Arrenquen les obres per connectar els Ferrocarrils de Plaça Espanya i Gràcia

Acaben les festes, comencen les obres. La Plaça Espanya canvia les carrosses i el seguici dels Reis Mags que fa escassos dies trepitjaven el seu asfalt per operaris i maquinària. Amb un encàrrec: impulsar una de les grans infraestructures de futur per a Barcelona, el seu entorn i més enllà. Les obres permetran connectar les línies del Llobregat-Anoia amb les del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), passant per la capital catalana i en una connexió que es realitzarà en un trajecte de menys de deu minuts. 

L’inici de les obres per prolongar la L8 d’FGC arriba després d’uns treballs previs que han inclòs el desviament de serveis d’aigua, llum, gas i sanejament, i que han tingut un cost d’uns 6,5 milions. Ara començarà l’obra ferroviària, que inclou un túnel de quatre quilòmetres, tres noves estacions i la reforma de dues ja existents. Propera parada: 2029, si es compleix la previsió de la Conselleria de Territori que les obres s’allarguin 58 mesos. Després d’aquests gairebé cinc anys d’obra civil, quedarà encara instal·lar elements indispensables, com les vies i les catenàries. 

L’excavació del túnel i els treballs ferroviaris compten amb un pressupost de 300 milions d’euros. A aquesta xifra se suma la inversió de les tasques de desviament de serveis i altres projectes vinculats a l’obra, que comportarà una inversió global d’uns 412 milions d’euros. L’obra acostarà municipis del Baix Llobregat, Anoia i Bages a ciutats del Vallès i viceversa: fins que s’executi aquesta nova connexió, qui es trasllada d’una zona a l’altra ha de realitzar intercanvis de transport públic, que ara s’evitaran amb la prolongació de la L8.

La connexió beneficiarà a l’any a 19,5 milions d’usuaris, que podran estalviar una mitjana de 4,5 minuts en els seus recorreguts

La unió de les línies del Llobregat-Anoia amb les del Vallès es materialitzarà en la capital catalana, connectant les estacions de la Plaça Espanya amb la de Gràcia. El túnel que unirà les dues estacions crearà dues noves al seu pas: la d’Hospital Clínic i la de Francesc Macià, a més d’una nova a Gràcia, on ja existeix una d’FGC. Els treballs inclouran també la remodelació de les actuals estacions de Plaça Espanya i de Gràcia. De la primera surt ara la línia de Llobregat-Anoia, mentre que la segona és el punt de partida de la línia del Vallès d’FGC. 

Les obres canviaran aquesta distribució. L’estació d’Espanya es convertirà en un intercanviador del sistema de transport públic. I és que sota la monumental font de la plaça conflueixen i s’entrellacen ja les línies FGC i la L1 i L3 del Metro. Les obres implicaran reconfigurar els accessos i les connexions, així com remodelar el vestíbul i allargar dos de les quatre vies de l’actual estació de Ferrocarrils. 

El túnel avançarà fins a la nova estació d’FGC d’Hospital Clínic, on connectarà amb l’existent de la L5 del Metro, ampliant la xarxa i sinergies entre tots dos sistemes de transport públic. L’estació se situarà a Urgell, el mateix carrer en la qual s’obrirà l’estació de Francesc Macià, unes quatre illes de l’Eixample més enllà. La de Francesc Macià serà una estació de nova construcció, ideada per a facilitar l’intercanvi amb el tramvia i diverses línies d’autobús, tant urbanes com interurbanes, en una zona que fins ara no disposa de transport subterrani. 

Al seu torn, Gràcia veurà modificat el seu subsol amb una nova estació sota la Travessera de Gràcia i la Plaça Gal·la Placídia. El seu vestíbul donarà accés tant a la L8 com a l’actual línia del Vallès d’FGC, en una connexió que es realitzarà mitjançant ascensors de gran capacitat. I com baixarà la tuneladora al subsol? Des del pou que es construirà a la Gran Via entre els carrers Llançà i Vilamarí, a una illa de la Plaça Espanya.

La magnitud de les obres anirà acompanyada d’altres treballs, com els projectes arquitectònics de les estacions i, no menys important, una àrdua tasca d’inspecció. Abans que comencin els treballs de perforació del túnel, es durà a terme una campanya d’inspeccions de més de 13.500 habitatges, locals i garatges. La campanya s’impulsarà amb l’objectiu de documentar fidelment el seu estat abans dels treballs d’excavació i dels eventuals tremolors que puguin ocasionar. 

Afectacions en carrers i parcs

El subsol no serà l’únic afectat per aquests complexos i prolongats treballs. Les obres comportaran l’ocupació parcial de zones en superfície, de manera progressiva i durant els propers mesos. Les places d’Espanya, Francesc Macià i Gal·la Placídia, i el carrer Urgell amb Consell de Cent, Rosselló i Buenos Aires seran els primers punts en els quals operaris i maquinària es deixaran veure, encara que ho faran tímidament. I és que en aquesta primera fase les principals tasques consistiran en treballs com a implantacions d’obra i cales de terreny, que tindran poca incidència en la mobilitat. 

La intensitat dels treballs pujarà de nivell a l’estiu, amb un clar epicentre: el Parc Joan Miró. Proper a la Plaça Espanya, ha estat el punt escollit per retirar la terra que expulsi la tuneladora en obrir-se pas sota la ciutat. La zona logística de la tuneladora ocuparà finalment un 12% de la superfície del parc durant prop de tres anys. Així, les obres inhabilitaran 5.300 metres quadrats dels 45.000 d’aquest pulmó verd de l’Eixample. La previsió inicial era ocupar un terç del parc, cosa que va motivar queixes veïnals i una negociació que ha desembocat en aquesta modificació, després d’estudiar altres possibles ubicacions que s’han descartat per part de Territori. 

El Parc Joan Miró és el punt escollit per retirar la terra que expulsi la tuneladora, en una zona logística que ocuparà menys superfície que la inicialment prevista

Les obres, que arrenquen després que es licitessin al novembre de 2022, donaran lloc a una significativa connexió tant per a la capital catalana com per al seu entorn. I no serà crucial només de forma aïllada, sinó especialment pel seu conjunt i per la xarxa de connexions i intercanvis que permet. Unes connexions que es veuran amplificades amb les futures estacions de la L9 de Metro. La tuneladora que les farà realitat va tornar a perforar després d’estar parada 11 anys a l’estiu de 2022, i un any després arribava a les portes de Sarrià, des d’on prossegueix amb la seva marxa. I ho fa amb la previsió que les noves estacions del tram central de la L9 entrin en funcionament de manera progressiva a partir de 2027. 

Així, transcorreran en paral·lel les obres de dues grans infraestructures que seran clau per a Barcelona, la seva metròpolis i la seva interconnexió. En particular, la prolongació de la L8 d’FGC exercirà un paper vital, en obrir noves possibilitats d’intermodalitat del sistema, ja que les noves estacions facilitaran intercanvis amb la L5, el tramvia i altres línies d’FGC i autobusos.

L’ampliació i interconnexió de les línies de Llobregat-Anoia i Vallès permetrà estalviar anualment prop de 2.700 tones de CO2. Alhora, beneficiarà a l’any a 19,5 milions d’usuaris, que podran estalviar una mitjana de 4,5 minuts en els seus recorreguts. Tots a bord de diferents mitjans de transport, amb un mateix destí: una Barcelona metropolitana més connectada amb una extensa xarxa de transport públic que la condueixi cap a una mobilitat més sostenible.