L’Animac, del 22 al 25 de febrer a Lleida, exhibeix 312 pel·lícules de metratges diversos i premia el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger i la trajectòria del compositor català Zacarías M. de la Riva, creador de les bandes sonores de l’exitosa pel·lícula d’animació Tadeo Jones. Les principals productores d’animació catalanes radiquen a Barcelona
[dropcap letter=”L”]
a música és el 50% d’una pel·lícula -assegura Carolina López– i no sempre li prestem prou atenció”. Restem cecs, doncs, davant la meitat d’un film. López és la directora de la Mostra de Cinema d’Animació de Catalunya (Animac), que organitza l’Ajuntament de Lleida i que avui comença a rodar: 312 pel·lícules de metratges diversos es projectaran al llarg de quatre dies d’un Animac que arriba a la 22a edició posant l’ull en les bandes sonores. De fet, la Mostra premia el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger, creador de les bandes sonores de pel·lícules com ara The Man Who Planted Trees de Frédéric Back i ‘Father and Daughter‘ de Michaël Dudok de Wit. De la mateixa manera, premia la trajectòria del compositor català Zacarías M. de la Riva, creador de les bandes sonores de l’exitosa pel·lícula d’animació Tadeo Jones, amb una fructífera producció de BSO per a cinema, i en especial per a l’animació.
Aquesta 22a edició de l’Animac compta amb la presència de noms rellevants a nivell mundial com el d’Anna Budanova, l’animadora de la Primavera al cine-concert inaugural Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi; el compositor de la banda sonora de la nominada als Oscars® Revolting Rhymes, Ben Locket; l’animador israelià de Vals con Bashir, Tal Gadon; el fundador de la productora belga Camera-etc, Jean Luc Slock; el músic dels videojocs d’Amanita Design, Floex; l’especialista en Animació i Jazz, Milen Alempijevic; el creador d’Arròs Covat, Juanjo Sáez; l’animadora txeca de Els menjamitjons, Galina Miklínová; o el director de Buñuel en el laberinto de las tortugas, Salvador Simó, entre d’altres.
ESPAI NETWORKING AND PITCH, APARADOR DEDICAT AL SECTOR PROFESSIONAL DE L’ANIMACIÓ
Explica Carolina López que l’espai Networking and Pitch continua sent un referent per als professionals emergents en el cinema d’animació: enguany, l’organització de l’Animac ha rebut 22 projectes en estat de gestació per participar a Incubator, 20Porfolio per a revisió a càrrec de mentors experimentats, i la presència de 13 empreses i escoles per participar en el Market Pitch.
Alhora, aquesta 22a edició d’Animac espera la visita d’un gran nombre de professionals del sector, amb més de 250 acreditats durant els quatre dies de mostra.
PIXAR I ELS ORDINADORS VAN CANVIAR EL CINEMA D’ANIMACIÓ
Des de la darrera dècada del segle XX, el món de l’animació va canviar d’una manera important després de la introducció dels ordinadors en el procés de producció d’una pel·lícula. La primera pel·lícula d’animació que es va fer parcialment amb l’ajuda de l’ordinador va ser La Bella i la Bèstia (1991): a l’escena del ball, es va recrear un fons i un ambient per donar la sensació que la càmera es movia en totes direccions. Des d’aleshores la tecnologia digital ha estat sempre present en el cinema d’animació, ha permès augmentar la complexitat visual de les pel·lícules.
Pixar Animation Studios va revolucionar la indústria del cinema d’animació: la seva qualitat tècnica, creativitat i nivell de producció van crear una nova generació de pel·lícules animades per ordinador que, a banda del reconeixement del públic i de la crítica, també els va proporcionar diversos premis Òscar. Pixar va col·laborar des del 1986 en el desenvolupament de la producció del software utilitzat per crear les seves pròpies pel·lícules mitjançant gràfics per ordinador: RenderMan. Aquest programari va permetre produir imatges animades de qualitat, riques i vibrants, úniques en la indústria.
El maig de 1991, Pixar va associar-se amb Walt Disney Pictures per desenvolupar i produir inicialment tres pel·lícules animades per ordinador. Entre l’any 92 i 94, Pixar va realitzar uns 29 anuncis i va dissenyar el logotip de l’empresa IBM i el de Paramount. Pixar i Disney, en una nova associació l’any 1997, produïren cinc pel·lícules més, entre les quals destaca el curtmetratge Geri’s Game, que brilla pels avenços en l’habilitat d’animar la pell i la roba per ordinador. L’any 1999 Toy Story 2 es va imposar al mercat .Va ser la primera pel·lícula de la història creada i exhibida digitalment. L’any 2003 s’estrena Buscant Nemo, i Toy Story és votada com la número 1 del Top 100 de les pel·lícules animades de la història per la OFCS (Societat de Crítics Cinematogràfics Online). Els anys següents es succeeixen els èxits amb Els Incredibles i Cars. El gener del 2006, Pixar y Disney van arribar a un acord a través del qual, Pixar és propietat subsidiària de la companyia Walt Disney. El següents èxits, de la parella Pixar/Disney, han estat “Ratatouille” (2007), “Wall·e” (2008), Up (2009), Toy Story 3 (2010), Cars 2 (2011), Brave (2012), Monsters University (2013), Inside Out (2015), The Good Dinosaur (2015), Finding Dory (2016), Coco (2017) i Cars 3 (2017).
