Anar al banc és votar

Fa uns anys vaig fer un cafè a casa del publicista Toni Segarra acompanyat pel creatiu Edu Polo coincidint amb la publicació de la seva obra conjunta titulada La Interrupción (Deusto, 2022). “Els publicistes ens avergonyim de la publicitat que és una eina de màrqueting perquè la gent conegui i compri una marca i un producte. La creativitat publicitària és pensar com dir el que cal dir”, reflexionava Segarra. Casualitat o no, va posar un espot de televisió o el discurs d’un CEO davant la junta general d’accionistes com a exemples de publicitat.

El nom de Toni Segarra potser els hi sona d’anuncis com Bienvenido a la República Independiente de tu casa d’Ikea; ¿Te gusta conducir? o Be water, my friend de BMW, o les famoses converses del Banc Sabadell. De fet, Segarra explicava l’octubre de 2019 a l’auditori del Banc Sabadell que “cada cop som més conscients que consumir és un acte polític. La gent pensa quina eina té per influir a l’empresa i és molt més gran que votar cada quatre anys en política. Anar al supermercat és votar”. I anar al banc també és votar.

Toni Segarra és un dels ideòlegs de la campanya D’accionistes del BBVA per a accionistes del Sabadell, imaginant-se de forma suggerent com podria ser aquest nou banc resultat de la fusió. Personal, sinergies, mida, competitivitat, especialització en IA o ciberseguretat, etc. Segurament ja han escoltat per la televisió gairebé tots els arguments a favor de l’OPA.

I també en contra. El Banc Sabadell ha aprofitat l’ocasió per “posar els punts sobre les is” —i mai millor dit— alertant “de bon rotllo” que “l’operació és una OPA hostil i punt” i que “encara tot és possible”. Bon rotllo pel que pugui passar i l’encara pel que podria ser, però que cada cop sembla una mica menys possible que ahir. La paraula Big (gran) en majúscules de la seva nova campanya publicitària orquestrada per Oriol Villar és un missatge directe als smalls (petits), és a dir, el finançament de les pimes i els petits accionistes. I és que tal com diu el seu claim: “Poder triar és el teu poder”. La disputa pel relat d’aquesta OPA que aviat celebrarà un any del seu primer titular es lliura també a la publicitat i als mitjans de comunicació de Catalunya.

Totes dues entitats han intensificat al màxim de les seves possibilitats la seva presència pública. S’hi juguen molt. Massa. El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, insistia en una trobada recent a Pimec que l’OPA “no volguda pels seus clients” és incapaç de convèncer accionistes, patronals o sindicats. Més de 30.000 empreses s’han adherit ja al manifest de Pimec a favor de la competència dins el mercat bancari que agafa el testimoni d’un informe sobre l’impacte de la concentració BBVA-Sabadell. A l’espera de la resposta de la CNMC, la clau de volta la tindrà un cop més la política catalana i espanyola.

Seguint el camí del Sabadell o Criteria i la Fundació La Caixa, Applus també ha tornat la seva seu social a Catalunya després de gairebé vuit anys. L’argument que es dona és el procés de reestructuració de l’empresa, però el cert és que l’efecte dominó de l’operació tornada és imparable. L’últim, si pot ser, que deixi la porta oberta per acollir noves inversions i noves seus socials més enllà de les que van marxar.

Qui s’acomiada, per sorpresa de molts, de la direcció general de Seat és el britànic amb passaport alemany Wayne Griffiths, que durant els últims cinc anys ha enfortit la marca Cupra dins el Grup Wolkswagen, amb pròxima parada als Estats Units. De nou, el relat està en disputa. Griffiths deia fa molt poc que aquesta era “la feina dels seus somnis” i el lloc on es volia jubilar, però ara sembla que ho deixa per motius personals i per emprendre “nous reptes”. El seu últim dia de feina ha sigut el 31 de març —tot molt de pressa— i no queda clar si és a petició pròpia o per pressió aliena. En qualsevol cas, ha deixat els millors resultats fins al moment de la història de Seat.

A la cartera de Criteria Caixa, que és el primer hòlding d’inversió d’Espanya, s’hi ha de sumar des d’aquest mateix mes un parell d’operacions noves, amb l’adquisició d’un 20% de Celsa i un altre 20% d’Europastry.

Tota nova inversió s’acostuma a pagar amb una altra desinversió o gestió de l’endeutament. La llista de participades de Criteria és cada cop més llarga (CaixaBank, Naturgy, Colonial, Telefónica, ACS, Veolia o Puig) i respon a la lletra d’un pla ambiciós liderat per Àngel Simón amb la visita posada en l’any 2030.

Apuntava el polític Narcís Serra en una trobada al Cercle d’Economia que Barcelona ha de recuperar l’esperit olímpic de fa trenta anys i ser referent de la digitalització o la col·laboració público-privada a l’escala de veïns d’Europa. Coneixedor com pocs de les interioritats de la política major, Serra situa l’Aeroport de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center, l’Àrea Metropolitana o Rodalies com a temes clau de l’agenda econòmica.

La directiva Anna Gener va encara un pas més enllà en una trobada al Col·legi d’Economistes i assegura que “fins que no es resolgui el problema de Rodalies, no es podrà solucionar el problema de l’habitatge a Catalunya”. Tot està lligat i té a veure també amb la manca de sòl, la relativa agilitat dels tràmits urbanístics o allò de la confiança entre el sector públic i privat.

Per acabar, m’agradaria finalitzar aquesta columna amb algunes reflexions sorgides després d’un col·loqui amb els periodistes Màrius Carol i Ernest Folch a l’escola Aula:

• “El llibre és l’esperança i l’últim regal cultural de la humanitat”.
• “El periodisme és l’esforç d’un col·lectiu per escriure l’arquitectura de l’actualitat”.
• “Els editors ens hem deixat guanyar la batalla de Google. Primer es van quedar les notícies i després, la publicitat”.
• “TikTok és el cervell de la bèstia”.
• “S’està perdent l’esperit crític. El periodisme s’està burocratitzant i té por de molestar el poder”.
• “El cas Watergate avui no seria possible”.
• “L’incentiu de la veritat ja no dona prestigi ni diners en forma de vendes de diaris”.
• “No hi ha pausa ni temps de reflexió. Vivim un malson i espero que el món desperti aviat”.
• “Hem de seguir explicant la veritat de forma persistent. Hem de creure en el periodisme”.