Els arrossos més suculents del litoral barceloní

La gastronomia del litoral barceloní gaudeix de bona salut i és probablement la més antiga i coneguda de la ciutat. Per exemple, són més que centenàries les visites a la Barceloneta per fer “banys de mar”, i més actuals les destinades a un moment més canalla i nocturn, a les guinguetes del Somorrostro, on la Barcelona rica s’acostava per passar inadvertida. Tampoc faltaven els moments familiars d’un diumenge, més populars.

És evident que el menjar davant del mar està més bo. I l’arròs és l’estrella. Serà pels seus sabors potents, els seus ingredients saborosos o la bellesa de la seva presència, però sens dubte aquest efecte es multiplica si es pot mirar de reüll el mar mentre es gaudeix de les aromes que neixen a la taula.

L’Estupendu

Comencem aquesta ruta arrossera en un dels seus màxims exponents: L’Estupendu, a Badalona. Aquest emblemàtic restaurant ocupa els antics banys Plenamar, construïts el 1958 i que l’any 2015, quan L’Estupendu va obrir, es va recuperar d’una decadència terminal per retornar a aquest litoral l’essència marinera en taula, de conjunt amb les seves parets blanques i el blau a les portes i finestres.

Impagables vistes al mar per gaudir d’excel·lentíssimes tapes de qualitat de peix i marisc fetes a la planxa (musclos, calamars o cloïsses) o fregides, a més d’entrants clàssics amb molt gust d’estiu com l’amanida russa amb pics, ventresca i olives Xillu. Aquesta és la prèvia imprescindible als fantàstics arrossos i fideuada que presidiran la taula, en concret un assortiment de sis a triar entre aquells de gra solt o caldós. O la iniciativa solidària a la qual L’Estupendu dóna suport des de fa anys: per cada ració d’arròs mariner que serveix, donen un euro a l’Associació Aspanin.

Una encertada selecció de vins a la seva carta ofereix, a més, l’opció de trobar un bon vi a l’abast de tothom. Amb una copa a la mà l’experiència s’arrodoneix, sigui des de la seva terrassa, la seva zona de vermut més informal o el seu interior climatitzat. L’Estupendu és, en definitiva, un gran restaurant amb caràcter mariner i un lloc on gaudir de la sensació de tenir la immediatesa de la platja per la seva ubicació a primera línia de mar, obviant les incomoditats de les guinguetes a la sorra.

Can Fisher

Com una alenada d’aire fresc, Can Fisher es troba a una bonica ubicació al Passeig Marítim, a la platja de la Mar Bella, amb el marc incomparable de la bellesa del mar Mediterrani de fons. Amb un local que s’obre a l’exterior, reprodueix un jardí amb profusió de plantes i colors alegres, molt agradable.

El nom ja és tota una declaració d’intencions: aquí el peix (que arriba de la llotja) es pren molt seriosament, cuinat en brasa de llenya, o a la llenya o a la sal, segons la preferència del client i amb el preu que marca el mercat, com ha de ser. Per als qui enyorin Formentera, el seu llamàntol (nacional) amb ous de Calaf i patates els hi provocarà més d’un sospir.

Aquest llamàntol també està a un dels seus arrossos, un dels més desitjats, tal com passa amb el melós de carabiners (tots dos preparats en forn de llenya) o amb un creatiu arròs d’algues i escopinyes amb allioli verd, amb un sabor del mar més profund. A aquests arrossos elaborats amb gra de proveïdors de proximitat els poden precedir qualsevol dels nombrosos entrants que s’ofereixen a la seva carta, com els carpaccio de peix i carn, o una inoblidable amanida de varietat de tomàquets eco, menta i alfàbrega amb vinagreta de kimchi, més lleugera.

Sal Mar

Sal i Mar, o Sal a la Mar. Qualsevol de les dues versions encaixen en aquesta nova obertura de la família Ca la Nuri, arrossers d’estirp amb una tercera generació que s’ha sumat a la gestió i cuina. A Sal Mar s’ofereix la millor versió de tenir la sorra gairebé a sota dels peus: elegància i comoditat a la platja del Somorrostro, de les més carismàtiques de la ciutat. Està a la part baixa del passeig marítim de la Barceloneta, passat l’Hospital del Mar i és fàcilment recognoscible pels seus para-sols taronja exteriors.

