L’ampliació del MNAC suposarà una inversió d’uns 120 milions

El centenari de l’Exposició Universal de 1929 està marcat en vermell en el calendari per molts. És la data que s’ha fixat per renovar completament Montjuïc i el seu entorn, des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins al recinte de Fira de Barcelona, però també generar nous espais i aprofitar terrenys que havien quedat en terra de ningú. Una de les peces que més temps fa que espera és l’ampliació del MNAC, que permetrà passar de tenir 9.000 metres quadrats de superfície expositiva als 19.500 metres quadrats, i completar el projecte del gran museu d’art de Catalunya que es va idear el 1934, any del seu naixement. “És el museu més accidentat del món, no l’estem fent, l’estem acabant ara”, ha fet broma el seu director, Pepe Serra.

El concurs arquitectònic per definir com serà la nova seu afronta ja la seva segona fase, en la qual cinc estudis d’arquitectura treballaran en la seva proposta final fins al març de 2025, amb una remuneració de 30.000 euros. En la selecció, quatre dels cinc finalistes van despertar una absoluta unanimitat entre el jurat, mentre que un cinquè va aconseguir el suport d’una gran majoria. Poc més se sap dels participants, ja que el concurs s’ha convocat sota l’anonimat dels seleccionats, com també dels membres del jurat. El projecte que elaboraran en els pròxims mesos haurà de definir com serà la nova seu, situada en el Palau de Victòria Eugènia, a la dreta de la Font Màgica de Montjuïc, però també com es connectarà amb la ubicació actual, al Palau Nacional, a la part alta de la muntanya, on també s’actuarà per reorganitzar l’espai. “Serà un únic museu”, no es cansa de repetir Serra.

A l’espera de conèixer el despatx guanyador del concurs arquitectònic, el MNAC ha fet una estimació inicial del pressupost del nou museu, que s’ha situat en uns 120 milions d’euros. La xifra, pendent d’ajustos segons la proposta triada, inclou tant les obres d’adaptació del Palau de Victòria Eugènia i el Palau Nacional com la museografia. La primera part s’emportarà el gruix de la inversió, amb més de 107 milions d’euros. Els treballs al Palau de Victòria Eugènia representen la partida més alta —69 milions d’euros—, mentre que el disseny d’allò que es podrà veure en l’interior, així com la reorganització del contingut del Palau Nacional, serà de 14 milions d’euros.

Amb els dos edificis, que sumaran gairebé 20.000 metres quadrats, es podrà exhibir un contingut per al qual fins ara no hi havia espai. Romànic, barroc i gòtic es quedaran al Palau Nacional, mentre que l’època moderna, des de Goya i Fortuny fins al dia d’avui, es concentraran a baix, sempre teixint relacions entre els diferents períodes i els diferents espais. Es donarà cabuda per primera vegada de manera exhaustiva als artistes de la segona meitat del segle XX. També es podrà desplegar la col·lecció de fotografia i arts populars com el còmic i la il·lustració.

El contingut també importa

Aquí és on també vol posar el focus el director del MNAC, assenyalant que l’evolució per fer-ho possible s’està executant des de fa temporades al museu, com es pot veure en la programació que han dissenyat per a aquest 2025. “Els museus estan canviant més en els últims 25 anys que el que ho han fet en els últims 200 anys. L’objectiu ara és que el museu respongui al seu temps i porti al límit la seva funció de servei públic”, remarca Serra. Cal posar els artistes en el centre, repensar de manera crítica la col·lecció que es té, qüestionant el cànon, recuperant històries oblidades i buscant nous relats, sense oblidar-se de col·laborar amb altres institucions i fer arribar l’art a tot el territori, no només a la seva capital.

Sota aquesta línia argumental, destaca la presentació de les obres que el MNAC té en el seu fons dipositades pel Servei de Defensa de Patrimoni Nacional franquista, creat l’any 1938. Algunes van ser retornades als seus propietaris legítims, però d’altres encara se’n desconeix la procedència, per la qual cosa el museu les exposarà al públic a la tardor del 2025 per posar el focus en un passat que encara pesa. Entre elles es troba el Cap de Crist de Jaume Cascalls. El museu fa temps que ha posat el focus en la Guerra Civil, amb les noves sales permanents estrenades el 2021, però encara queda molt per aprendre, més en un món on les guerres reviuen amb força. A la temporada de l’any que ve, hi haurà molt dibuix, amb la recuperació de l’únic artista català i espanyol que va treballar per a la propaganda dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, Mario Armengol, prevista a partir del maig, com també la mostra del testimoni de la Guerra Civil fet per José Luis Rey Vila, conegut com Sim, a la tardor de 2025.

El plat fort serà l’exposició que es dedicarà a Francisco de Zurbarán, reunint per primera vegada les tres versions de Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V, repartides entre el Musée des Beaux Arts de Lió, el Museum of Fine Arts de Boston i el MNAC, qui ha aprofitat per restaurar la seva. A partir de mitjans de març del 2025, la mostra també servirà per veure juntes per primera vegada a Barcelona les dues versions de Natura morta d’atuells, que havien estat de Francesc Cambó, qui va cedir-ne una al Museu del Prado i una altra al MNAC. Un artista molt modern que es confrontarà amb noms contemporanis com Antoni Tàpies o Josep Guinovart. L’Stonehenge electrònic d’Eugènia Balcells també destacarà l’any que ve, amb la seva gran instal·lació en vídeo omplint la Sala Oval, així com la reivindicació de Galí, mestre de Miró, un dels principals artistes de l’Exposició Universal de 1929 i un dels responsables de salvar els quadres del Prado i portar-los fins a la frontera quan va acabar la Guerra Civil. Al MNAC, és ell qui signa les pintures de la Sala de la Cúpula, molt blavoses i amb al·legories de les belles arts, la ciència, la religió i la terra, per a les quals va passar més de mig any pujat a una bastida.