Antoni Esteve: “100 anys? La vida no es pot allargar artificialment”

Antoni Esteve és el fundador i director d’AdSalutem Institut del Son i president de la Fundació Factor Humà. És la setena generació de Laboratoris Esteve. Li van dir des de petit que havia nascut per ser farmacèutic i continuar amb la nissaga familiar. Així ho va fer fins a la seixantena. Al llarg de la seva trajectòria figuren també la presidència d’Esteve, de FarmaIndustria, de la Fundació Princesa de Girona o de la Fundació Catalana per a la Investigació i la Innovació, entre d’altres.

Un dels seus grans patrimonis, explica, és la multitud de relacions i connexions que ha pogut fer al llarg de la vida. Va emprendre perquè volia ajudar la gent a dormir bé i trobar respostes més enllà dels fàrmacs. “Dormir bé té un impacte directe en l’energia, la salut, l’autoconfiança, la disciplina, el rigor, la simpatia o la felicitat. Tan senzill com dormir”, assegura. Li agrada molt caminar i té per costum mirar el seu rellotge que marca, de mitjana, més de 20.000 passes diàries. Segur que us heu trobat algun cop l’Antoni Esteve creuant Barcelona.

— La seva és una nissaga de farmacèutics. 

— Això de la farmàcia és de sempre. Soc la setena generació. La farmàcia Esteve de Manresa va ser oberta l’any 1787 pel meu avantpassat.

— D’apotecaris a empresaris.

— El meu avi va crear un projecte empresarial a partir de la farmàcia i ens vam convertir així en una família empresària. Em van traspassar la farmàcia quan vaig acabar la carrera, però m’he dedicat sobretot a l’empresa familiar de Laboratoris Esteve.

— Per què va estudiar farmàcia?

— Em van dir des de ben petit que havia nascut per ser farmacèutic i continuar amb la nissaga familiar. Així ho vaig fer. 

— Es va doctorar en farmàcia.

— Allò que em resultava més atractiu era la recerca, la farmacologia i el món científic. Se’m va despertar la vocació, vaig marxar a Pensilvània (Estats Units) a completar la meva tesi i vaig descobrir el màrqueting farmacèutic, que aquí encara era força desconegut. Ho vaig aplicar de tornada a Esteve i a l’àmbit acadèmic.

— Va ser president d’Esteve, del 2005 al 2012.

— Era la continuació a tota la meva trajectòria i vaig reemplaçar el meu pare. Vam viure la crisi del 2008 i del 2012, que van suposar un daltabaix dels mercats amb les famoses hipoteques subprime i els bons escombraria.

— I el llavors ministre Pedro Solbes dient: “No hay crisis”.

— Aquella època va suposar reformes importants i Esteve va fer un gir amb una nova governança. Vaig deixar la presidència per dotar l’empresa familiar d’un component més financer i científic, adaptant-nos així als nous canvis.

“Vaig deixar la presidència d’Esteve per dotar l’empresa familiar d’un component més financer i científic. La família es va dedicar a la governança i al consell per garantir l’harmonia a la propietat”

— Va fer un pas al costat.

— La família Esteve va deixar els càrrecs executius per donar entrada a professionals externs dins l’empresa. Nosaltres ens vam dedicar sobretot a la governança i al consell d’administració i de família, amb l’objectiu de garantir l’harmonia a la propietat.

— Quins reptes es va plantejar a nivell professional?

— Em vaig mantenir a la presidència de la filial d’Esteve Teijin Healthcare fins fa poc temps i en paral·lel, vaig ser president de FarmaIndustria, de la Fundació Princesa de Girona i de la Fundació catalana per a la Investigació i la Innovació, entre d’altres. Més enllà del que la gent pugui opinar sobre la monarquia, li tinc un afecte especial a la Fundació Princesa de Girona per la seva promoció de l’esperit emprenedor entre els joves. També vaig començar el meu propi projecte amb AdSalutem Institut del Son.

— Per què va emprendre?

— Vaig identificar una sèrie de necessitats en salut i recerca del son. Per què dormim i com podem ajudar a dormir millor? Volia trobar respostes més enllà dels fàrmacs i des d’una aproximació transversal en recerca, empreses, escoles o assistencial.

“Dormir bé té un impacte directe en l’energia, la salut, l’autoconfiança, la disciplina, el rigor, la simpatia o la felicitat”

— Què passa quan dormim bé?

— Dormir bé té un impacte directe en l’energia, la salut, l’autoconfiança, la disciplina, el rigor, la simpatia o la felicitat. Tan senzill com dormir. És una forma d’empoderar, capacitar i atorgar recursos. I què passa quan no dormim bé? Malalties, pèrdues de salut cerebral o manca d’envelliment saludable. Volia crear un projecte amb un alt impacte a la societat.

