un futur brillant”, ha augurat el president de Fira de Barcelona, després de subratllar que l’entitat reafirma amb aquest projecte la seva forta vocació de ser “un motor de desenvolupament econòmic i social” per a tot el territori. La previsió és que les obres del complex, dissenyat per l’arquitecte japonès Toyo Ito i l’estudi barceloní B720 –liderat per Fermín Vázquez– finalitzin el tercer trimestre del 2026.
Amb una superfície construïda total de 135.400 m², el nou edifici afegirà 63.600 m² d’espais firals expositius, per la qual cosa el recinte de Gran Via passarà dels actuals 240.000 m² a més de 300.000 m², situant-se a l’elit mundial dels equipaments firals i de congressos, tant per les dimensions com per les avançades infraestructures tecnològiques i una ubicació única, a pocs minuts d’un aeroport internacional i del centre de Barcelona, una de les ciutats del món més desitjades pel turisme de negocis.
El nou pavelló Hall Zero estarà connectat amb l’actual recinte de Gran Via a través d’una passarel·la elevada sobre l’Avinguda Joan Carles I, que enllaçarà amb l’espina central que recorre els diferents palaus firals. La superfície expositiva de Hall Zero estarà distribuïda en dues plantes, a les quals s’accedirà a través d’un vestíbul gegantí d’11.800 m² que albergarà un centre de congressos per a 1.500 persones, amb dos auditoris, quatre sales de conferències, una àrea de protocol, 66 sales de reunions, sala de premsa i un gran foyer amb els espais destinats a les acreditacions i atenció als visitants. També hi haurà un espai comercial i grans terrasses amb zones verdes. Des del vestíbul s’accedirà, a més, a la torre d’oficines que completa el projecte immobiliari, promogut i finançat per la societat Fira 2000, controlada per la Generalitat.
Aquesta torre, que s’alçarà a tocar de la Plaça Europa, al carrer Ciències de l’Hospitalet, disposarà de 12 plantes que sumaran una superfície construïda de 22.880 m², a raó de 1.990 m² per planta. Des que es va concebre el projecte el 2019, estava previst que aquestes oficines es destinessin a usos administratius, i ara fa una setmana es va conèixer que serà la mateixa Generalitat qui ocupi la majoria dels pisos de l’immoble, un anunci que s’inscriu dins de la nova política patrimonial que preveu impulsar el Govern els anys vinents i que suposarà tornar a invertir en immobles de propietat per ubicar els seus diferents departaments i funcionaris. Aquesta decisió implica que la Generalitat comprarà a Fira 2000 la nova torre d’oficines, on podran treballar al voltant de 1.200 persones. Se’n desconeixen els detalls de la transacció, però el Departament d’Economia ha xifrat en 68 milions d’euros el pressupost de construcció de la torre.
Pla inversor de 500 milions
Però quant costarà la totalitat del nou complex? Incloent-hi el nou pavelló a doble alçada Hall Zero, la zona posterior de molls de càrrega i descàrrega, el vestíbul, les dotze plantes d’oficines, la passarel·la elevada de connexió i la urbanització de l’entorn, el pressupost actual és de 323 milions d’euros, una xifra que és sensiblement superior a les estimacions inicials efectuades el 2019, quan es parlava de 200 milions. A aquests 323 milions destinats a l’ampliació de Gran Via cal sumar 175 milions més que, segons el pla d’infraestructures de Fira de Barcelona, s’invertiran en el projecte integral de remodelació de l’històric recinte de Montjuïc, fet que eleva el pressupost inversor a un total de 498 milions. L’objectiu és que l’ampliació de Gran Via estigui a punt el 2026, mentre que els treballs per posar al dia Montjuïc no culminaran fins al 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional del 1929.
I com es finançaran aquests 500 milions d’euros? La decisió de guanyar espai a Gran Via és fruit d’un gran acord institucional que es va assolir el febrer del 2019 tot i que el context polític era extremadament complex. Revalidant l’esperit de màxim consens i col·laboració publicoprivada que va permetre que Fira de Barcelona es refundés amb èxit l’any 2000, la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van aconseguir pactar un projecte financer “amb mirada llarga” que contemplava tant la sol·licitud de préstecs bancaris com importants aportacions públiques en forma de capital.
Com ja va passar amb la primera gran ampliació del recinte de Gran Via entre el 2000 i el 2009, tot el projecte s’executa a través de la societat patrimonial Fira 2000, que és la propietària dels palaus firals, per la qual cosa Fira de Barcelona li paga un cànon anual per l’ús i l’explotació de les instal·lacions. Actualment, la Generalitat controla el 52,42% del capital de Fira 2000 i la resta es distribueix entre les altres cinc institucions anteriorment esmentades: Ajuntament de Barcelona (24,05%), Ajuntament de L’Hospitalet (7,44%), Diputació de Barcelona (7,44%), Àrea Metropolitana (7,44%), i la Cambra de Comerç (1,21%).
