AstraZeneca reafirma la seva aposta estratègica per convertir Barcelona en un dels seus centres d’excel·lència i innovació clínica més importants d’Europa. La multinacional farmacèutica ha decidit traslladar a l’Edifici Estel –l’antiga seu de Telefónica— el hub global d’investigació que va ubicar l’any passat a la capital catalana i que preveu contractar 1.000 persones fins a l’any 2025, una iniciativa que suposarà una inversió acumulada de 800 milions d’euros. Paral·lelament, el grup britànic ha anunciat que el president de la seva filial espanyola, Rick R. Suárez, passarà a ser també ara el màxim responsable del centre d’R+D barceloní, incorporant a les seves funcions el càrrec de president de l’AstraZeneca Global Hub Barcelona. Substituirà el Dr. Gonzalo de Miquel, qui passa a exercir noves funcions dins del hub, assumint el lideratge de dues noves àrees terapèutiques.
L’objectiu d’AstraZeneca és traslladar-se des de la seva actual seu a la Diagonal a l’Edifici Estel, que es troba en ple procés de remodelació, a inicis de l’any 2025. La multinacional es convertirà així en el primer gran llogater que tindrà aquest emblemàtic immoble de l’Avinguda de Roma una vegada culmini l’ambiciosa reforma que impulsen els fons Freo i Bain Capital, amb una inversió de 80 milions d’euros. El nou complex d’oficines, que posa fi a una dècada d’abandonament i a múltiples projectes immobiliaris fallits, disposarà d’una superfície de 51.000 metres quadrats i es convertirà en un dels més importants de Barcelona. Segons La Vanguardia, que ha avançat l’operació, el hub d’AstraZeneca ocuparà dues plantes, és a dir, al voltant de 10.000 metres quadrats, ja que cadascuna té fins a 5.000 metres quadrats. Aquesta superfície suposaria duplicar l’espai actual. Fonts de la farmacèutica han confirmat el trasllat a l’Edifici Estel, però no han precisat el nombre de plantes i la superfície que es preveu contractar.
Actualment, el hub d’investigació d’AstraZeneca a Barcelona esta ubicat a l’Avinguda Diagonal, a l’edifici conegut com El Dau, que havia acollit en el passat el centre comercial Pedralbes Centre. Es tracta d’unes instal·lacions totalment noves, ja que es van posar en marxa a finals del 2022. Tot i haver triplicat des de llavors la seva superfície —ha passat d’ocupar una a tres plantes—, aquesta seu s’ha quedat petita per fer front de l’accelerat ritme de noves contractacions del hub. Davant la impossibilitat de continuar ocupant noves plantes al Dau, AstraZeneca ha optat per mudar-se a l’Edifici Estel. Segons les fonts consultades, la multinacional ha estudiat els últims mesos diverses ubicacions a la ciutat, però, al final, ha apostat per ubicar-se en ple Eixample. Inicialment, el seu objectiu era traslladar el hub a un parc científic o unes instal·lacions que estiguessin a prop d’un dels hospitals de referència amb què treballa per fer les desenes d’assajos clínics que ja té en marxa a Barcelona.
Aquest centre d’innovació internacional té per objectiu accelerar l’arribada al mercat de nous fàrmacs vinculats a cinc grans àrees terapèutiques: oncologia; malalties rares; cardiovascular, renal i metabolisme; respiratori i immunologia; i vacunes i immunoteràpies. “A través de l’AstraZeneca Global Hub de Barcelona volem maximitzar la nostra contribució als pacients i a la societat, impulsant la innovació en àrees on hi ha importants necessitats no cobertes, com el càncer o les malalties rares”, ha explicat Rick R. Suárez, qui assenyala que “Espanya és un país estratègic per a la investigació a escala mundial i per a AstraZeneca”. Segons l’executiu, la multinacional ha decidit “intensificar significativament la seva aposta” pel país, que passa a ser “prioritari dins de la seva estratègia de creixement global”. De fet, Espanya ja és el primer país europeu en nombre d’assajos clínics per a AstraZeneca i el segon en l’àmbit mundial, només darrere de la Xina.
Centre de referència en malalties rares i oncologia
L’origen del centre d’R+D de Barcelona es remunta a mes de març de 2022, quan la farmacèutica nord-americana Alexion Pharmaceuticals —que havia estat adquirida per AstraZeneca l’estiu del 2021—- va decidir ubicar a la capital catalana un centre d’excel·lència per a accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació a l’àmbit de les malalties rares. El hub d’Alexion es va estrenar l’octubre d’aquell any, però el març del 2023, la matriu d’Alexion, AstraZeneca, va optar per redoblar la presència del grup a la ciutat amb l’anunci que també instal·laria a Barcelona un nou centre d’R+D europeu que abastarà totes les principals àrees terapèutiques, desenvolupant noves teràpies per al càncer o les malalties respiratòries.