— La transferència de coneixement és una realitat o un brindis al sol?

— Estem poc acostumats a compartir coneixement. La transferència es produeix en el procés de reconeixement i recepció d’aquest patrimoni de coneixement, però es tracta d’una situació bastant atípica que s’ha de promoure en el món acadèmic, empresarial i des de la societat civil. Compartir implica oportunitats, però el coneixement ha d’identificar també fonts que l’alimentin i li donin sentit.

— És també president de la Fundació Factor Humà. 

— Vaig conèixer la Fundació Factor Humà de forma gairebé accidental, i és fruit d’un dels grans patrimonis que tinc, que és la multitud de relacions i connexions fetes al llarg de la vida. Així doncs, m’ho van proposar el Manel del Castillo i el Salvador Alemany per l’interès que tenia en les persones i el seu comportament en organitzacions empresarials, socials i sectorials. It’s never too late (mai és massa tard).

— Falta més lideratge humanista a les empreses?

— Les persones són el principal patrimoni competitiu d’una empresa i, en aquest sentit, la formació, la capacitació, el talent i el compromís són claus. Sembla que això ja estigui molt clar, però potser no ho està prou, tractant-se d’un àmbit de creixement i valor per a les empreses, que són la font de riquesa d’un país. És de l’interès de tothom que les persones i les empreses vagin bé.

“El líder és una persona que posa les seves habilitats i el seu coneixement al servei d’un equip i d’un propòsit empresarial”

— Què necessita un bon líder de persones?

— Saber compartir, ajudar, opinar… El líder és una persona que posa les seves habilitats i el seu coneixement al servei d’un equip i d’un propòsit empresarial. És capaç d’entendre allò que demana el futur per dissenyar polítiques que responguin a una visió.

— Com s’arriba al futur desitjat?

— El líder és capaç d’atraure l’interès del seu entorn per compartir un propòsit atractiu en clau de futur.

— Quin és el llegat de Mercè Sala?

— La vaig conèixer poc, però era una persona amb la capacitat de transformar organitzacions i adaptar-les a entorns canviants.

— Què recorda de la pandèmia?

— La pandèmia va generar situacions d’angoixa i incertesa que alteren el bon funcionament del cervell. Les persones ens hem de protegir i afrontar les crisis amb la garantia de poder-ho superar.

— Es dona una bona resposta als trastorns de salut mental?

— El millor antídot per no caure en trastorns de salut mental és la fortalesa i la confiança en el futur. Em resisteixo a pensar que és només un tema d’hàbits, els trastorns s’han de prevenir abans que passin i hi hem d’aplicar mesures de resposta psicoterapèutica.

— Què més li preocupa?

— Hi ha guerres, gent jugant-se la vida creuant el mar sense recursos per trobar millors oportunitats…

— Parlem també de talent.

— Parlar de retenció de talent és molt lleig, millor dir-li reconeixement o promoció del talent.

— Com es promociona el talent?

— T’has de comportar diferent dels altres. Si una persona se sent ben pagada, no marxarà per motius econòmics. Si una persona se sent ben reconeguda, no marxarà per falta de reconeixement.

“La retenció de talent és una política més reactiva que proactiva, i estem en un país on hi ha més drets que deures”

— Dit així sona fàcil.

— La retenció de talent és, en general, una política més reactiva que proactiva. Jo crec en la proactivitat! Si el talent s’en va vol dir que tens un problema i que t’estàs quedant enrere. Has de pensar en polítiques de persones que enforteixin el teu equip i siguin atractives per al talent.

— Amb drets i deures.

— Cert, estem en un país on hi ha més drets que deures i obligacions. Això no és massa saludable.

— Quin paper ha de tenir el talent sènior?

— Els sèniors han de jugar un paper molt important contribuint de forma diferent als joves. Així doncs, la gran funció del director de recursos humans és l’harmonia contínua en la gestió del management entre generacions. És bo que les empreses planifiquin el relleu, de la mateixa manera que té sentit fixar la jubilació a partir dels 60 anys com a criteri universal.

— Una qüestió d’esperança de vida.

— Tinc companys en el top management que han estat convidats a deixar la seva organització d’un dia per l’altre. S’ha de planificar bé el relleu i la renovació de l’equip i donar un marge de temps a tothom. És a dir, les empreses han de ser responsables i ajudar a les persones que arriben a l’etapa de jubilació.

— Posi’m un exemple.

— L’especialització pot jugar en contra perquè pot limitar encara més les possibilitats de trobar una segona feina a partir dels 60 anys. Si hi ha una bona planificació, el treballador es pot preparar en diferents àmbits i afrontar aquesta etapa de la vida amb probabilitats més grans d’èxit.

