“Barcelona ha de ser un lloc en què es pugui parlar dels temes que afecten el món. Ha de ser una gran àgora de debat sobre el moment que ens toca viure”. Aquesta sentència, amb la seva dosi justa de dramatisme esperançat, va ser dita pel consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí, el segon convidat del cicle de trobades Esmorzars de Forquilla que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona, patrocinades per Indra i amb The New Barcelona Post com a mitjà col·laborador.
Després d’un bon esmorzar —servit puntualment a 2/4 de nou del matí a les noves instal·lacions de la Cambra—, Gutiérrez-Rubí va concedir aquesta entrevista al TheNBP.
— Diu que vivim un moment revolucionari a nivell global. També a les ciutats?
— La ciutat és avui un refugi i un valor democràtic extraordinari davant de les ofensives de les dretes i il·liberals. Un espai de convivència on les diferències i els interessos necessàriament han de cohabitar. I aquesta cohabitació ha de ser ordenada, planificada, debatuda i contrastada. Avui les ciutats són l’espai públic més important per a la defensa dels valors democràtics. Davant d’aquesta onada de dretes extremes, de dretes il·liberals i de dretes llibertàries, la ciutat és un espai de referència de convivència i de cohabitació. Pel que significa conviure amb altres, compartir l’espai públic amb altres, ja siguin els veïns de la teva escala, els veïns del teu carrer o els veïns de la teva ciutat.
— Però no totes les ciutats responen igual.
— Sí, és evident. Hi ha visions polítiques diferents, però totes comparteixen una idea central: l’espai públic a la ciutat ha de ser per a tothom. Després poden haver-hi diferències i matisos —i alguns d’ells, molt importants—, però la idea que la ciutat no pot excloure, sinó que ha d’incloure, em sembla que és un valor compartit entre les ciutats. De fet, els valors democràtics es defensen quan ets plenament conscient que el teu destí no depèn només de la teva voluntat, sinó que el teu destí depèn dels altres. I no hi ha res millor per entendre això que la convivència en una escala de veïns. Al final, tot el que passa de portes endins pot no ser suficient si el que passa de portes enfora no és compartit. L’espai públic forma part del que has d’entendre com a casa teva. Si entens això, les possibilitats que la resolució dels conflictes i dels interessos sigui per la via democràtica augmenten.
“Barcelona és una metàfora de la llibertat cívica i de llibertat democràtica, que és el gran combat contra la llibertat sense restriccions”
— I aquí, on situa Barcelona?
— Barcelona és una ciutat que atrau l’interès internacional. No només pels visitants que rebem: visites de turistes, de negocis o d’activitat acadèmica. Barcelona continua sent un lloc de referència, un espai simbòlic. Segurament aquest símbol no el tindríem sense les Olimpíades, però no és només això. Ho és per la posició geoestratègica que ocupa, per la seva història, pel fet que sigui caminable i que, per tant, l’espai públic i l’espai privat convisquin en una intersecció permanent. Barcelona és un símbol per molta gent que, fins i tot, no l’ha visitada. Barcelona és una metàfora de la llibertat cívica, de la llibertat democràtica, que és el gran combat contra la llibertat sense restriccions. Aquesta idea de símbol és poderosíssima, i els barcelonins i barcelonines crec que no som prou conscients d’aquesta enorme capacitat que significa el símbol Barcelona.
— Quin son els actius de Barcelona?
— Primer, assumir la responsabilitat i l’oportunitat d’un lideratge internacional. En aquest món imperial, les ciutats són el contrapunts. Barcelona ha d’assumir la seva responsabilitat internacional i ha de ser present i ha de fer-se present. Barcelona ha de tenir una agenda internacional per defensar el seu model. Sense vocació internacional no es podrà consolidar, defensar, protegir i ampliar aquesta idea de far. Segon, els temes de debat mundials han de ser temes de Barcelona. No són només la pau, la massificació turística o la mobilitat. Barcelona ha de ser un lloc en què es pugui parlar dels temes que afecten al món. Ha de ser una gran àgora de debat sobre el moment que ens toca viure.
— I això com es tradueix?
— Es tradueix en acollir més projectes de debats internacionals, més cimeres, més debats acadèmics i més pensadors globals. Barcelona ha de ser un lloc còmode, atractiu i amable per les idees. I això passa per tenir una estratègia específica de com atraure permanentment els pensadors i les pensadores que estan avui interpretant el món. Barcelona ha d’incorporar l’enorme diversitat internacional i cultural que té en el seu lideratge. Les comunitats nacionals d’altres països que viuen a Barcelona no tenen prou presència pública en forma de lideratge. Hem de donar una oportunitat perquè aquests ciutadans i ciutadanes, barcelonins i barcelonines de nova fornada, tinguin més protagonisme.
“Barcelona ha de ser un lloc còmode, atractiu i amable per les idees”
— Dins d’un món d’aliances estratègiques, cap on ha de mirar Barcelona?
— Barcelona ha de recuperar el protagonisme del món en espanyol. No el món espanyol, sinó el món en espanyol. La presència, per exemple, de la petjada i rastre català-barceloní a Centreamèrica és extraordinària i és totalment desconeguda. Barcelona ha de tornar a mirar cap a Centreamèrica, el Carib i la Gran Colòmbia. Sobretot, aquest pont de dos grans capitals com Barcelona i Buenos Aires. Països i cultures en què la presència catalana és rastrejable i on hi ha admiració cap a Barcelona. Quan pensem en Llatinoamèrica, ens sembla molt lluny, però per als llatinoamericans, és molt a prop.