CATALUNYA: DEL NO RES AL MERCAT INTERNACIONAL
La producció de cinema a Catalunya ha estat molt pobre durant molts anys. Garbancito de la Mancha (1945) d’Arturo Moreno va ser el primer llargmetratge animat fet a l’estat espanyol. Més tard va rodar-se El mago de los sueños (1966) de Francisco Macián. Actualment, l’animació a Catalunya té seu a Barcelona, on s’han produït animacions destinades tant al món del cinema com al de les sèries televisives.
En un inici tot va començar amb curtmetratges pensats per a la gran pantalla. Més tard l’animació catalana es va obrir pas al mercat internacional gràcies a sèries de televisió produïdes per Cromosoma com Les Tres Bessones, Acció amb 10+2 o Los Fruittis entre molts d’altres. Les productores van comptar amb el suport de les televisions, sobretot de Ràdio Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya. Moltes produccions es van inspirar en el món del còmic com per exemple Historias de amor y masacre o una sèrie anomenada Cobi, inspirada en la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona.
La producció de llargmetratges animats sembla haver despuntat una mica en els darrers anys. Acció va estrenar al 2009 una pel·lícula anomenada Cher Ami d’estil molt semblant a Disney, mentre que a l’estudi Mariscal, el mateix any, també s’estrenava Chico i Rita, una producció de Fernando Trueba que tenia com a objectiu el públic adult, a diferència de la majoria de pel·lícules d’animació que s’adrecen als infants.
Alguns estudis catalans, com Grangel Studio de Barcelona -dirigit per Carles i Jordi Grangel- han aconseguit reconeixement exterior gràcies a la seva col·laboració amb companyies nord- americanes de la importància de Dreamworks o amb Tim Burton, tot col·laborant en llargmetratges com Madagascar, Hormigaz, Kung Fu Panda, Bee Movie o La Novia Cadáver
L’Animac, del 22 al 25 de febrer a Lleida, exhibeix 312 pel·lícules de metratges diversos i premia el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger i la trajectòria del compositor català Zacarías M. de la Riva, creador de les bandes sonores de l’exitosa pel·lícula d’animació Tadeo Jones. Les principals productores d’animació catalanes radiquen a Barcelona
[dropcap letter=”L”]
a música és el 50% d’una pel·lícula -assegura Carolina López– i no sempre li prestem prou atenció”. Restem cecs, doncs, davant la meitat d’un film. López és la directora de la Mostra de Cinema d’Animació de Catalunya (Animac), que organitza l’Ajuntament de Lleida i que avui comença a rodar: 312 pel·lícules de metratges diversos es projectaran al llarg de quatre dies d’un Animac que arriba a la 22a edició posant l’ull en les bandes sonores. De fet, la Mostra premia el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger, creador de les bandes sonores de pel·lícules com ara The Man Who Planted Trees de Frédéric Back i ‘Father and Daughter‘ de Michaël Dudok de Wit. De la mateixa manera, premia la trajectòria del compositor català Zacarías M. de la Riva, creador de les bandes sonores de l’exitosa pel·lícula d’animació Tadeo Jones, amb una fructífera producció de BSO per a cinema, i en especial per a l’animació.
Aquesta 22a edició de l’Animac compta amb la presència de noms rellevants a nivell mundial com el d’Anna Budanova, l’animadora de la Primavera al cine-concert inaugural Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi; el compositor de la banda sonora de la nominada als Oscars® Revolting Rhymes, Ben Locket; l’animador israelià de Vals con Bashir, Tal Gadon; el fundador de la productora belga Camera-etc, Jean Luc Slock; el músic dels videojocs d’Amanita Design, Floex; l’especialista en Animació i Jazz, Milen Alempijevic; el creador d’Arròs Covat, Juanjo Sáez; l’animadora txeca de Els menjamitjons, Galina Miklínová; o el director de Buñuel en el laberinto de las tortugas, Salvador Simó, entre d’altres.
ESPAI NETWORKING AND PITCH, APARADOR DEDICAT AL SECTOR PROFESSIONAL DE L’ANIMACIÓ
Explica Carolina López que l’espai Networking and Pitch continua sent un referent per als professionals emergents en el cinema d’animació: enguany, l’organització de l’Animac ha rebut 22 projectes en estat de gestació per participar a Incubator, 20Porfolio per a revisió a càrrec de mentors experimentats, i la presència de 13 empreses i escoles per participar en el Market Pitch.