Quan es va rubricar l’estructura econòmica del pla d’infraestructures, el 29 de novembre del 2019, es va estimar que les obres de Gran Via i de Montjuïc tindrien un cost de 333 milions. Aquesta xifra, però, ha escalat ara fins a 498 milions. El pla de finançament preveia endeutar-se en un màxim de 350 milions mitjançant la sol·licitud a la banca d’un préstec sindicat de 175 milions, més 175 milions més que es demanarien al Banc Europeu d’Inversions (BEI). Amb el BEI es va assolir finalment un acord el juny del 2022, quan es va pactar un primer préstec per un import de 110 milions.
L’any 2019 es va estimar que les obres de Gran Via i de Montjuïc tindrien un cost de 333 milions, una xifra que ha escalat ara fins a 498 milions
Al costat dels crèdits bancaris, el projecte financer establia que les sis institucions accionistes de Fira 2000 havien de fer unes aportacions de capital de 157,91 milions d’euros durant el període 2022-2026 en la mateixa proporció que la seva participació accionarial. “El projecte financer també recull el compromís de totes aquestes institucions per continuar amb les aportacions amb un total de 576,07 milions d’euros entre el període 2027 i 2051”, afegia el pacte. Finalment, es va acordar incrementar de 8 a 12 milions d’euros —10 milions de fix i 2 milions en variable– el cànon anual que paga Fira de Barcelona, fins a arribar a un total de 60 milions en 5 anys, però amb el compromís d’anar augmentant el cànon gradualment, de quinquenni a quinquenni, fins a arribar als 116,7 milions en el període 2047-2051, fet que es traduiria en 23,3 milions d’euros fixos i 20 milions de variables.
A l’acte de col·locació de la primera pedra de les obres d’ampliació cap autoritat no ha fet referència al cost de les obres ni al pla de finançament, del qual es desconeix si ha patit canvis a conseqüència de l’encariment del pressupost. La construcció del complex es va adjudicar a una unió temporal d’empreses (UTE Fira Zero) integrada pels grups FCC (60%) i Comsa (40%).
Un projecte per a l’economia del futur
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha titllat de “molt rellevant” l’inici de les obres, ja que suposen l’obertura d'”una nova etapa” d’èxits per a la Fira de Barcelona. “Aquests 60.000 m² addicionals són el preludi de nous congressos d’abast mundial que triaran celebrar-se a Barcelona els pròxims anys”, ha emfatitzat el president. “Hem plantat una llavor per a la creació de molts nous llocs de treball i la captació de noves inversions”, ha apuntat Aragonès, al·ludint al cercle virtuós que suposa tenir una “sòlida base industrial”, una “potent xarxa de centres tecnològics”, infraestructures logístiques competitives, talent, i un “espai firal de primer nivell”. “Catalunya és la capital tecnològica del sud d’Europa gràcies a factors com tenir el MWC. Estem construint la Fira i l’economia del futur”, ha subratllat el president.
Per part seva, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha manifestat que el projecte d’ampliació transmet un missatge molt clar: “creiem i confiem en el futur econòmic de Barcelona i la seva àrea metropolitana”. “Volem créixer econòmicament, però no de qualsevol manera. Volem fer-ho apostant per la tecnologia, la sostenibilitat i el valor afegit, per poder tenir llocs de treball més ben pagats i més estables. La Fira ens permet avançar en aquests àmbits”, ha assenyalat l’alcalde. “Tenim l’ambició de liderar l’àmbit firal al món”, ha conclòs Collboni, tota una declaració de principis que ha assegurat que només serà possible si s’aconsegueix mantenir el consens institucional i la col·laboració publicoprivada, que ja ha demostrat “que dóna fruits tangibles”.
Producció d’energia renovable
Segons Fira 2000, companyia que presideix Josep Maria Vilarrúbia (secretari general d’Economia i Hisenda) i dirigeix David Poudevida, el nou Hall Zero serà un edifici exemplar en sostenibilitat (certificació LEED) i incorporarà avançats sistemes d’estalvi i aprofitament de l’aigua, a més de generar energia renovable, tan eòlica com solar. Concretament, el pavelló disposarà de 2.152 panells fotovoltaics que produiran 2.2MWh/any, i de 19 aerogeneradors que aportaran 3.895 kWh/any més. L’edifici disposarà també d’energia geotèrmica i es connectarà a la xarxa de fred i calor d’Ecoenergies.