“AstraZeneca tenia interès a créixer fora del Regne Unit i, després de veure l’alta velocitat de desenvolupament del hub d’Alexion, va decidir venir també a Barcelona perquè van veure que des d’aquí podien accedir al perfil científic i al management qualificat que requereixen les seves línies de recerca”, va explicar Gonzalo De Miquel a The New Barcelona Post el mes de juliol passat. En aquell moment, el hub ja havia contractat 250 persones i ocupava una única planta al Dau, però avui, només mig any després, aquesta xifra ja s’ha duplicat: el centre suma més de 500 professionals de 33 nacionalitats; el 60% són dones. Per fer front a aquestes noves incorporacions, el hub va estrenar al setembre una segona planta que va afegir al complex de recerca una superfície de 1.800 m², i aquest mateix mes de gener s’ha habilitat un tercer pis, fins a disposar de 5.400 m² repartits entre les plantes segona, quarta i sisena.
Al llarg del 2024, l’objectiu d’Alexion i AstraZeneca és tornar a duplicar el nombre de treballadors del hub, fins a assolir les 1.000 contractacions anunciades, que coincidiran amb el trasllat a l’Edifici Estel. “L’AstraZeneca Global Hub Barcelona s’ha posicionat com un important generador d’ocupació qualificada a la regió”, destaca la farmacèutica britànica, que subratlla que “Espanya i Barcelona s’han consolidat com a enclavaments neuràlgics en l’àmbit de la innovació i les ciències de la vida”. “El seu ecosistema biomèdic representa grans oportunitats de col·laboració, tant amb el sector públic com amb el privat, per escalar la nostra aposta pel desenvolupament d’estratègies disruptives, com ara la genòmica o la teràpia cel·lular, i per la transformació digital i la ciència de dades”.
Actualment, Alexion i AstraZeneca coordinen des de Barcelona 130 assaigs clínics. A les modernes oficines de la Diagonal no hi ha tubs d’assaig ni laboratoris. Es tracta d’un hub especialitzat en gestió, és a dir, és un centre dedicat a la posada en marxa, seguiment i control dels assaigs clínics necessaris per al desenvolupament dels nous fàrmacs que investiga la companyia. Així, abans de poder llançar al mercat un nou medicament, abans ha de superar les anomenades fases 1, 2 i 3 de recerca i obtenir el vistiplau de les agències reguladores. En aquest sentit, els empleats del centre d’R+D s’encarreguen de fer un seguiment de tota aquesta fase de recerca i de redactar els protocols clínics per demostrar l’eficàcia del fàrmac. Així mateix, busquen i coordinen els hospitals que, a tot el món, participen en els diferents assaigs clínics i fan el seguiment dels pacients que participen en cada projecte, amb un exhaustiu procés de recollida de dades i monitoratge de tots els paràmetres clínics. La farmacovigilància i tota la interacció amb les agències reguladores com l’EMA i la FDA són altres de les grans responsabilitats d’aquest tipus de hub, en un procés que es pot dilatar entre tres i quatre anys per cada línia de recerca.
El renaixement de l’Edifici Estel
Els grups inversors Freo i Bain van fer-se amb la propietat de l’antiga seu de Telefónica —aleshores convertida en un edifici fantasma— a finals del 2021. La seva primera decisió va ser abandonar la idea de construir pisos de luxe i van optar per transformar l’edifici en un complex d’oficines modern, aprofitant el fort increment de la demanda d’espais de treball situats al centre de la ciutat, una de les principals tendències a l’escenari immobiliari postpandèmia. L’Edifici Estel va ser construït el 1975 per l’arquitecte Francesc Mitjans, autor del Camp Nou i de la Torre Banc Sabadell. El projecte arquitectònic de remodelació es va encarregar al despatx Blanch + Conca Arquitectura (BCA), que ha concebut un immoble que aspira a ser certificat amb la màxima puntuació en matèria de sostenibilitat i benestar i que disposarà de “multitud de terrasses”. Una altra de les prioritats de BCA ha estat buscar la màxima integració i connexió de l’edifici amb el barri on es troba.
El complex estarà equipat amb un auditori i diverses sales per a reunions i esdeveniments, a més d’altres serveis com gimnàs i àrees d’entreteniment i socialització. Un dels principals segells d’identitat seran les terrasses i les zones enjardinades exteriors, amb més de 8.000 metres quadrats. A la planta baixa també hi haurà locals comercials i de restauració oberts al públic. Un 35% del consum energètic de l’edifici s’obtindrà mitjançant fonts sostenibles mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