De la seva carta és imprescindible provar els calamars a l’andalusa que l’àvia Nuri va popularitzar en el seu Ca la Nuri fa més de 50 anys. Arrebossat cruixent i lleuger que s’acompanya d’una maionesa amb toc de wasabi, molt refrescant. No falten els entrants de marisc, ni unes juganeres broquetes de llagostí cruixents amb tàrtara asiàtica que són una delícia.

A la carta, a més de peix, hi ha cinc arrossos suculents. Per als qui pelar el marisc de la paella amb les mans (o amb coberts) és una molèstia, aquí podran degustar una fantàstica paella del senyoret clàssica. Gustosa, amb el punt de cocció just perquè el gra estigui solt i sedós.

Can Ramonet

Allunyant-nos una mica del mar, però sense deixar enrere el rebombori del barri mariner, pugem fins al Mercat de la Barceloneta: allà hi ha una de les tavernes més antigues de la ciutat, Can Ramonet. Amb prop de 250 anys d’existència, en aquest local que s’obre a l’exterior amb una terrassa dinàmica se serveixen plats tradicionals mariners, no només perquè tenen com a base peix i marisc, sinó perquè ofereixen aquesta cuina de guisat amb accent en el mar i muntanya, que denominen com “Les receptes de la iaia Ramona”. Un exemple d’això és el fricandó de vedella amb gambes i xampinyons.

Aquesta essència es troba també en un dels seus arrossos, el d’arròs melós de cua de toro i salsa verda amb musclos a la marinera. En la seva variada oferta de vuit arrossos també hi ha el que ha fet peregrinar a molts barcelonins fins aquest indret, el caldós de llamàntol. Suculent, potent de gust, i amb molta feina darrere seu per gaudir amb tranquil·litat d’aquesta delicadesa… Sempre amb cullera!

Parlant de la idiosincràsia de la Barceloneta, a la seva carta tampoc falta una de les seves icones gastronòmiques: la bomba. Provar el Duo de Bombes, la clàssica i la de gambes amb allada, és traslladar-se amb el paladar a una època en què les xarxes penjaven de moltes de les petites cases i tothom es coneixia pel seu nom. Aquesta mateixa sensació provoquen la gambeta de platja fregida o les sardines a la planxa amb all i julivert.

Can Solé

La que va començar com una modesta taverna el 1903 per donar menjar als mariners és avui un emblema del barri (de la Barceloneta). Pel seu magnífic edifici (què bonic llueix amb la il·luminació nocturna!) i pel seu marcat caràcter familiar, perquè darrere d’aquests fogons i d’aquesta barra han deixat empremta quatre generacions d’una mateixa família. A Can Solé se serveix tradició en la seva màxima expressió, tant en el seu receptari com en la rotunda qualitat de la matèria primera que s’utilitza per elaborar la seva proposta gastronòmica.

Des de la seva imponent seu, pràcticament a primera línia de mar, es nota la vida del barri a través dels seus finestrals. I quan no es mira a través d’ells, és divertit distreure’s amb la profusió de testimonis gràfics i artístics que inunden les seves parets. Al llarg d’aquests gairebé 120 anys d’existència, han gaudit en les seves taules celebritats com Santiago Rusiñol, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Miró o Antoni Tàpies, a més de nombroses personalitats de diferents àmbits.

La Mar Salada

Acabem la ruta arrossera a La Mar Salada, amb una proposta de cuina marinera impregnada per la personalitat i dilatada trajectòria del xef Marc Singla, visible en plats de temporada com el gustós suquet de peix de llotja amb gamba de Vilanova i la seva picada o les cocotxes de bacallà amb mongetes del ganxet, cloïsses i pil-pil de ceps.

Els seus arrossos, sempre servits en cassola de ferro i cuinats amb arròs bomba, són impecables en tècnica i sabor. També aconsegueixen un excel·lent gràcies a la matèria primera que el seu soci Albert Enrich (juntament amb la Marta Cid) porta de la llotja quatre vegades per setmana. Cal destacar dos exponents de la cuina de Singla: l’arròs d’escamarlà, calamar i papada ibèrica o el de calamar, pollastre de corral i ceps, dues meravelles del mar i muntanya.

Els seus entrants busquen agradar a tots els paladars: des del que busca el clàssic dels musclos de roca o unes boníssimes croquetes, fins a qui es deixa seduir per uns seitons marinats amb emulsió de romesco i adobats, o unes navalles amb albergínia a la flama, cansalada ibèrica i salsa de rostit. Les postres, casolanes, són pura suculència que s’han d’acompanyar amb una copa de vi dolç, com mana la tradició.