Alhora, aquesta 22a edició d’Animac espera la visita d’un gran nombre de professionals del sector, amb més de 250 acreditats durant els quatre dies de mostra.
PIXAR I ELS ORDINADORS VAN CANVIAR EL CINEMA D’ANIMACIÓ
Des de la darrera dècada del segle XX, el món de l’animació va canviar d’una manera important després de la introducció dels ordinadors en el procés de producció d’una pel·lícula. La primera pel·lícula d’animació que es va fer parcialment amb l’ajuda de l’ordinador va ser La Bella i la Bèstia (1991): a l’escena del ball, es va recrear un fons i un ambient per donar la sensació que la càmera es movia en totes direccions. Des d’aleshores la tecnologia digital ha estat sempre present en el cinema d’animació, ha permès augmentar la complexitat visual de les pel·lícules.
Pixar Animation Studios va revolucionar la indústria del cinema d’animació: la seva qualitat tècnica, creativitat i nivell de producció van crear una nova generació de pel·lícules animades per ordinador que, a banda del reconeixement del públic i de la crítica, també els va proporcionar diversos premis Òscar. Pixar va col·laborar des del 1986 en el desenvolupament de la producció del software utilitzat per crear les seves pròpies pel·lícules mitjançant gràfics per ordinador: RenderMan. Aquest programari va permetre produir imatges animades de qualitat, riques i vibrants, úniques en la indústria.
El maig de 1991, Pixar va associar-se amb Walt Disney Pictures per desenvolupar i produir inicialment tres pel·lícules animades per ordinador. Entre l’any 92 i 94, Pixar va realitzar uns 29 anuncis i va dissenyar el logotip de l’empresa IBM i el de Paramount. Pixar i Disney, en una nova associació l’any 1997, produïren cinc pel·lícules més, entre les quals destaca el curtmetratge Geri’s Game, que brilla pels avenços en l’habilitat d’animar la pell i la roba per ordinador. L’any 1999 Toy Story 2 es va imposar al mercat .Va ser la primera pel·lícula de la història creada i exhibida digitalment. L’any 2003 s’estrena Buscant Nemo, i Toy Story és votada com la número 1 del Top 100 de les pel·lícules animades de la història per la OFCS (Societat de Crítics Cinematogràfics Online). Els anys següents es succeeixen els èxits amb Els Incredibles i Cars. El gener del 2006, Pixar y Disney van arribar a un acord a través del qual, Pixar és propietat subsidiària de la companyia Walt Disney. El següents èxits, de la parella Pixar/Disney, han estat “Ratatouille” (2007), “Wall·e” (2008), Up (2009), Toy Story 3 (2010), Cars 2 (2011), Brave (2012), Monsters University (2013), Inside Out (2015), The Good Dinosaur (2015), Finding Dory (2016), Coco (2017) i Cars 3 (2017).
CATALUNYA: DEL NO RES AL MERCAT INTERNACIONAL
La producció de cinema a Catalunya ha estat molt pobre durant molts anys. Garbancito de la Mancha (1945) d’Arturo Moreno va ser el primer llargmetratge animat fet a l’estat espanyol. Més tard va rodar-se El mago de los sueños (1966) de Francisco Macián. Actualment, l’animació a Catalunya té seu a Barcelona, on s’han produït animacions destinades tant al món del cinema com al de les sèries televisives.
En un inici tot va començar amb curtmetratges pensats per a la gran pantalla. Més tard l’animació catalana es va obrir pas al mercat internacional gràcies a sèries de televisió produïdes per Cromosoma com Les Tres Bessones, Acció amb 10+2 o Los Fruittis entre molts d’altres. Les productores van comptar amb el suport de les televisions, sobretot de Ràdio Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya. Moltes produccions es van inspirar en el món del còmic com per exemple Historias de amor y masacre o una sèrie anomenada Cobi, inspirada en la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona.
La producció de llargmetratges animats sembla haver despuntat una mica en els darrers anys. Acció va estrenar al 2009 una pel·lícula anomenada Cher Ami d’estil molt semblant a Disney, mentre que a l’estudi Mariscal, el mateix any, també s’estrenava Chico i Rita, una producció de Fernando Trueba que tenia com a objectiu el públic adult, a diferència de la majoria de pel·lícules d’animació que s’adrecen als infants.
Alguns estudis catalans, com Grangel Studio de Barcelona -dirigit per Carles i Jordi Grangel- han aconseguit reconeixement exterior gràcies a la seva col·laboració amb companyies nord- americanes de la importància de Dreamworks o amb Tim Burton, tot col·laborant en llargmetratges com Madagascar, Hormigaz, Kung Fu Panda, Bee Movie o La Novia Cadáver