“Estem en un país on hi ha més drets que deures i obligacions”

— Una segona oportunitat?

— Sí, la segona oportunitat de veritat és poder escollir el teu destí i afrontar el teu futur. Als 65 anys encara hi ha moltes coses per fer, i jugar cada dia a golf deu ser un luxe molt avorrit. Jo em vaig preparar en el seu moment i encara ho estic practicant.

— Què practica als 67 anys?

— Vaig fer d’empresari farmacèutic fins a la seixantena i ara estic en una altra etapa de la vida. Als 65 anys encara hi ha moltes coses per fer, i jo crec que podré superar els 90 anys seguint la tendència actual. Ara bé, estem arribant als 100 anys i és impossible allargar la vida de forma artificial. Tant de bo ningú sigui tan ximplet de proposar-s’ho o dir que és possible.

“S’està posant en risc una gran ciutat com Barcelona, està massificada i hem de pensar sobretot en el ciutadà que hi viu”

— Com veu Barcelona?

— Amb massa gent! Massificada. Barcelona està fent un abús del turisme i ja no dic si el turisme és barat o de gran valor afegit. Vull que el turisme cultural o científic enriqueixi els barcelonins més enllà de quina sigui la despesa de cada visita.

— Quin és el seu model de ciutat?

— De vida només n’hi ha una i si vivim en societat és per ser productius, afrontar una sèrie de reptes vitals de forma conjunta i fomentar un entorn que sigui habitable i saludable. S’està posant en risc una gran ciutat com Barcelona.

— De què hi ha massa?

— Hi ha massa gent, massa tensió, massa soroll, massa trànsit, massa pol·lució, massa brutícia… Hem de posar un fre i reflexionar sobre com fer que aquesta ciutat sigui un lloc més atractiu per viure-hi.

“El partenariat público-privat només és possible si hi ha confiança, i és clau per enriquir un país i una societat”

— Vostè dirà.

— Hem de revisar quins elements posen en risc l’habitabilitat de la ciutat, que no pot ser només un pol d’atracció per al turisme, sacrificant el confort dels que hi viuen. Hem de pensar sobretot en el ciutadà de Barcelona. Crec en els equilibris, però també crec que el sector turístic ha fet massa pressió durant els últims anys, i això no és sostenible, perquè ens porta a la saturació en tots els sentits. Hem d’actuar davant el perill.

— I com hi actuem?

— Hem de revisar quines són les nostres fortaleses com a ciutat i apostar-hi de forma clara, preservant l’equilibri, l’harmonia i l’atractiu d’aquelles persones que hi viuen. Jo agafo la motxilla i vaig a peu o amb transport públic. M’he tornat un activista. [Riu].

— Ens falta més i millor col·laboració público-privada?

— Recomano especialment el llibre La confiança no té preu del professor de l’IESE Jordi Gual. Tot es basa en la confiança per tal que passin coses. Es tracta de compartir un desig i buscar solucions a un obstacle. El partenariat público-privat només és possible si hi ha confiança, i és clau per enriquir un país i una societat.

— Hi ha confiança?

— S’ha de posar la llavor i buscar un projecte que et permeti demostrar que aquesta confiança és possible. Soc un lluitador d’aquest partenariat en àmbits com, per exemple, l’envelliment saludable, la salut cerebral o els trastorns del son.

— L’anterior entrevistada, Camino Quiroga, li fa les següents preguntes:

— Què et va animar a iniciar el projecte d’AdSalutem?

— El factor determinant va ser el protocol familiar que ens convidava a deixar l’executiva. Jo volia continuar fent coses amb impacte i tenia el patrimoni, les idees i el networking que et dona ales. T’animes a fer-ho quan ets capaç de compartir el teu projecte personal i tens el suport del teu entorn. Em passava la vida parlant d’allò que podien fer els altres i vaig decidir posar-me a prova. El propòsit d’AdSalutem és molt bo i calia intentar-ho.

— Les persones estem prou conscienciades sobre la importància de dormir bé?

— No, i per això existim. No som prou conscients sobre la importància de dormir bé, i no fer-ho és un luxe que com a societat no ens podem permetre. No prestar atenció a la son és un risc, i dormir és un recurs natural i molt eficient per cuidar d’un mateix.

SET DE VIDA

1. Referent: El meu pare i el meu avi Antoni
2. Llibre: Principles of Sleep Medicine. William Dement
3. Pel·lícula: La Vida es Bella. Roberto Benigni
4. Cançó: Paraules d’amor. Serrat
5. Racó preferit: Baix Empordà
6. Lema de vida: “Sempre endavant”
7. Somni: Seguir gaudint del meu patrimoni principal: família i amics