Ared reivindica que una altra presó és possible per a les dones preses

Fa uns dies, la Fundació Ared va triar l’antiga presó de La Model per celebrar el seu sopar benèfic anual. Amb aquesta ubicació, l’entitat social volia reivindicar els seus orígens, lligats al centre penitenciari de dones de Wad Ras i a la figura de Teresa Rodríguez, que va ser la fundadora i l’ànima mater de l’entitat fins que es va jubilar l’any 2018. Al començament dels anys 90, Rodríguez va plantejar a la direcció de la presó i a la Generalitat la necessitat de donar una nova oportunitat a les dones que sortien de presó, oferint-los una formació com a cosidores i donant-los feina, ja que, si no, en finalitzar la condemna tornaven a delinquir per poder subsistir.

Va ser així com, el 1994, va néixer Ared, que va impartir un primer curs de confecció a cinc dones privades de llibertat. 28 anys després, per l’entitat han passat més de 14.000 persones, convertint-se en un dels referents socials a Barcelona, ​​ja no només per a les dones procedents de centres penitenciaris, sinó també pels seus programes d’acompanyament integral i formació de persones en situació d’alt risc de vulnerabilitat.

“La majoria de les dones que atenem actualment procedeixen dels serveis socials, no de les presons, però reivindiquem els nostres orígens, perquè continuen sent un col·lectiu prioritari per a nosaltres. És necessari crear uns espais de formació i acompanyament on no se les jutgi i que permetin a aquestes dones trobar feina. Elles ja han pagat la seva pena, han complert amb la societat i Ared vol ser el pont per a la seva inserció o, millor dit, per a la seva reinserció: tenen dret a una segona oportunitat!”, afirma enèrgica Judit Mascó, presidenta d’Ared des del 2018.

El sopar solidari a La Model va comptar amb la participació de Faustino García Zapico, educador, i amb Begoña Longoria, treballadora social, cofundadors i coordinadors de la Unidad Terapéutica Educativa (UTE) de Villabona (Astúries), una entitat que treballa per demostrar que “una altra presó és possible”. García Zapico i Longoria van exposar les bases del “model alternatiu d’intervenció educativa” que han desenvolupat i que permet transformar la realitat penitenciària en “eliminar la subcultura carcerària que fa de la presó una escola de delinqüència”.

Ared es mostra molt crítica amb el sistema penitenciari actual, basat en un codi penal molt punitiu que el converteix “en un dels més obsolets d’Europa”. “Ens proposem demostrar que hi ha alternatives que tenen més valor per a la reinserció en la societat de les dones privades de llibertat”, assenyala Ared, que afegeix que “ser dona i haver estat a la presó és un dels estigmes més importants que es pot tenir a la societat actualment”. “Les presons estan pensades per a homes, s’hi reprodueix el món masclista en què vivim”, apunta la fundació presidida per Mascó.

Al llarg de les seves gairebé tres dècades d’existència, des de la seu central al carrer Zamora de Barcelona, ​​Ared ha anat diversificant la seva activitat i en l’actualitat presta serveis de formació, acompanyament social i inserció laboral. En formació, l’entitat imparteix cursos en quatre àmbits: confecció, cuina, pastisseria i atenció sociosanitària, en aliança amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), el Ministeri de Treball i el Fons Social Europeu.

Per a la inserció laboral, i de la mà d’entitats com la Fundació La Caixa, Ared compta amb múltiples programes d’atenció a diferents col·lectius, a qui prepara i acompanya perquè puguin treballar a les empreses ordinàries. A més, disposa de la seva pròpia empresa d’inserció, Salta, que brinda una primera oportunitat laboral a persones amb dificultats especials que, un cop formades, insereix al mercat ordinari. Salta opera amb tres àrees de negoci: serveis de restauració (Càtering Ared), obrador de pastisseria i fleca (Gourmet Ared) i taller de confecció industrial (Confecció Ared).

A través d’aquesta darrera activitat, l’entitat treballa per a diverses marques tèxtils, fabrica roba de llar per a hospitals i realitza també, per exemple, els arranjaments per a botigues com Santa Eulàlia. A més, va llançar al mercat una marca d’uniformes laborals que es va presentar el 2019 amb una desfilada a la passarel·la de moda 080 Barcelona. “Ens està costant trobar el nostre espai dins del competitiu mercat dels uniformes de treball”, reconeix Mascó, que fa “una crida a les empreses perquè donin feina als seus tallers socials”.

Centre de formació, empresa d’inserció i ara també CET

En aquest àmbit laboral, la Fundació Ared acaba de fer un pas significatiu en incorporar al seu perímetre el Centre Especial de Treball (CET) Estel Tàpia, un taller de costura del Raval adreçat a persones amb discapacitat o amb un trastorn mental. “Aquest taller, que du a terme una tasca similar a la de Salta, tancava i hem evitat la seva desaparició incorporant-lo a l’estructura d’Ared, cosa que ens permetrà prestar servei a un perfil de dones amb capacitats diferents al que fins ara no havíem pogut arribar”, explica la presidenta de la fundació. Les instal·lacions que l’antiga Estel Tàpia tenia al Raval han tancat i tota l’activitat s’ha concentrat a la seu del carrer Zamora, al Poblenou. El nou CET Ared fabrica diferents complements tèxtils, com bosses, motxilles i màscares, amb la marca Vora Barcelona; i també bosses reutilitzables per a entrepans amb la marca Ecotó.

La divisió de càtering d’Ared, que ho va passar molt malament durant la pandèmia en no fer-se esdeveniments, ha trobat una nova via de creixement en la gestió de cafeteries en diferents tipus d’equipaments que aposten per externalitzar aquest servei en una empresa amb vocació social. Així, Ared opera el servei de cafeteria i restauració del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF-BSM) al carrer Balmes, i ha passat a ocupar-se també de la gestió de la cafeteria del centre que la Federació Catalana de Vela té a sota de la placa fotovoltaica del Fòrum. Un altre dels seus clients és la casa de recés (residència) de la Fundació de l’Esperança, l’equipament per a la lluita contra la pobresa que la Fundació La Caixa té al barri Gòtic.

Finalment, un altre projecte estrella de la Fundació Ared, en aliança amb Sant Joan de Déu i l’Ajuntament de Barcelona, ​​és l’equipament social La Llavor, el primer centre destinat exclusivament a atendre dones sense llar a Barcelona. En aquestes instal·lacions, situades a prop de l’Hospital Vall d’Hebron, hi resideixen actualment 40 dones, a qui es presta un servei d’acompanyament i de formació mitjançant un taller tèxtil prelaboral que els ha d’ajudar a tornar a inserir-se a la societat.